Mític futbol

Un 16 de juliol amb Obdulio

Maracaná, 1950. Brasil es prepara per la gran festa que suposarà la consecució del títol de campió del IV Mundial de futbol. Al voltant de 200.000 ànimes contemplen en directe el partit més important de les seves vides. Brasil és una màquina de jugar a futbol, s'ha desfet de Suècia(7-1) i d'Espanya (6-1) en una final amb format de lligueta, en la qual el conjunt "celeste" ha patit més del compte per derrotar al combinat suec (3-2), i no ha passat d'un empat davant Espanya (2-2). Brasil en té prou amb un empat per quedar campió.

El partit comença amb domini aclaparador brasiler, però el domini no es tradueix en gols. Arriba la mitja part i amb ella els nervis de l'afició local, en el seu afany de deixar vista per sentència la final. Al minut 2 de la represa Friaça obre finalment el marcador establint l'1-0. Crits de joia i alegria a les grades, alleugeriment general d'un pes que començava a fer acte de presència sobre les espatlles brasileres.

Obdulio Varela, el capità uruguaià, camina 30 metres fins al fons de la xarxa, recull la pilota de les entranyes de la porteria i amb parsimoniós pas s'apropa a l'àrbitre del partit mentre planta la pilota al mig del camp, i li reclama fora de joc en la jugada del gol. Obdulio demana la presència d'un traductor per poder parlar amb l'àrbitre, i les 200.000 persones de Maracanà perden de vista a Friaça, per observar amb nerviosisme a Obdulio i les seves al·legacions.

Després d'uns minuts d'incertesa que han deixat freds tant a jugadors com aficionats locals, Obdulio Varela deixa de protestar a l'àrbitre i es dirigeix als seus companys "Ahora sí que vamos a ganar el partido" són les seves paraules. Anys després explicaria que si el partit no es refredava Brasil podria haver fet un gol darrere un altre, i que per aquest motiu va decidir protestar al jutge del partit, corrent el risc de ser expulsat.

El partit continua, amb un conjunt uruguaià jugant el joc lent i mesurat que havia practicat tot el partit. Al minut 66 aquest joc lent esdevé sorpresiu en una jugada de Schiaffino que d'un xut alt pel pal curt estableix l'empat i instal·la el nerviosisme a les pleníssimes grades de Maracaná. Malgrat això, Brasil amb aquest resultat encara és campiona del món.

Però al minut 79 es va gesta la tràgedia quan Ghiggia fa una cabalcada per la seva banda, i un cop en disposició de xutar, clava la pilota en els cors brasilers, pel pal curt de la porteria on un desafortunat Barbosa no arriba. És el 2-1. Gigghia es van convertir llavors una de les 3 úniques persones al món que van fer enmudir Maracanà amb 200.000 persones. Els altres dos són Frank Sinatra i el Papa de Roma.

El partit acaba. Dessolació brasilera, i desconcert total per un guió imprevist, la sel·lecció d'Uruguai rep la copa enmig d'una gran conmoció i envoltada d'un ambient de discreció. Brasil ha patit la derrota més dolorosa de la seva historia. Com a nota curiosa, el San Lorenzo - River Plate que es jugava en aquell mateix instant, es va aturar i les grades van iniciar el crit de "uruguayo, uruguayo" dedicats a Walter Gómez jugador uruguaià de River que no va poder jugar el mundial per estar sancionat.

Obdulio Varela va evitar qualsevol felicitació institucional, va defugir la rebuda multitudinària que tot Uruguai havia preparat amb la seva arribada. La mateixa nit de la final, Obdulio va sortir a prendre cerveses per Rio de Janeiro i emborratxar-se en solidaritat amb els derrotats. Després d'aquella final, li van regalar un cotxe que li van robar al cap d'una setmana. Obdulio va morir al 1996 amb 78 anys, però com un heroi.