El gol de Pelé

La barrera entre èxit i fracàs és tan fina que a vegades sembla inexistent. Tant és així que la nostra memòria no la recorda i permet que drama i comèdia s'agafin de la mà i creuin junts la frontera dels bons records per quedar-s'hi. En una època en la que s'ha posat molt de moda parlar de reis, m'ha vingut a la memòria Pelé. Quan el futbol era ateu, i Maradona encara era un nen de deu anys, Edson Arantes Do Nascimento corria lliurement per la gespa de l'estadi de Guadalajara en les semifinals del mundial de Mèxic de l'any 1970. Una pilota en profunditat li va arribar als seus dominis, deixant-lo sol davant del porter Mazurkiewicz . L'astre brasiler va continuar la seva cursa cap a la pilota lluitant per arribar-hi abans que el porter uruguaià, que havia abandonat la seva porteria a la desesperada amb l'esperança d'arreglar el descosit que havien fet els brasilers a la seva defensa. La pilota rodava, i Pelé arribaria primer, però massa just com per evitar una topada amb Mazurkiewicz. Amb la capacitat d'improvisació dels grans genis, el '10' de la canarinha va passar per sobre de la pilota sense tocar-la, mentre el porter veia esgarrifat com la pilota passava de llarg i s'allunyava de la seva posició. Pelé va córrer cap a l'esfèrica i va connectar un xut creuat que havia de ser gol. La pilota no va entrar, però tots ho recordarem com el "gol de Pelé", fent justícia a la jugada. Aquell 17 de juny de l'any 70, la barrera entre l'èxit i el fracàs va deixar una petita escletxa perquè aquella jugada fos recordada com un final feliç. Ara tots haurem vist gols com aquell, però el mèrit sempre és per l'inventor, ja que sense ell hauríem hagut d'esperar molts més anys per veure un gol tan excepcional. Per cert, en el vídeo que m'he permès penjar, apareix la jugada de Pelé acabada en gol. Gràcies Volswagen per reescriure la història.