Poetitzant futbol

Futbol i poesia no són enemics, encara que fa temps que no es parlen. A banda de pinzellades esporàdiques, la poesia no sol endinsar-se en el fangós terreny futbolístic. Entre aquestes aventures d'una nit, recordo la gran Oda a Platko d'Alberti i poqueta cosa més. Però llegint l'As, veig que encara sobreviu algun lletraferit entre tanta ferralla informativa. Es tracta d'Ignacio Acedo, i s'encarrega d'escriure les cròniques de Las Palmas en el seu calamitós periple per la categoria de plata del futbol espanyol. No sento cap mena de simpatia especial pel conjunt canari, però mai em perdo aquestes grans narracions que fa el periodista de l'As.

Sota titulars com "Pedro Vega regresa para desangrar a Las Palmas ", "Santifiquen a Adrián ", "La Unión Deportiva abre el ataúd y toma aliento " o "Recreo del Sevilla Atlético ante un rival cadavérico ", trobem grans perles dignes de menció. L'estil pot agradar més o menys, però no deixa indiferent. Gràcies Acedo per fer-me riure els diumenges llegint les desventures de Las Palmas. Així narrava el gol que va suposar la derrota canaria de la darrera jornada: "Pero todo cambió de súbito. La yugular isleña la destrozó un hijo de cuna. Un regalo del destino para su gente. Una crueldad para los que ya no son de su cuadrilla. Así es el fútbol. Reserva guiños entrañables o ignominiosos. Según se mire." Gran.

De l'autor del gol, Pedro Vega, explica que "apareció para darse un homenaje. Aunque se infle a pregonar que no alimenta su saña tener la camiseta de su vida enfrente, su disimulo es pura ficción. Pedro Vega soñaba que pasara todo lo que trajo el partido. Elevó al Poli Ejido, le echó una pala de tierra a Las Palmas y, como corolario delicioso, reivindicó su rango."

Última oportunitat

Diumenge: Barça-Madrid. El partit que tots hem somiat jugar i que ens conformem amb viure'l com espectadors. Cada any és una història diferent: aquest any uns són favorits, el següent ho són els altres. Però al final, el resultat mai és fidel als pronòstics. I parlant de fidelitats, n'hi haurà una que en el gran derbi estarà en joc: la meva amb Ronaldinho.

Sempre he defensat al crack brasiler fins la mort, però ja estic cansat de que em faci tantes vegades el salt. I quin millor partit per donar-li una última oportunitat que el clàssic contra l'etern rival. El Gauxo tornarà a la titularitat, i per fer-me recuperar la fe en ell no s'haurà de limitar a llençar faltes i fer veure que pressiona de tant en tant. Vull que recuperi la xispa i la velocitat que tenia abans de perdre's entre el fullam de la nocturnitat. Que torni a somriure després de vorejar la ficció en una jugada de somni que no surt per la crueltat de l'atzar. Que torni a agafar la pilota en cursa superant rivals desplomats davant de tanta energia futbolística acumulada a les seves cames. Que els madridistes que tanta llenya al foc posen sobre la figura del brasiler, tornin a aplaudir les seves màgiques intervencions. Si això no es produeix, jo em passo al bàndol dels que han perdut l'esperança de recuperar al que fou el millor jugador del món.

Premier Day

Avui era una jornada digna de veure a la Premier. A la sobretaula, un Liverpool-Manchester United que prometia emoció i taquicàrdies, i a mitja tarda el derbi londinenc entre l'Arsenal i el Chelsea. Però els dos partits no han passat de ser correctes, ja que el respecte mutu ha congelat les idees en la zona d'atac dels quatre equips. En el primer partit, espessor general a la zona d'atac del Liverpool, que malgrat dominar el partit, no ha disposat de grans ocasions per marcar. Només Babbel, un dels cridats a ser grans, ha donat una brisa fresca a la línia ofensiva dels reds. El Manchester United per la seva banda, s'ha dedicat a especular, i el gol marcat per Tévez en una jugada de córner, ha fet desaparèixer la poca iniciativa que tenien els dimonis vermells. Tot i així, l'oportunitat més clara de la segona part l'han tingut els visitants, després d'una genialitat de Cristiano Ronaldo, que ha servit en safata una pilota a Rooney que, incomprensiblement, ha fallat.
En el partit de l'Arsenal, s'ha vist la solidesa del líder, que ha pogut comptar amb la presència de Cesc, que reapareixia després de la seva lesió. Al final, els gunners s'han imposat per 1-0 gràcies al gol de Gallas. Amb aquests dos resultats, la Premier comença a semblar cosa de dos, ja que Arsenal i Manchester augmenten la diferència amb els seus perseguidors.

Això Suma: Els arbitratges a la Premier no tallen contínuament el joc xiulant 'faltetes' com a la Lliga Espanyola, sinó que deixen jugar molt més. Caldria que els àrbitres miressin una mica com xiulen a les illes i prenguessin nota, ja que l'espectacle sortiria guanyant.

Copa d'Àfrica 2008 - Ghana

Ja falta poc perquè comenci la màxima competició africana de seleccions. La Copa d'Àfrica d'aquest any es jugarà a Ghana. La seva selecció viu el compte enrere pel torneig amb la mirada posada en la gran final. La darrera vegada que els ghanesos van aconseguir el triomf a la competició continental va ser l'any 1982 quan es van imposar a la final a Líbia, l'amfitriona. Així que le fam de títols és superlativa en un país que aporta grans perles futbolístiques al vell continent.

Ghana ha viscut uns anys de consolidació en el panorama internacional, amb la seva primera participació en un Mundial l'any 2006, en el qual van mostrar el seu joc atrevit i sense complexos. L'eliminació a mans de Brasil a vuitens de final va significat el punt i final a la primera aventura mundialista de la selecció, però va deixar un bon regust de boca a la seva afició. Els joves també demanen pas amb força, i en el passat mundial sots 17 es van plantar a semifinals, on van perdre contra Espanya per 2-1 després d'una prórroga. Per tant, la copa d'Àfrica no es cap utopia pel país organitzador.

La porteria de l'equip ghanés està defensada per Richard Kingston i Sammy Adjei. Kingston va ser el porter titular durant el mundial 2006, però el seu paper de suplent al Birmingham ha creat dilemes al seleccionador Claude Le Roy, que ha fet jugar a Adjei en els darrers amistosos.

La defensa compta amb John Mensah, indiscutible baluart del Rennes, que pot estar acompanyat per altres consagrats futbolistes com Hans Sarpei o John Plantsil. També pot ser el moment del debut del jove Daniel Opare, lateral dret de 17 anys que va sorprendre al passat mundial sots17.

El mig del camp és el principal actiu ghanés, amb força i talent reunits en el trident Appiah, Essien i Muntari, un luxe que farà rutllar l'engranatge ghanés. Atenció també a la progressió d'André Ayew o la regularitat de Laryea Kingston, que poden complementar la maquinària de creació i destrucció futbolística que Le Roy formarà al centre del terreny de joc.

Asamoah, Amoah, Agogo i la perla Ransford Osei hauran de barallar-se pels dos llocs lliures en la zona d'atac. Asamoah Gyan és el màxim golejador de la selecció, però l'arribada d'Osei pot dinamitar la davantera de Ghana.

En resum, Ghana formarà un equip compacte, amb molta fortalesa física i sobretot una gran dosi de qualitat al mig del camp. Si sap conjugar correctament les seves habilitats, serà una de les aspirants a aconseguir el campionat.

Arsenal, campió de la copa sudamericana

Després del 2-3 de l'anada, Arsenal va patir per mantenir la renda, ja que l'Amèrica es va avançar per 0-2. Però Andrizzi es va convertir en l'heroi local quan als pocs minuts d'entrar al camp feia l'1-2 que seria definitiu per la gran victòria d'aquest club modest de l'Argentina.

Grups de l'Eurocopa

GRUP A: Suiza, Turquía, Portugal y República Checa.
GRUP B: Austria, Polonia, Alemania y Croacia.
GRUP C: Holanda, Italia, Francia y Rumanía.
GRUP D: Grecia, Rusia, España y Suecia.

Aquest matí s'ha fet el sorteig de grups de l'Eurocopa 2008, i ha deixat els emparellaments que veieu a sobre. En el grup A, Portugal i la República Txeca són favorits davant dels amfitrions i els turcs. En el B, Alemanya i Croàcia se la juguen en una lligueta molt centreeuropea. El grup de la mort és el C, amb éls dos finalistes del mundial, Italia i França, acompanyats d'Holanda i Romania, quasi res. El grup D és el dels equips capaços del millor i el pitjor. Grècia és l'actual campió, mentre que Rússia i Espanya en fan una de freda i una de calenta. Suècia intentara imposar el seu físic per classificar-se.

Camí a Sudàfrica - CONCACAF

Estats Units i Mèxic seran amb tota seguretat dues de les seleccions que es classificaran pel mundial d'aquest grup nordamericà.

En la lluita per acompanyar-los hi haurà Costa Rica, una selecció consolidada que compta amb la molts jugadors del Deportivo Saprissa, com Walter Centeno i Michael Barrantes. Aquest any l'equip va guanyar la Copa UNCAF, però no va passar dels quarts de final de la Golden Cup, on va tenir una actuació molt discreta (Empat contra Haití i derrota contra Canadà a la lligueta).

Un dels que també estarà lluitant per anar al mundial serà Honduras, amb un molt bon equip. Maynor Suazo, Edgar Alvarez, Wilson Palacios i sobretot David Suazo són alguns dels jugadors destacats. Guatemala, Canadà i Trinitat i Tobago són altres dels equips que poden donar la sorpresa.

El format de competició són dues eliminatòries a doble partit. D'aquesta fase en resultaran 12 equips que es dividiran en 3 grups de 4 equips. Els dos primers de cada lligueta jugaran la definitiva lligueta per decidir quins 3 equips aniran al mundial i quin serà l'equip que jugui la repesca contra el cinquè classificat de la CONMEBOL.

Aposta: Mèxic, Estats Units i Honduras al mundial i Costa Rica a la repesca.

Sudàfrica 2010

Encara falten 2 anys i mig pel Mundial 2010, però avui a Durban es realitzarà el sorteig preliminar. Serà el primer pas d'un llarg camí que condueix a la màxima festa del futbol internacional.

Veure sorteig en directe

Pels amants del futbol

1970-1971-(Copa--Final)-F-C-Barcelona---Valencia

En una pàgina web d'internet, he trobat aquesta perla. El partit sencer de la final de copa del rei de l'any 1971, un partidàs entre el Barça i el València, digne de les millors videoteques futbolístiques. Una peça de museu de la qual no en direm el resultat per si algú vol gaudir-ne amb incertesa.

Hi seran tots

Tots els favorits excepte els anglesos, estaran a Suïssa i Àustria 2008. Serà un espectacle futbolístic sense hooligans. Per això avui dediquem el post a la portada de The Sun el dia després de la desfeta contra Croàcia. Una de les millors portades esportives que recordo. Fantàstica.

Gol collonut

Gol de Gomez (Stuttgart - Bayern Munich)
Uploaded by esoj2121

El passat cap de setmana el Bayern de Múnic va enfonsar-se a camp de l'Stuttgart en una patètica primera part dels bàvars, que ja perdien per 3 a 0. Precisament el primer gol té collons. Mario Gómez va rematar amb les seves parts la pilota al fons de la xarxa. La premsa alemanya ja s'ha afanyat a patentar la jugada com gol geni(t)al.

Ai Barça!

El Barça fora de casa espanta. Després de la derrota d'ahir a Getafe, es constata que els homes de Rijkaard els manca mentalitat guanyadora quan juguen fora del Camp Nou. No va començar malament el partit, amb el joc de toc habitual, i fins i tot alguna arribada clara com aquella d'Henry a passada d'Iniesta, que el francès no va encertar a marcar (com sol passar-li). Però el gol dels madrilenys va enfonsar a l'equip a la mediocritat més absoluta. La segona part de l'equip va ser lamentable.

A la defensa, Abidal jugava amb un excés de confiança, i de tant en tant la pifiava i perdia la pilota. Són coses que no es perceben si el partit va bé, però que s'exponencien quan van mal dades. La resta, un aprovadet justet, perquè la culpa de la derrota no la té la defensa.

Dels tres homes del mig del camp poca cosa es pot dir. Xavi, Iniesta i Touré es buiden a cada partit. Quan juguen al Camp Nou ho tenen més fàcil perquè els tres de dalt es mouen més i millor, però en partits com el d'ahir, no hi ha opció de passada. L'única cosa que vaig trobar a faltar va ser l'esperit guanyador que imprimeix Deco al joc de l'equip.

Finalment, arribem a la part delicada: Els tres davanters. Rijkaard hauria de ser més intel·ligent i saber quan han de jugar els tres cracks i quan no. Fa dies deia que a Ronaldinho és injust criticar-lo, i mantinc la meva idea. Però ara mateix no pot jugar. Fisicament està fatal, i per això no es mou ni busca desmarcaments habituals en ell. Capítol a part mereix Henry, que és una ombra del jugador de l'Arsenal. El francès s'arrossega pel camp jugant amb la seva capacitat funambulista de voltar la línea de fora de joc. Ni desborda ni fa gol. És una mena d'Ezquerro glamourós. Quina falta ens faria un davanter tipus Larsson!! I es clar, amb aquests dos en estat pèssim, els defenses es centren en Messi, que està sobresaturat de defenses que l'assatgen sense miraments (S'hauria de fer un recull de les entrades criminals que rep).

La pitjor part se l'enduu l'entrenador, que fa els canvis tard i malament. Un dels revulsius(?) d'ahir, Giovanni Do Santos, em fa l'efecte de ser un dels 'blufs' més grans de la història. Aquest noiet viu en els núvols i si vol arribar a ser quelcom en aquest món, hauria de tocar de peus a terra. I Bojan solet no pot revolucionar tots els partits (I si a més l'àrbitre el castiga a ell quan rep patades, ja podem plegar).

Malgrat tot, encara hi som a temps.

GiroBetis??

El Betis podria ser gironí. Resulta que l'empresa immobiliària Rubau ha fet una oferta de 100 milions d'euros per comprar el club sevillà. Recordem que Lopera va anunciar que volia desvincular-se del club que presideix i que porta el seu nom a l'estadi. Serà un nou capítol d'un AKASVAYU Betis?

En Bernat i la RTVE

Dissabte 3 de novembre 13.30 - Menjador de casa:

Mític: Osti, avui a les 13.45 juga l'Arsenal contra el Manchester United.

Un que passava: Doncs serà un partidàs, perquè van primer i segon de la Premier!!

Mític: Va, mirem-lo!!

Un que passava: Si,si. Em sembla que el fan per La 2, que aquest any han comprat els drets.

Mític: Per fi fan servir els diners públics per alguna cosa de profit...

Dissabte 3 de novembre 13.55 - Menjador de casa: (Televisió encesa amb La2)

Mític: Ep! que ja hauria d'haver començat el partit, i aqui estan fent el sorteig de la loteria nacional!

Un que passava: Vaja, a la programació posa que faran el partit en diferit.

Mític: En diferit?? Deu ser conya. Espera que miraré la web de RTVE que posa que faran el partit en directe.

Un que passava: Correcte! Així almenys el mirem per internet.

Mític: Pffff!! Aquí també surt el puto sorteig de la loteria... el faran en diferit també per internet!

Un que passava: Cal que comprin els drets televisius per fer els partits quan ja han acabat?

Mític: Per fer això, els sortia més a compte comprar els drets de la temporada passada i passar els partits ara...

Un que passava: Si això passés amb el Sevilla-Madrid d'aquesta nit, ja saps què diria Schuster oi?

Mític: No sé per on vas...

Un que passava: Doncs que segur que preguntaria d'on és el propietari dels drets de la lliga espanyola!

Mític: I què??

Un que passava: Home, que és català!!

(Inspirat en el gran bloc: Misèries de Catalunya)

El somriure del futbol

Corria la temporada 2002-2003 i el Barça lluitava per classificar-se en sisè lloc a la lliga per jugar la UEFA. Els aficionats culés preferíem passar un vespre al cinema que 90 minuts de patiment veient el nostre demacrat equip. El desquici era general, i l'elecció d'un nou president podia ser una brisa d'aire fresc. L'escollit, Laporta, va prometre portar un mediàtic. En principi havia de ser Beckham, però al final va venir Ronaldinho, un jugador brasiler que militava al PSG i que portava sota el braç el cartell de rebel.

Els aficionats estaven a l'expectativa. El Gaúcho va arribar a Barcelona fent el símbol surfero i rient a tots els llocs on anava. L'alegria es va contagiar, i després d'uns inicis difícils, el Barça va tornar a ser el que era. Ara, el brasiler de somriure infinit viu sota una intensa pluja de crítiques que surten de la boca de tots aquells que l'idolatraven. Ningú recorda que gràcies a ell, l'alegria va arribar a Barcelona, i que des de llavors, tots tornem a preferir una nit de futbol (i del bo) amb el Barça que altres plans alternatius.

El partit de la setmana

Avui és un bon dia per fer l'aperitiu amb la companyia del partidàs de la Premier. Arsenal i Manchester United, o el que seria el mateix, primer i segon de la lliga anglesa, s'enfronten en el duel de la jornada. Els dos equips estan en un moment molt dolç, i l'espectacle està garantit. Les probables alineacions:

Arsenal: Manuel Almunia, Bakari Sagna, William Gallas, Kolo Toure, Gael Clichy, Emmanuel Eboue, Cesc Fàbregas, Mathieu Flamini, Tomas Rosicky, Aliaksandr Hleb, Sheyi Emmanuel Adebayor.

Manchester United: Edwin Van der Sar, Wesley Brown, Rio Ferdinand, Nemania Vidic, Patrice Evra, Cristiano Ronaldo, Michael Carrick, Owen Hargreaves, Ryan Giggs, Wayne Rooney, Carlos Tevez.

Hora: 13.45

Brasil 2014

Brasil organitzarà el Mundial 2014. 64 anys després del 'Maracanazo', els brasilers tenen una cita amb la història per desfer la maledicció que pesa sobre ells. Però a banda de sentimentalismes, farem una llista de preguntes/consells/desitjos o repercussions:

• La temporada 2012/2013 serà molt beneficiós fitxar jugadors brasilers (Lluitaran per jugar com els àngels i posar-se en forma per la cita). Un cop acabat el mundial, ja es podran vendre.
• Si Uruguai va al mundial, serà el blanc de la perversió arbitral per evitar que es repeteixi la final de l'any 50?
• Si Brasil 50 va ser el millor mundial d'Espanya, serà el 2014 el moment de superar-lo?
• Catalunya serà independent i participarà en el mundial? Serà el mundial de Bojan?
• Per què Brasil era l'única candidatura per organitzar aquest mundial?
• Ronaldinho, Kaká i companyia allargaran la seva carrera esportiva per participar-hi?
• Sobreviurà el futbol a 7 anys més de salvatge capitalisme i lluita d'interessos polítics?

El penal

11 metres separen la pilota de la porteria. L'únic obstacle és el porter, així que semblaria fàcil fer gol, però que li preguntin a Palermo, que va fallar fins a tres penaltis en un mateix partit. Quan un jugador es disposa a llançar una pena màxima, ho fa amb l'obligació de marcar, ja que no fer-ho seria un fracàs. El porter mira desafiant, tot i que sap que té grans opcions de ser afusellat (realment sembla un afusellament la disposició d'un llançament des dels 11 metres). Darrerament, si el xut acaba en gol, se celebra indiscriminadament. Abans, en canvi, no es feia cap mena de gesticulació exagerada perquè no tenia mèrit marcar de penal.

Tot i ser una jugada que no deixa marge a la creativitat, són diversos els genis que han fet del penal tot un art:

El gol de Pelé

La barrera entre èxit i fracàs és tan fina que a vegades sembla inexistent. Tant és així que la nostra memòria no la recorda i permet que drama i comèdia s'agafin de la mà i creuin junts la frontera dels bons records per quedar-s'hi. En una època en la que s'ha posat molt de moda parlar de reis, m'ha vingut a la memòria Pelé. Quan el futbol era ateu, i Maradona encara era un nen de deu anys, Edson Arantes Do Nascimento corria lliurement per la gespa de l'estadi de Guadalajara en les semifinals del mundial de Mèxic de l'any 1970. Una pilota en profunditat li va arribar als seus dominis, deixant-lo sol davant del porter Mazurkiewicz . L'astre brasiler va continuar la seva cursa cap a la pilota lluitant per arribar-hi abans que el porter uruguaià, que havia abandonat la seva porteria a la desesperada amb l'esperança d'arreglar el descosit que havien fet els brasilers a la seva defensa. La pilota rodava, i Pelé arribaria primer, però massa just com per evitar una topada amb Mazurkiewicz. Amb la capacitat d'improvisació dels grans genis, el '10' de la canarinha va passar per sobre de la pilota sense tocar-la, mentre el porter veia esgarrifat com la pilota passava de llarg i s'allunyava de la seva posició. Pelé va córrer cap a l'esfèrica i va connectar un xut creuat que havia de ser gol. La pilota no va entrar, però tots ho recordarem com el "gol de Pelé", fent justícia a la jugada. Aquell 17 de juny de l'any 70, la barrera entre l'èxit i el fracàs va deixar una petita escletxa perquè aquella jugada fos recordada com un final feliç. Ara tots haurem vist gols com aquell, però el mèrit sempre és per l'inventor, ja que sense ell hauríem hagut d'esperar molts més anys per veure un gol tan excepcional. Per cert, en el vídeo que m'he permès penjar, apareix la jugada de Pelé acabada en gol. Gràcies Volswagen per reescriure la història.

Una mirada a Àfrica

Ghana es prepara per l'organització de la propera Copa d'Àfrica. El sorteig de grups es va celebrar el passat divendres i va deparar un quadre molt interessant.

En el grup A, els amfitrions s'enfrontaran amb Guinea, Namíbia i el Marroc per les dues places que donen accés als quarts de final. En el grup B, Benin i Mali buscaran el miracle contra Nigèria i Costa d'Ivori. En el C, Camerun i Egipte tindran de companys a Sudan i Zàmbia, mentre que en el darrer grup, hi haurà 4 óssos: Angola, Senegal, Sudàfrica i Tuníssia.

El partit inaugural es jugarà el 20 de gener, i el disputaran Ghana i Guinea.

Tornen les lligues

Després del ball de partits internacionals, els jugadors tornen als seus clubs per reprendre el campionat de lliga de cada estat. El drama és que molts tornen sense temps a descansar ni de refer-se per estar al 100% per la jornada de lliga. Per exemple, Ronaldinho no jugarà a Vila-Real, i Messi i Milito arriben amb el temps just. Ja seria hora que la FIFA establís un calendari únic, per evitar que els campionats es sol·lapin. L'etern dilema tornarà a sorgir quan es jugui la Copa d'Àfrica al gener.

Anglaterra amb l'aigua al coll

Anglaterra té un peu i mig fora de l'Eurocopa 2008. Rússia va capgirar el gol inicial de Rooney, i ara depèn d'ella mateixa per classificar-se. En els altres partits cal destacar la derrota d'Escòcia que posa en safata de plata el passaport a italians i francesos. La vigent campiona, Grècia també té assegurat un lloc a la fase final després de guanyar a Turquia per 0 a 1, mentre que la República Txeca va apallissar a Alemanya i s'assegura també el seu bitllet per Suïssa i Àustria.

Mentrestant, Espanya va empatar a zero en un infumable amistós a Finlàndia, equip que encara té alguna petita opció d'anar a l'eurocopa. Però per davant seu, Polònia, Portugal i Sèrbia li posaran complicat.

Finalment, un amic em va fer notar el curiós nom de l'entrenador de Kazakhstan, l'holandès Arno Pijpers (Arnold Papers)

Veneçuela, 0 - Argentina, 2

Venezuela vs Argentina - Resum
Uploaded by DJKALIN24

Argentina no va donar opció a la vinotinto en la segona jornada de la fase de classificació sudamericana pel mundial 2010. L'albiceleste va avançar-se amb un fantàstic cop de cap de Milito després d'una falta servida magistralment per Riquelme. Messi es va encarregar de la resta. Amb 6 punts, els argentins poden preparar tranquils el partit que jugaran el 17 de novembre contra Bolívia.

Avui es juguen la resta de partits d'aquesta segona jornada. Bolívia i Colòmbia s'enfronten a 3600 metres d'alçada. Els bolivarians volen treure's de sobre el pes de la dolorosa derrota contra Uruguai, mentre que els colombians poden fer bo l'empat aconseguit contra Brasil a Bogotá. Paraguai i Uruguai s'enfronten en un interessant partit que pot donar ales al que en surti vencedor. Per la seva banda, Xile i Perú no volen despenjar-se de la lluita pels 4 primers llocs. L'últim partit enfrontarà Brasil i Ecuador, en un duel marcat per les urgències.

Argentina s'obre pas

Riquelme fa somriure Argentina. La seva selecció va imposar-se en el primer partit classificatori pel mundial 2010 amb dos gols de Juan Roman, que viu apartat del seu equip, el Vila-real, que no compta amb ell. D'aquesta manera la selecció argentina va sumar tres punts després de derrotar per 2 a 0 a Xile. Uruguai és una altra de les que han començat fort, amb la seva incontestable victòria per 5 a 0 contra la dèbil Bolívia. Veneçuela també va debutar amb victòria a Ecuador (Amb golàs de Rey), mentre que Colòmbia i Brasil empataven a zero, i Perú i Paraguai també. Entre la matinada d'avui i la de demà es jugarà la segona jornada d'aquesta maratoniana ronda preliminar sudamericana.

Classificació: Uruguai, Argentina i Veneçuela; 3 punts. Perú, Brasil, Colòmbia i Paraguai, 1 punt. Bolívia, Ecuador i Xile, 0 punts.

Gols de la jornada i Resum

Escòcia - Ucraïna 3-1

Escòcia posa un peu a l'Eurocopa i deixa fora a Ucraïna.

Azerbadjan - Portugal 0-2

El 0-1 d'Alves.
0-2 Almeida.

Anglaterra - Estònia 3-0

Anglaterra venç de forma solvent.

Illes Fèroe - França 0-6

França aterra a les Feroe i els regala mitja dotzena.

Dinamarca - Espanya 1-3

Dues defenses molt fluixes cara a cara. Victòria del conjunt espanyol, més encertat.

Itàlia - Geòrgia 2-0

Els azzurri respiren contra un rival molt limitat.

Romania - Holanda 1-0

Els romanesos hi posen cor, i ja tenen el passaport a l'eurocopa pràcticament assegurat.

Xipre - Gal·les 3-1

Els xipriotes remunten i guanyen un partit intrascendent.

Moldàvia - Turquia 1-1

Els turcs veuen perillar la seva classificació a Moldàvia. (1-0) i (1-1)

Polònia - Kazakhstan 3-1

Polòna posa el camí coll avall.

Croàcia - Israel 1-0

Pas ferm a l'Eurocopa dels croats

Grècia - Bòsnia 3-2

Els grecs aconsegueixen refermar el seu lideratge.

Bèlgica - Finlàndia 0-0

Avorriment europeu

Eslovènia - Albània 0-0

Empat a res

Eire - Alemanya 0-0

Alemanya classificada sense brillar

Islàndia - Letònia 2-4

Gudjohnsen marca, Islàndia perd.

Bielorrússia - Luxemburg 0-1

Armènia - Sèrbia 0-0

Clemente veu allunyades les opcions sèrbies

Hongria - Malta 2-0

Victòria irrellevant.

Liechenstein - Suècia 0-3

Tràmit pels suecs

Eslovàquia - San Marino 7-0

Massa fàcil pels eslovacs.

Grup A: Polònia ho té tot de cares per classificar-se amb 24 punts. Però abans ha de rebre a Bèlgica i Sèrbia (que té 17 punts i un partit menys). Portugal també té un partit menys que els polacs, i 20 punts. En principi ho té fàcil si no es confia. Finlàndia és l'altre equip amb opcions, ja que té 20 punts amb un partit més que els portuguesos. Els nòrdics han de visitar Portugal.

Grup B: Falten dos jornades, i Escòcia és líder amb 24 punts, seguida d'Itàlia amb 23 i de França amb 22. Es dóna el cas que tots depenen d'ells mateixos, amb un Escòcia-Itàlia de per mig. Però atenst que França viatja a Ucraïna en l'últim partit.

Grup C: Grècia és la favorita, amb 22 punts. Turquia en té 18 i Noruega 17. Però en la propera jornada els grecs visiten l'imperi otomà, un partit que pot complicar moltes existències.

Grup D: Alemanya ja està classificada, i segurament l'acompanyarà la República Txeca, que només li cal sumar un punt en els propers tres partits. A cinc punts dels txecs es troba Eire, que ha de jugar dos partits més, i que només podria classificar-se amb un autèntic miracle.

Grup E: Croàcia té els deures mig fets amb 26 punts, i els anglesos els segueixen d'aprop amb 23. Però Rússia en té 18 i un partit menys, fet que dóna importància majúscula a l'enfrontament de dimecres entre el conjunt rús i el combinat anglès.

Grup F: Suècia i Espanya dominen amb 22 punts, mentre que Irlanda del Nord en té 16. Això sí, els espanyols han jugat un partit més, però per calendari s'haurien de classificar sense problemes.

Grup G: Molt malament haurien d'anar les coses a Romania per quedar eliminada, ja que té 23 punts. Segons són els holandesos amb 20 punts, mentre que Bulgària té alguna opció amb 18 punts.

British Power

Tarda plàcida pels equips de les illes britàniques (escocesos i anglesos). Anglaterra ha sortit enxufada en el seu partit contra la dèbil Estònia, i amb el suport de les 90.000 ànimes reunides a Wembley, ha deixat un 3 a 0 en el marcador després de mitja hora de joc. A partir d'aquí, partit avorrit, amb els anglesos fent més filigranes del compte en l'últim terç de camp, i els estonis deixant passar els minuts per acabar amb el suplici futbolísitic. Ara Anglaterra viatjarà a Rússia per certificar la seva classificació per l'Eurocopa. Davant tindran un conjunt dur que es juga la vida, ja que si guanya deixa amb un peu fora als britànics.

En l'altre partit destacat de primera hora de la tarda, Escòcia ha donat un pas importantíssim guanyant a Ucarïna a Hampden Park. Poca cosa han pogut fer els companys de Shevchenko i Voronin, que han vist com queden fora de l'Euro 2008. Els escocesos s'han avançat amb dos gols molt matiners, i tot i que Shevchenko ha donat esperances als seus, no hi ha hagut gaires espurnes d'esperança en l'equip entrenat per Blokhin. L'home del partit, McFadden, ha fet el 3-1 i ha donat tranquil·litat als locals, que es jugaran la classificació amb França i Itàlia. Menció especial mereix l'àrbitre del partit, que s'ha empassat 2 penals claríssims a cada àrea.

Sudamèrica comença la cursa

Cap de setmana d'estrenes a Sudamèrica. La CONMEBOL organitza les eliminatòries de classificació pel mundial. Durant 3 anys, els 10 equips que hi prenen part jugaran una lligueta a doble volta entre ells per decidir quins són els quatre triats per anar a Sudàfrica 2010. Aquesta vegada el cinquè tindrà opció a jugar una repesca amb el quart classificat de la CONCACAF (Nord i centre d'Amèrica).

La primera jornada oferirà els següents partits:

• Uruguai - Bolívia (13 d'octubre)
• Argentina - Xile (13 d'octubre)
• Ecuador - Veneçuela (13 d'octubre)
• Perú - Paraguai (13 d'octubre)
• Colòmbia - Brasil (14 d'octubre)

A més, hi haurà un partit a la zona asiàtica (Uzbequistan - Xina Taipei), i un a la zona africana (Madagascar - Comores).

L'acció no acabarà aquí, ja que el 16 i 17 d'octubre es jugarà la segona jornada a la CONMEBOL:

• Veneçuela - Argentina (16 d'octubre)
• Bolívia - Colòmbia (17 d'octubre)
• Paraguai - Uruguai (17 d'octubre)
• Xile - Perú (17 d'octubre)
• Brasil - Ecuador (17 d'octubre)

Àsia camina cap al mundial

Oman 2:0 (2:0) Nepal

Iemen 3:0 (1:0) Maldives

Vietnam 0:1 (0:0) Emirats Árabs Units

Líban 4:1 (1:1) Índia

Palestina 0:4 (0:1) Singapur

Síria 3:0 (0:0) Afganistan

Tailàndia 6:1 (2:1) Macau

Bangladesh 1:1 (0:0) Tadjikistan

La primera eliminatòria de classificació pel mundial 2010 també ha començat a Àsia. En ella hi prenen part tots els equips del continent, excepte els 5 països de millor rànquing FIFA (Austràlia, Corea, Japó, Iran i Aràbia Saudita). En els primers partits, jugats el dilluns, no hi ha hagut sorpreses significatives, i els favorits s'han posat per davant. Al llarg del mes d'octubre es jugaran tots els partits d'aquesta ronda classificatòria.

Hepta-Trick??

Heerenven, 9 - Heracles,0. Alfonso Alves es va tornar boig i va decidir fer 7 gols. Això sí, el rival era una banda. Em van venir al cap els 5 gols de Salenko en un partit de mundial. Molt gran.

Àfrica busca rei

L'Al Ahly, vigent campió i favorit

La Champions africana coronarà el millor equip del continent. Aquest cap de setmana es juguen els partits de tornada de les semifinals, amb els tunissians de l'Etoile Sahel, els sudanesos de l'Al Hilal, els egipcis de l'Al Ahly-campions a les dues últimes edicions-, i l'equip de Líbia, Al Ittihad.

En els partits d'anada, l'Al Hilal es va imposar per 2-1 a l'Etoile, mentre que el partit entre l'Al Ahly a camp de l'Al Ittihad, va acabar en empat a zero.

Fent camí

A pocs dies de l'inici de les eliminatòries sudamericanes, asiàtiques i africanes de classificació pel mundial 2010, m'adono que a Oceania ja van començar el seu camí a la copa del món fa un parell de mesos. La primera ronda eren els Jocs del Pacífic Sud 2007 celebrats a Samoa. En aquesta competició, Nova Caledònia es va imposar a Fidji a la final, mentre que vanuatu va assolir el tercer lloc. Aquests tres equips acompanyaran a Nova Zelanda en la segona fase per decidir qui s'enfronta al cinquè classificat de la zona asiàtica. A priori, Nova Zelanda no hauria de tenir cap problema.

Espectacle a la Premier

Brutal. 11 gols en un partit. Portsmouth i Reading han protagonitzat el duel de la jornada, que ha acabat amb un 7 a 4 final. Jo m'estava mirant el Manchester City - Newcastle, que tampoc ha estat malament, ja que el sorprenent City ha remuntat el 0-1 de Martins, i s'ha imposat per 3-1. M'han agradat molt els homes d'Eriksson, amb un Petrov en ratxa, i Elano posant el toc de qualitat. Anglaterra enamora.

Antiespectacle

L'altre dia vaig estar mirant aquest petit video a Fiebremaldini sobre el mític partit del mundial 82 entre Alemanya i Àustria, que va deixar fora Algèria. Els alemanys van fer un gol i a partir d'aquí els dos equips es van dedicar a marejar la perdiu. El públic, davant d'aquest lamentable espectacle, va començar a indignar-se. Però al final, els afectats van ser els pobres algerians, que tot i guanyar 2 partits i només perdre'n un, van quedar eliminats. Alemanya va arribar a la final, i també va eliminar a França en una semifinal èpica, de la qual em ve al cap l'esfereïdora sortida del porter Schumacher, un dels personatges més criminals que ha trepitjat la gespa. A la finalíssima, derrota germànica contra l'Itàlia de Paolo Rossi. Per una vegada, els azzurri van fer un favor l futbol. Alemanya no s'ho mereixia.

Futbol-Circ

Soccer Freestyle Mix 2007 - More free videos are here

Per internet circulen infinitat de vídeos amb jugadors fent malabarismes diversos. Durant els partits no tenen molta eficàcia, però són bonics de veure. Així que podeu perdre 2 minuts de la vostra vida disfrutant amb les acrobàcies de diversos futbolistes en aquest video.

L'equip revelació

El Lió no va líder de la lliga francesa, i això és notícia. Però encara crida més l'atenció que l'equip que encapçala la classificació sigui el Nancy. L'equip entrenat per l'uruguaià Pablo Correa està aconseguint uns resultats excel·lents, sobretot al seu estadi, l'Stade Marcel Picot. Pel Nancy hi han passat jugadors de renom com Michel Platini, Roger Lemerre o Mustapha Hadji (Actualment hi juga el seu germà petit). Malgrat això, les seves vitrines només contenen una copa francesa i una copa de la lliga, aconseguida l'any 2006, el mateix any que van recuperar una plaça a la primera divisió francesa.

Rakitic croat a última hora

El jove jugador del Schalke 04, Ivan Rakitic, té una història ben curiosa. Nascut fa 19 anys a Suïssa, aquest migcampista d'ascendència croata es va formar al Basilea. També va representar a la selecció Suïssa sots-17, sots-19 i sots-21. Però fa uns mesos va decidir jugar amb Croàcia. De fet, al setembre, va debutar contra Estònia i Andorra, marcant un gol. Lògicament al país alpí no estan massa contents amb ell, ja que s'han gastat molts recursos durant la seva formació, i ara veuen com se'ls hi ha escapat de les mans una jove promesa (L'any passat va fer 11 gols en 33 partits a Basilea, i aquesta temporada porta 2 golets en 5 partits amb el Schalke 04).

Comença la Champions

Avui, per primera vegada a la temporada, l'himne de la Champions ha sonat per diferents camps d'Europa. Hem vist l'eficient Milà superar al Benfica de Rui Costa per 2 a 0, a l'efectiu Madrid guanyar amb dificultats al Werder Bremen per 2 a 1, o al València imposar-se a Gelserskirschen (o com es digui), amb un gol de Villa.

Els equips anglesos per la seva banda, han sumat només un punt cadascun. El Liverpool no ha passat de l'empat a 1 davant el Porto, mentre que la SORPRESA (Amb majúscules) ha saltat a Stamford Bridge, ja que el Rosenborg ha aconseguit endurse un meritori 1 a 1.

El tercer bloc, el podem dedicar als partits avorrits, com el Marsella-Besiktas, que ha acabat amb victòria local per 2 a 0. A destacar que només sacar de centre, un jugador marsellès ha llançat la pilota fora de banda (?). No vull ni imaginar la possibilitat que hagi apostat a que el primer que passava en el partit era que hi hauria una sacada de banda, que és possible. D'altra banda l'Olympiakos ha empatat a 1 amb la Lazio en un partit a porta tancada (Perden tota l'emoció els partits sense públic).

I finalment, cal parlar del Xaktar Donestk, que ha fet un bon equip, i ha donat una lliçó de futbol contra el fluix Celtic. Atenció a la davantera ucraïnesa, amb Nery Castillo, Brandao i Lucarelli.

No anem pas bé

Foto: MarcaMedia

Amb aquest Barça tindrem més disgustos que cap altra cosa si no canvien molt les coses. Quan un veu els seus partits, s'adona de la superioritat futbolística, però hi ha un problema a l'hora de concretar aquesta superioritat en gols. Demà els diaris publicaran mil solucions, mil alternatives, que segurament estaran ben raonades i seran bones, però hi ha un element més enllà del tàctic que pesa com una llosa sobre aquest equip. Falta mentalitat guanyadora. Només veient el conformisme que regna dins el camp quan hi ha un empat, es veu aquesta manca de ganes de guanyar. Els motius? dins el vestuari segur que els saben, i de fora només podem especular. Però com va dir l'Enric Bañeres en el seu bloc, l'ombra de Ten Cate és molt llarga, i cal un personatge que posi mà dura i que faci de psicòleg dins l'equip. Neeskens em fa l'efecte que està de figureta, i la figura del segon entrenador és vital.

Sí, és ell

És Ronnie Ekelund. Molts el recordareu pels seus mítics partits amb el Barça B, però pocs sabreu que va jugar 33 minuts amb el primer equip, un 19 de març de 1994 al Sardinero. I encara menys, sabreu que se'n va fer quan va marxar del club blaugrana.

Doncs aquest danès, nascut l'any 1972 i format a les files de Brondby, va emigrar a Anglaterra on va jugar amb el Southampton, per llavors passar al Manchester City i al Coventry amb més pena que glòria. L'any 96 va fitxar per l'Odense, on s'hi va estar tres temporades, fins que el Tolosa es va fer amb els seus serveis. Tampoc va funcionar la cosa, i va anar al Walsall, on per variar, tampoc va anar del tot bé. L'any 2001, inicia la seva aventura als Estats Units, amb el San Jose Earthquakes, on acumula 11 gols en 91 partits, i fins i tot el nomenen a l'alineació ideal de la lliga l'any 2002. Des del 2005 juga als California Cougars, a la segona divisió nordamericana.

Jugant a predir

Quan s'apropa un partit important, ens veiem envoltats de "porres" entre amics per veure qui encerta el resultat del partit. N'hi ha que tenen sort i sempre l'encerten, però els menys afortunats com jo, ens resignem a perdre un parell d'euros cada vegada que hi juguem. Però ara potser veiem la llum al final del túnel de la nostra mala sort, perquè hi ha diversos portals d'internet que s'atreveixen a predir resultats. Per sort, no l'encerten sovint, perquè sinó el futbol seria molt avorrit. Si els voleu provar, visiteu http://www.totomaster.com/, i poseu el partit que us vingui de gust. Per cert, que el Barça guanya gairebé sempre per 3 a 1. Jo ja ho firmo.

Mundial femení

Foto: AP

El mundial FIFA femení va començar ahir amb el partit entre Argentina i Alemanya, amb la victòria de les europees per 11 a 0. En el torneig hi prenen part 16 països de tot el món,i es juga des de l'any 1991. Curiosament, aquesta és la segona vegada que el mundial es disputa a la Xina, ja que la primera edició també la va organitzar el gegant asiàtic. Estats Units domina el palmarès amb dos títols, tot i que les vigents campiones són les jugadores alemanyes, que l'any 2003 es van imposar a Suècia. En el torneig no hi participa cap país musulmà, tot i que disposen de selecció. A la fotografia, veiem una jugadora iraniana que no ensenya res de cuixa, en un partit contra Siria. Ha de ser molt incòmode jugar d'aquesta manera.

Itàlia 90

Per a molts, el mundial d'Itàlia 90, va ser dels pitjors que s'han jugat. Però per mi és el més especial, perquè és el primer que recordo. Jo per aquells temps tenia set anys acabats de fer, i esperava el campionat del món amb candeletes. El meu pare m'havia regalat una enciclopèdia de futbol on sortia un repàs de tots els mundials fins l'any 1978, i vaig llegir-lo de dalt a baix, imaginant com eren aquests partits. A més, també tenia un calendari amb tots els horaris del mundial, així que tenia un arsenal d'informació per disfrutar de l'esdeveniment.

De manera que el 8 de juny d'aquell any em vaig asseure al sofà davant de la tele per veure com Argentina perdia contra Camerun amb el mític gol de cap d'Omam Biyik, que es va empassar Pumpido. Animat per aquest espectacle, vaig decidir mirar Itàlia-Àustria, però el meu pare em va enviar a dormir (Sort, perquè aquell estil italià de desfer futbol potser m'hagués animat a no mirar més partits). Els dies van anar passant, i vam arribar al 13 de juny. Eren les 5 de la tarda, i Espanya jugava contra Uruguai. El meu pare em portava cap a casa en cotxe després del cole, i vaig escoltar per la ràdio com Ruben Sosa fallava un penal, que deixava el 0-0. Va ser el primer empat sense gols que vaig seguir en directe, encara que només vaig mirar una estoneta de partit. Però jo seguia al·lucinant amb aquell mundial.

Cada vegada que mirava un partit, els ulls em brillaven amb l'emoció. Veient l'Higuita, vaig descobrir que el porter-davanter existia, encara que a l'hora de pati encara hi hagués algú que afirmés que no valia. Mirant els Emirats Àrabs vaig descobrir que hi havia països que tenien seguidors ben estranys, i que vestien de forma molt peculiar. Els camerunesos m'encantaven, perquè corrien com bojos i jugaven espectacular. A més, com era una selecció a priori dèbil, encara els tenia més simpatia. D'Itàlia em quedava amb Schilacci i Baggio, que a mi em donava la sensació que tenien molt mala llet, allò que ara en diem pit i collons. Brasil em va decebre, perquè a la meva enciclopèdia guanyaven sempre, i en aquell mundial van quedar fora a vuitens contra Argentina. Aquell partit el recordo especialment, perquè havia anat a la platja amb la família i volia tornar ràpid per veure el duel. Va ser la primera vegada que veia Maradona brillar en directe, i vaig sentir una barreja de tristesa i alegria quan Caniggia va eliminar als brasilers amb el seu gol.

Però hi havien altres equips que recordo especialment. La fe que tenien els irlandesos em va xocar positivament, i també em feien molta gràcia les pallassades de Paul Gascoine amb la selecció anglesa. Dels holandesos vaig conèixer la màgia de Gullit, Van Basten i companyia, i fins i tot em vaig empassar el seu partit contra Egipte. D'Alemanya vaig comprovar-ne la seva mentalitat guanyadora. Finalment hi havia Espanya. Què podem dir-ne? Doncs que en el primer partit que van guanyar, contra Corea del Sud, Michel va fer tres gols. No se li va acudir res més que dir "Me lo merezco" mentre es senyalava a ell mateix. Una mostra de manca d'humiltat que encara avui passa factura. Jo era un nen, i volia que guanyés la selecció estatal. Però aquell gest no em va agradar gens. Sort que el protagonista era un jugador del Madrid.

Pell de gallina

Milers de persones aixecades, corejant l'himne del seu país. Estadis plens de gom a gom, que seran testimonis dels destins de les diferents seleccions europees que lluiten per participar a l'eurocopa de l'any vinent a Àustria i Suïssa. Només imaginar l'escena, se'm posa la pell de gallina. I dimecres en podrem gaudir, perquè hi ha un seguit de partidassos que valen la pena veure. En el grup A, hi ha un duel importantíssim entre Portugal i Sèrbia, que es veuran les cares sabent que no poden permetre's el luxe de punxar. L'empat seria un mal resultat pels dos, així que el matx pot ser espectacular. Pel que fa al grup B, França i Itàlia s'hauran de guanyar les garrofes contra Escòcia i Ucraïna, que semblen disposades a allunyar de l'eurocopa als dos finalistes del mundial. Un altre dels destacats de la jornada de demà serà l'Anglaterra-Rússia, que promet emocions fortes. L'empat afavoriria a Croàcia, líder de grup, que viatja a Andorra. Veurem si els andorrans fan sonar la flauta.

Llista dels partits que es podran veure televisats per internet (Font: Rojadirecta):

• 12:00 Euro 2008 (Calif.): Armenia - Azerbaiyán


• 18:00 Euro 2008 (Calif.): Finlandia (FIN) - Polonia (POL)


• 18:00 Euro 2008 (Calif.): Andorra - Croacia


• 18:30 Euro 2008 (Calif.): Eslovaquia (SVK) - Gales (WAL)


• 19:00 Euro 2008 (Calif.): Noruega (NOR) - Grecia (GRE)


• 19:30 Euro 2008 (Calif.): Bulgaria - Luxemburgo


• 19:30 Euro 2008 (Calif.): Turquía (TUR) - Hungría (HUN)


• 20:00 Euro 2008 (Calif.): Bosnia Herzegovina - Moldovia


• 20:00 Euro 2008 (Calif.): Eslovenia - Belarús


• 20:00 Euro 2008 (Calif.): Dinamarca (DNK) - Liechtenstein


• 20:30 Euro 2008 (Calif.): República Checa (CZE) - Irlanda (IRL)


• 20:30 Euro 2008 (Calif.): Macedonia - Estonia


• 20:45 Euro 2008 (Calif.): Albania (AL) - Holanda (NL)


• 20:45 Euro 2008 (Calif.): Ucrania (UKR) - Italia (ITA)


• 21:00 Euro 2008 (Calif.): Francia (FRA) - Escocia (SCO)


• 21:00 Euro 2008 (Calif.): Inglaterra (ENG) - Rusia (RUS)


• 22:00 Euro 2008 (Calif.): España (ESP) - Letonia (LVA)


• 22:00 Euro 2008 (Calif.): Portugal - Serbia

Nigèria, campiona

Nigèria s'ha endut el mundial sots17 de Corea del Sud, després d'imposar-se a la final a Espanya per 3 a 0 en els llançaments de penal. Encapçalats pel màxim golejador del torneig, Macauley Chrisantus - que no trigarà a marxar del seu país - els africans han aconseguit el seu tercer títol en aquesta categoria. L'empat a zero dels 120 minuts de joc reflecteix la manca de gol dels espanyols, que han trobat molt a faltar a Bojan, l'estrella de la selecció, que estava sancionat. Ara les joves promeses tornaran als seus països, i les ofertes els començaran a ploure, i entraran a l'espiral mercantilista del món del futbol actual. Bona sort.

Aquells diables vermells

Fa practicament deu anys, el Machester United assolia una de les fites més importants de la seva història. La temporada 1998/99, amb l'eclosió del talentós Beckham, i la consagració de grans il·lustres com Ryan Giggs o Nicky Butt, van aconeguir el triplet o trèbol. El trèbol consistia en guanyar la Champions, la lliga i la copa FA. Tothom recorda aquella final europea al Camp Nou, amb les llàgrimes de Kuffour del Bayern, per la impotència de veure com en 2 minuts el Manchester prenia als alemanys un trofeu que ja tenien a la butxaca. Segurament un dels moments més mítics del futbol modern, i que serveix sempre d'exemple per donar recolzament històric a la dita de "no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat". Per cert, que els còrners dels de Manchester els sacava 'Becks'.

PD: Un altre dia escriuré sobre aquest partit, i explicaré la pena que em van fer els pobres muniquesos.

Guai del Paraguai

Petita dosi de freakisme provocada per la manca de temps. Els gols de la jornada 6 de la lliga de Paraguai. Aquests no surten ni al millor Gol a Gol de la història. (Font: Rojadirecta, superaguilas)

On para??

Gbenga Samuel Okunowo. Escoltant aquestes paraules, més d'un es posarà les mans al cap, o si més no, farà un somriure rememorant aquells temps que Van Gaal patia anades d'olla que acabaven amb fitxatges de l'estil Bogarde o alineacions amb el nigerià Okunowo. Aquest lateral dret va arribar a can barça després de tres temporades al Shooting Stars de lagos, equip de primera divisió de la seva terra natal. Amb els blaugrana, va tenir molt protagonisme durant la temporada 98/99, en la que va jugar 14 partits (entre ells algun de Champions). Però llavors es va enfonsar a l'oblit. Després d'una temporada al Benfica, no va trobar equip i va entrenar-se amb el Sabadell, el van cedir al Badajoz, on no va acabar la temporada. La seva carrera va continuar al Ionikos grec, però el fracàs va ser sonat.

La temporada 2003-2004 va provar sort al Dinamo de Bucarest, on va jugar 2 partits. La temporada següent ho va intentar a l'SK Tirana albanès. Després de tantes decepcions, va arribar a la lliga d'Ucraïna, on va jugar al Metalurgs de Donestk ( 2 partits). La 2006-2007 el van cedir a l'Stal Alchevsk on va jugar 11 partits, i aquesta temporada continua en aquest equip.

En l'apartat internacional, ha jugat 13 vegades amb la selecció absoluta de Nigèria. El seu apreci pel seu país, l'ha portat a tenir mala relació amb alguns directius de clubs, sobretot quan la selecció el convocava. Durant la seva estada al Benfica, es va allargar les vacances, i davant de la mala maror que això va crear, ell va afirmar que el seu entrenador benfiquista, Juup Heynckes era "un home comprensiu" i que el "perdonaria per estar tant de temps a Nigèria". Això sí, comprenia que el club on jugava reclamés la seva presència, ja que era el "Benfica qui pagava".

Saturday Fever

foto: FIFA

Ja només queden 8. El mundial sots-17 va començar amb 24 equips, i 16 ja han marxat cap a casa. Espanya, França, Ghana, Perú, Argentina, Nigèria, Anglaterra i Alemanya són els triats per jugar els quarts de final. Pel camí s'han quedat grans seleccions com Brasil, Colòmbia o Tuníssia, però això no fa baixar el nivell del torneig.

Avui a les 9, Espanya i França s'enfronten en el primer partit de quarts, i Ghana i Perú jugaran l'altre matx a les 12 del matí, hora catalana. Demà seran Argentina i Nigèria els que obrin el foc, mentre que Anglaterra i Alemanya tancaran aquesta fase.

Avui a més, tenim:

• 15:30 Bundesliga, amb 6 partits molt interessants: Werder bremen - E. Frankfurt, Hertha BSC - Wolfsburg, Hannover - Bochum, Energie Cottbus - Nurnberg, Hansa Rostock - B. Dortmund i Disburg - A. Bielefeld.
• 16:00 Premier League, 3 partits: Liverpool - Derby Country, Fulham - Tottenham, Newcastle - Wigan. A les 18.15 es juga el Manchester United - Sunderland.
• 20.30 Calcio, Empilo - Inter.
• 22.00 Lliga espanyola: Saragossa - Racing i Llevant - Múrcia

Què passa amb Trinitat i Tobago?

Un amic em comentava ahir que la selecció de Trinitat i Tobago sempre està sospitosament afavorida per la FIFA. Curiosament, aquest país va arribar al mundial després del creuament a la repesca contra Bahrein, mentre que dos grans seleccions, Uruguai i Austràlia es jugaven les garrofes a l'altra eliminatòria. Mesos abans, a la lligueta de classificació de la CONCACAF, Guatemala visitava Puerto Espanya amb l'objectiu de no perdre per deixar fora als trinitenys. Amb l'1-2 al marcador, els locals van capgirar el marcador en 2 minuts. Sospitós? No, si no fos perquè a la darrera jornada, es guatemaltecs s'haguessin classificat si Mèxic hagués guanyat a Trinitat i Tobago. Però com els asteques ja estaven classificats, endevineu que va passar... victòria dels trinitenys per 2 a 1, i classificats per jugar la repesca.

Però a què vé tota aquesta moguda a favor d'aquest país caribeny? Doncs que el vicepresident del comitè executiu de la FIFA és el polèmic Jack Warner, de Trinitat i Tobago. Curiosament, ell gestiona els 35 (!) vots de la CONCACAF a l'hora de prendre grans decisions (Són molt vots, i per tant hi ha molts interessos). Però és que a més, aquest personatge té alguna història amagada. Durant el Mundial Sub-17 de l'any 2001, jugat a Trinitat i Tobago, només una empresa disposava de la concessió dels passatges d'avió, la venda d'entrades, construcció d'estadis i fins i tot el catering del mundial. Era l'empresa del fill de Warner. Per si no n'hi hagués prou, en el passat mundial va vendre entrades cedides per la FIFA a preus desorbitats, i va guanyar prop de 500.000 euros. Davant d'aquest panorama, el màxim organisme mundial del futbol li va reclamar 250.000 euros per aquesta mala passada. O sigui, meitat per tu, meitat per mi.

Vida extraFifestre

Més enllà de la FIFA també hi ha vida. La N.F.-Board és la federació de futbol que engloba països que no són membres del màxim organisme internacional del futbol. Entre els seus afiliats hi trobem el Sàhara, Occitània, Lapònia, Xipre del Nord, Mònaco o fins i tot el poble gitano. L'any 2006 es van jugar de forma paral·lela dues competicions organitzades per la N.F.-Board. La Copa ELF (Egalité, Liberté, Fraternité) i la Viva World Cup.

La primera es va jugar a Xipre del Nord a finals del 2006. En ella hi van participar els organitzadors, Crimea (península al sud d'Ucraïna) , Gagauzia (Regió Autònoma de Moldàvia), Groenlàndia, Kirguistan, Tadjikistan, Tíbet i Zanzíbar. Aquests vuit equips es van dividir en 2 grups de 4. A les semifinals es van enfrontar Xipre del Nord contra Zanzíbar, amb victòria dels primers per un contundent 5 a 0, i Kirguistan i Crimea, amb victòria dels darrers per 2 a 3 després d'una pròrroga. La final se la va endur l'equip amfitrió per 3 a 1.

En la segona competició, havien de participar sis equips. Els amfitrions, Occitania, Mònaco, Lapònia, Camerun Meridional, Papua Occidental i Rom (poble gitano). Els dos últims no van participar per manca de finançament per poder-se desplaçar, i els camerunesos tampoc van assistir al torneig. Finalment es va fer una lligueta, i els dos primers classificats van jugar la final. Lapònia i Mònaco van ser els triats, i la victoria dels escandinaus va ser d'escàndol, 21-1.

Catalunya no forma part d'aquesta associació mundial de futbol, però podem fer una hipotètica alineació en el cas de participar en una competició oficial.

Porter: Victor Valdés

Lateral Dret: Oleguer (capi)

Centrals: Puyol i Piqué

Lateral Esquerre: Capdevila

Trivot a mig del camp: Sergio, Xavi i Cesc

Extrem Esquerre: Albert Luque

Davanter Centre: Bojan

Extrem Dret: Luis Garcia

Banqueta de luxe: Jorquera, Sergio Garcia, Coro, Jarque, Celades, Gabri, Marc Crosas, Gerard, Curro Torres.

Domini africà

Foto: Fifa.com

La primera fase del mundial sots 17 de Corea (KOREA U-17 WORLD CUP), ha acabat aquest migdia. 8 dels 24 equips que hi prenien part hauran de fer les maletes i tornar cap a casa. La resta, jugaran els vuitens de final a partir del proper dimecres. Entre ells s'hi troben 3 dels 4 equips africans que hi prenien part, conjunts fisicament molt ben dotats, que són ferms candidats al triomf final.

En el primer grup, destaca el bon paper dels peruans, que malgrat la seva manca de gol (N'han fet dos, i un d'ells de rebot), han sabut jugar les seves cartes amb una defensa sòlida que no ha encaixat cap gol. Costa Rica és la segona d'aquest grup, en el qual hi participaven els amfitrions, i que és el més fluixet dels 6 que composen la competició. Els coreans han quedat eliminats com un dels 2 pitjors tercers, i últim de grup ha estat l'equip de Togo, únic africà eliminat.

En el grup B, Brasil i Anglaterra han dominat clarament el grup. Els anglesos es van refer de l'entrebanc patit davant Corea del Nord a la primera jornada. Els coreans han passat a vuitens com un dels millors tercers de grup, i Nova Zelanda ha estat el pitjor equip del torneig. Ni tan sols han fet un gol.

En el C, Espanya i Argentina també han estat superiors als seus rivals. Siria els acompanyarà a vuitens com el millor tercer, mentre que els hondurenys tornen a casa sense haver sumat cap punt, tot i que tampoc tenien tan mal equip.

Nigèria i Tuníssia han demostrat que són favorites per guanyar el títol, ja que han guanyat els tres partits dels seus respectius grups. França ha quedat segona en el grup dels nigerians, mentre que japonesos i haitians han quedat fora de la lluita pel campionat. En el grup dels nord-africans, Bèlgica ha estat la decepció, quedant última de grup. Estats Units i el Tadjikistan, la gran sorpresa, han accedit a la següent ronda. Els tadjiks només van guanyar un partit, contra els Estats Units, per 4-3. Atenció a dues perles nigerianes: Ganiyu OSENI i el golejador Macauley CHRISANTUS.

I finalment, el grup de la mort, que enfrontava les potents seleccions d'Alemanya, Colòmbia i Ghana. Trinitat i Tobago ha fet el seu paper de ventafocs, perdent els 3 partits. Els alemanys han quedat primers de grup, seguits per les estrelles negres de Ghana, i dels colombians. Veurem com els hi van les coses a aquestes tres grans seleccions en la fase final.

Aruba, un racó del futbol caribeny

Aruba és una petita illa caribenya, i com tots els països, té la seva pròpia lliga de futbol. En aquesta competició hi pren part el Britannia, un equip fundat l'any 1958, i que té una de les millors pàgines webs d'entitats esportives del país. L'equip va quedar tercer a la darrera lliga, després de guanyar la fase regular. En els play-offs pel títol només va aconseguir el tercer lloc. També va participar l'any passat a la copa CFU, classificatòria per la copa de campions de la Concacaf, amb uns discrets resultats (Només va aconseguir empatar contra els New Vibes de les Illes Verges, i va perdre 0-7 i 1-8 els altres dos partits de la lligueta).

El seu golejador és Jonathan "Jona" Lake que va aconseguir 18 gols la passada temporada. Per conèixer millor l'equip, és molt divertit veure com s'entrenen en aquest vídeo, o com juguen els partits oficials. Tot un món a part.

Uns tant i altres tan poc

Foto: pinolerosports

Mentre el Reial Madrid llança la casa per la finestra, gastant uns 120 milions d'euros en noves incorporacions, a l'altra banda de l'Atlàntic hi ha un equip que malgrat tenir practicament el mateix nom, té un pressupost infinitament inferior. Es tracta del Real Madriz, un conjunt de la ciutat de Somoto a Nicaragua, que pertany al departament anomenat Madriz.

Recentment, l'equip va quedar eliminat de la Copa UNCAF, disputada entre equips de països centreamericans. A la primera ronda s'enfrontaven al Municipal guatemaltenc, molt més adinerat que els merengues (la premsa així els anomena). Es veu que els jugadors de Municipal van arribar en avió a Somoto, es van allotjar en un hotel de cinc estrelles i van jugar el partit. Els visitants es van imposar per 0-2.

A la tornada, en canvi, els jugadors del Real Madriz van anar en bus. Un trajecte de 22 hores fins arribar a qui sap quin hotel a mitjanit, on van dormir per descansar de cares al partit de l'endemà a les set de la tarda. Com no podia ser d'altra manera, els nicaragüencs van caure per 6-0.