Mític futbol

Són diferents

Sudamèrica és diferent. Quan a Europa és estiu allà és hivern. Si a Europa anem ben estressats, ells s'ho agafen amb calma. Si a Europa tenim la vida pautada fins al punt de tenir reservats 5 minuts per anar a cagar, ells fan i desfan sense preocupar-se dels horaris. I en el futbol passa el mateix.

A la Copa Libertadores d'aquest any, per exemple, les semifinals havien de ser Gremio-Boca (que va acabar essent la final) i Cucuta-Santos. Però la Conmebol va decidir que no podia ser que s'arribés a una hipotètica final brasilera, així que va canviar els emparellaments. Així de fàcil.
Pel que fa a la pràctica estricta de l'esport rei també observem diverses característiques que fan del nou continent un món a part. En primer lloc, els partits en alçada. Ara tothom s'ha apuntat al carro de queixar-se (sobretot els equips que hi han d'anar a jugar), però tota la vida s'han jugat aquests partits. A més tenen aquell no sé què que els fa especials. No em feu dir si és el colorit de la pantalla de la televisió, l'esforç que han de fer els jugadors o els estranys efectes que agafa la pilota, però són partits únics i genials. Esperem que el senyor Blatter es repensi això de prohibir jugar partits FIFA en alçada, perquè el futbol és de tots.

La segona característica, és de les més grans, i queda demostrada en aquesta Copa Amèrica. La manera de veure i viure la vida dels sudamericans es trasllada al terreny de joc amb la voluntat de jugar sense pressa, amb calma, però sempre bonic. Tot i la italianització del futbol, encara podem gaudir del genuí futbol lent, pausat i de toc. Els jugadors que juguen a Europa perden aquesta essència, però n'hi ha que la conserven, i fan que sigui un espectacle digne de veure. Això es tradueix en més gols, que són la salsa d'aquest esport. Només cal mirar que el promig de gols a la copa Amèrica és de 3,5 gols per partit, mentre que en el pasat mundial amb prou feines era de 2,3.