Del paradís al pou en 4 dies

La premsa madridista ens ensenya a fer caure del cel i enfonsar al pou en 4 dies (literalment parlant) el seu equip. Situem-nos al divendres 27 de juliol. Els blancs van guanyar per 2 gols a 0 a l'Stoke City, un conjunt de la segona divisió anglesa. Les portades d'As i Marca de l'endemà, ja treien conclusions del primer partit de pretemporada del seu equip. "Bona pinta" resava Marca, mentre que l'As ja parlava de "Tiki taka" en referència al joc de toc dels merengues. Passen 4 dies, i el Madrid juga a Hannover davant d'un equip de Bundesliga molt més rodat. Els blancs cauen per un dolorós 3 a 0. M'agradarà veure els rotatius de la capital estatal de demà. De moment, les edicions digitals comencen parlant de "Suspens" (Marca) o "Primer revés" (As). Total, que han passat de ser els millors del món a uns jugadors que generen dubtes. Un exemple del periodisme esportiu que es porta, i que acaba contaminant la realitat futbolística. Els partits de pretemporada s'han d'analitzar amb peus de plom, ja que els factors que influeixen en els resultats són infinits, i poden induir a extreure'n lectures errònees. De moment, a mi em fa l'efecte que el Madrid està igual que la passada temporada. Aquests partits de pretemporada han servit per constatar que contra un equip de segona divsió anglesa es pot guanyar jugant bé, i que contra un equip més rodat com el Hanover, si es perdona en excés, s'acaba pagant amb una derrota. I si el rival té un rodatge superior, no cal dramatitzar les derrotes.

1-0 Huszti Hannover vs Real Madrid
Uploaded by super-goal

Rangers, 2 - Chelsea, 0

L'amistós del cap de setmana va acabar amb victòria del Glasgow Rangers danvant els milionaris del Chelsea per 2-0. Aquí teniu els gols:

1-0 N. novo Ranger vs Chelsea
Uploaded by super-goal

2-0 Sebo Ranger vs Chelsea
Uploaded by super-goal

Infern grec

Entre els equips que han jugat eliminatòries d'Intertoto aquest cap de setmana, n'hi ha dos que m'han cridat l'atenció. Per una banda l'Atlètic de Madrid, que ha eliminat al Gloria Bistrita amb molts problemes (Després de caure 2-1 a l'anada, els matalassers han guanyat amb agonia al Calderon per 1-0). D'altra banda, el mític equip grec de l'OFI de Creta que ha caigut eliminat davant del desconegut Tobol Kostanay, perdent a Kazakhstan per 1-0 i a casa per 0-1. Mirant aquests resultats he recordat l'eliminatòria que van jugar aquests dos equips a la Copa de la Uefa de la temporada 1993/94. Buscant pel Youtube, he trobat el vídeo del partit de tornada, una autèntica perla. Els madrilenys arribaven a Heraclion amb una renda d'un gol aconseguida en el partit d'anada. Una avantatge més que suficient per eliminar al modest equip de l'OFI. Però només saltar al camp, els Caminero i companyia - que aquell mateix any van aconseguir el doblet - van adonar-se que en aquell infern seria un miracle sortir-ne classificats. Els grec van anivellar l'eliminatòria ben entrada la segona meitat. Tot seguit, l'àrbitre va xiular un penal a l'area matalassera que tot i no entrar, va pujar al marcador. 2-0, i l'OFI de Creta classificat. Anys després, alguns companys visitarien aquest estadi i em confirmarien que és un dels camps on més acollonit es queda un veient el panorama. Ara l'equip cretenc ja no juga al Theodore Vardinoyannis, i potser per això ha perdut el factor imponent, ja que Pankritio és més gran i els espectadors estan més lluny del terreny de joc.

• Algunes imatges: (myspace OFI Crete)

Uns "amigables" seguidors del conjunt grec emplenant els carrers.

L'infern es comença a escalfar. Atenció als escaladors.

L'infern existeix. Benvinguts al Theodore Vardinoyannis

Iraq governa Àsia

Un país enfonsat políticament, desestructurat totalment després que Estats Units decidís ficar cullerada, ha guanyat la Copa d'Àsia. Una alegria merescuda per als habitants d'un país darrerament acostumats a viure desgràcies. Sense anar més lluny, un atemptat va matar 50 persones que celebraven la victòria del conjunt iraquià a les semifinals. Ara el futbol dóna aquesta petita llum d'alegria, que la religió i la política s'encarregaran d'apagar. Hi ha qui diu que el campionat estava preparat perquè guanyés Iraq. Jo desitjo que no hagi estat així, però de tota manera s'han merescut la victòria.

La final contra Aràbia Saudita ha acabat amb victòria iraquiana per 1-0. El domini aclaparador d'Iraq només s'ha pogut traslladar al marcador al minut 72. Younis Mohammed ha rematat un còrner servit al segon pal, que el porter saudita, per variar, s'ha menjat. D'aquesta manera Iraq aconsegueix el seu primer títol continental.

Asian Cup Final: Iraq 1:0 Saudi Arabia
Uploaded by yingyutong

Premiership i Drenthe

Ni per paràbolica, ni per internet. No caldrà. A partir de l'11 d'agost comença la Premier League, i la 2 de TVE ha adquirit els drets de la lliga anglesa. Sí,sí, tal com sona. Gràcies a aquesta brillant iniciativa, podrem gaudir d'una de les millors lligues del món sense haver de pagar satèl·lit ni res per l'estil. L'espectacle començarà el dissabte 11, amb la retransmissió del Liverpool-Aston Villa, a partir de les 17.15 de la tarda. Si a més, es disposa de TDT am Teledeporte, diumenge 12 també es retransmet el Manchester United-Reading, a les 16 hores.

La premsa madridista situa a Drenthe al conjunt blanc

Segons publica el diari 'Marca', la jove promesa holandesa Drenthe serà nou jugador del Reial Madrid el proper dimecres. És un molt bon jugador, i va enlluernar en l'europeu sots21 jugat a Holanda. El jugador esquerrà del Feyenord arribarà a Madrid a canvi d'uns 10 milions d'Euros. I hi haurà una frase que no podrà dir: "El Reial Madrid és el meu club favorit". Perquè serà mentida.

A la fitxa del jugador, penjada a la pàgina web del Feyenord, es pot observar que el seu club favorit és el Feyenord (obvi) i el Barça. Així que o molt han canviat els seus gustos en un mes, o si diu la tòpica frase, alguna cosa falla.

Futbolistes o animals?

Les imatges corresponen a l'hotel de concentració d'Argentina durant el mundial sub 20. En elles es pot observar un seguit de bretolades que aquests jugadors feien, sense prendre consciència dels danys que causaven a les instal·lacions. Aquesta conducta no és un fet aïllat, tot i que la majoria de vegades quedin encobertes. Els hotels de concentració (paraula inadecuada vist el que veiem), són sovint testimonis de les sortides de to dels futbolistes. Fa poc va passar amb la selecció xilena allotjada a Veneçuela durant la Copa Amèrica. La pregunta que em faig és òbvia. A banda de futbolistes, algú es preocupa per formar persones? Perquè els actes són dignes d'animals. I més aquests joves jugadors, dels quals la majoria prové de casa pobra, que segurament s'havien de trencar les banyes treballant per pagar qualsevol cosa de la llar. En canvi, ara que són mitjanament benestants econòmicament, obliden el seu passat i es dediquen a fer rematades de cap amb llums, o xilenes amb els telèfons. S'han oblidat d'on vénen, i el pitjor és que no saben cap on van. Algú els hauria d'explicar que hi ha d'altres maneres de divertir-se menys perjudicials, i de passada ser més persones.

No treiem conclusions

El Barça ha jugat el primer partit de pretemporada, i ho ha fet a Escòcia, contra el modest Dundee. Al final, victòria per 0-1 a l'últim minut amb gol d'Henry, aprofitant el rebuig d'el penal fallat per ell mateix. Ben poca cosa es pot destacar més d'aquesta primera presa de contacte. La gent encara no té rodatge. a Ronaldinho no li surten les elàstiques, l'Eto'o ha d'afinar la punteria, en Touré estava lent, en Thuram arribava sempre tard i en Jorquera se li parava el cap i decidia regatejar tres davanters del Dundee. Coses de pretemporada.

Però la conclusió de tot plegat és que d'aquests partits no se'n poden treure conclusions. Tot i que segurament demà els diaris esportius aniran farcits d'anàlisi, dient que aquest ha de jugar aquí, que l'altre ja se li veu que farà una mala temporada, que si l'equip no té gol, que si el sistema s'ha de variar... No cal dramatitzar. El partit d'avui ha servit per començar un llarg camí de preparació. El més important de tot és arribar bé al setembre, i mantenir-se fins el maig, que és quan es guanyen els títols. I que Deco no marxi.

Final d'orient mitjà

Els equips del pròxim orient s'han imposat a Japó i Corea del Sud en les semifinals de la Copa d'Àsia, de manera que la gran final la jugaran l'Aràbia Saudita i l'Iraq. El conjunt iraquià arriba per primera vegada a la seva història a la final, mentre que els saudites han guanyat 3 de les 4 últimes edicions.

En els partits d'avui, Corea ha temptat massa la sort, i aquesta vegada els penals no han resultat favorables. Els asiàtics occidentals han fallat dos llançaments des dels 11 metres, mentre que l'equip iraquià no ha fallat cap xut.

A l'altre partit, molt més vistós, els japonesos s'han vist superats per una selecció que corre molt, però que fluixeja sota pals. No és la primera vegada que els saudites reben un gol en una pilota penjada que es menja el porter. Aquest pot ser un dels pocs factors favorables amb els que compta Iraq per aconeseguir el títol continental.

Cal recordar que la majoria de jugadors iraquians juguen a la lliga del seu país, tristament enfonsat políticament, socialment i econòmicament. Una alegria per la seva gent no estarà de més, així que ja tinc preferit per la gran final.

Passejant pel futbol - Haití

- El país

El país caribeny d'Haití està situat a la part occidental de l'illa l'Espanyola, que comparteix amb la República Dominicana. Practicament tots els seus prop de 8,5 milions d'habitants parlen creol, tot i que el francès també és l'idioma oficial. Aquesta república es va independitzar del domini francès l'any 1804. Malgrat això, va haver de suportar el domini dels Estats Units fins l'any 1934. La seva població és la més pobra de tot el continent americà, i les seves vides encara recorden la sacsejada política que va suposar el cop d'estat de l'any 2004, promoguda pels Estats Units.

- Història

Haití sempre ha tingut una forta tradició futbolística. L'any 1904 ja es va fundar la Federació haitiana de futbol (FHF), però no va ser fins l'any 1937, quan es va començar a disputar la lliga al país caribeny. Uns anys abans, la seva selecció va començar a jugar partits internacionals. El primer partit que va disputar, va ser el 22 de març de l'any 1925, a Port Príncep. El rival va ser Jamaica - que també debutava en partit internacional-, i els haitians van caure derrotats per 1-2. Al llarg de la seva història, pot presumir d'haver jugat la fase final d'un mundial. Concretament, l'any 1974, va prendre part en el Mundial d'Alemanya Occidental. L'equip haitià va perdre els tres partits de la lligueta d'un dels grups més complicats. En el primer matx, tot i avançar-se per 0-1 contra la potent selecció italiana, va veure com els azzurri capgiraven el partit (3-1). Emmanuel Sannon (Foto esquerra) va ser l'autor del gol, i va esdevindre un heroi al país caribeny ja que trencava la ratxa de Dino Zoff, que duïa 19 partits imbatut. Contra Polònia les coses no van anar molt bé, i l'equip va perdre per un escandalós 0-7. L'últim partit mundialista va ser contra argentina, amb victòria dels sudamericans per 4-1. El gol haitià també el va fer el llegendari Emmanuel Sanon. En altres competicions internacionals, Haití va arribar als quarts de final a la Copa d'Or de l'any 2002. Més recentment, l'equip va poder saborejar l'èxit a la Copa Caribenya 2007 disputada a Trinitat i Tobaga. El conjunt haitià va derrotar els amfitrions a la gran final, i va aixecar el seu primer títol internacional.

Pel que fa a les competicions de club, a nivell internacional destaquen dos "curiosos" triomfs en la Copa de Campions de la Concacaf, que vindria a ser una mena de Champions League entre països d'Amèrica del Nord i Centreamèrica. L'any 1963, El Racing Club Haitien, va arribar a la gran final, que s'havia de disputar contra el Guadalajara mexicà. Uns problemes per aconseguir els passaports, va fer que es postposés 3 vegades el duel. L'equip mexicà va presentar una queixa i la CONCACAF els va declarar vencedors. Però una posterior protesta dels haitians va fer que es reprogramés la final. Davant de la impossibilitat del Guadalajara per complir el compromís, el Racing Club Haitien va ser declarat guanyador.

A l'any 1984, la Copa tenia dues fases preliminars. Per una banda, els equips del centre i nord d'Amèrica jugaven unes eliminatòries en les quals dos equips es classificaven per la ronda final. I per altra banda, els equips caribenys (que van ser 3: Violette i Victory per part haitiana, i ASL Sports de Trinitat i Tobago), dels quals un jugaria la ronda final. El Violette va arribar a aquesta ronda, i com el Guadalajara i el New York Pancyprian (Els altres equips que havien de jugar la final) no van trobar cap data per jugar, la CONCACAF els va desqualificar, proclamant campió el Violette.

- Actualitat

La lliga d'Haití es juga des de l'any 1937, i actualment compta amb 16 equips, que juguen l'obertura i el clausura, per després decidir-ne el campió. La competició està patrocinada per Digicel, una companyia de telecomunicacions, que també posa publicitat a totes les samarretes dels equips participants a la lliga, que són: Aigle Noir AC, AS Capoise, AS de Carrefour, AS Grand Goâve, AS Mirebalais, AS Rive Artibonitienne, Baltimore SC, Cavaly, Don Bosco FC, Racing FC, RC Haïtien, Roulado, Tempête FC, Victory SC, Violette AC i Zénith. La temporada passada van baixar a segona divisió Dynamite AC i US Frères.

Durant tota la història de la competició, el RC Haitien és l'equip més guardonat, amb 10 títols de lliga. A més també ha aconseguit una copa de campions CONCACAF, conquerida l'any 1963. Però les dues darreres temporades, el dominador és l'equip de Baltimore, que s'ha proclamat bicampió.

Fotos: Le Nouvelliste

Més informació sobre la lliga d'Haití:

• Haitian Premier Division News


• Haitifoot


• Resum d'un partit (Don Bosco, 5- Cavaly,0)
  

Pinta bé...de moment

Diguin el que diguin, aquest barça fa molt bona pinta. Per començar, els nouvinguts s'adapten rapídissim. Tant és així que en Touré Yaya ja ha demanat un professor particular de català, senyal que no arriba a passejar-se per Catalunya. Per la seva banda, Messi ha escurçat les seves vacances per estar en forma només començar la temporada. I les vaques sagrades com Ronaldinho han arribat el dia previst, llestos per entrenar. Uf! I m'oblidava de l'Eto'o, que ahir va fer una roda de premsa, la primera de l'equip en terres escoceses, i no va pixar fora de test! Em fa l'efecte que tots plegats tenen l'orgull tocat, i que enguany s'hi posaran molt fort. Però la temporada és llarga, i caldrà mantenir la humilitat d'aquest inici de pretemporada. No tinc cap dubte que tenim el millor equip del món, però s'ha de demostrar al camp.

Argentina - República Txeca 2-1

La final del mundial sub20 va començar amb una primera part per dormir-se. En canvi, la segona va començar frenètica, amb dues grans ocasions, una per cada equip. El gol dels txecs, antològic, va despertar als argentins, alhora que la defensa dels europeus s'adormia. Fruit de l'empanada defensiva txeca, va arribar el gol de l'empat d'Agüero. A manca de 5 minuts pel final, Zárate va connectar un xut ras que donava el títol a la seva selecció.

Aràbia Saudita - Uzbekistan 2-1

Aràbia Saudita: Al Mosailem, Hawsawi, Al Mousa, Jahdali, Khariri(Al Ghamdi 89'), Al Bahari, Aziz, Al Jassam, Yasser Al Qahtani(Al Harthi 90'), Maaz i Al Qahtani (Al Mousa 63').

Uzbekistan: Nesterov, Karimov, Ibragimov, Nikolaev, Innomov, Denisov, Gafurov(Geynrikh 46'), Haydarov(Solomin 78'), Djeperov, Kapadze (Karpenko 57')i Shatskikh.


Gols: 1-0 Al Qahtani (3), 2-0 Al Mousa (74), 2-1 Solomin (82)


Perdre 1-0 des dels primers minuts de partit és un pes molt feixug. Que t'anul·lin un gol legal quan més apretes a l'equip rival és una llosa inaixecable. Que vegis com aconseguir una ocasió de gol porta implicit contraatacs perillosíssim, fa que t'ho pensis dues vegades abans de portar l'ofensiva. Però a més, si resulta que quan les forces no sovintegen et fan el segon, t'enfonses completament. A menys que tinguis un gran orgull i marquis el 2-1 i mantinguis viva l'esperança. Després et llances a l'atac, i crees oportunitats per empatar, i fins i tot estavelles una pilota al pal. Com veus que no hi ha res a fer, només et queda lluitar contra un destí ineludible: quedar eliminat. Aquesta és la història del partit que ha viscut avui l'equip d'Uzbekistan. Els saudites ja són a semifinals de la Copa d'Àsia.

Iran - Corea S. 0-0 (penals 2-4)

Iran: Rodbarian (Talebloo 119'), Rezaei, Hosseini, Nosrati, Mahdavikia, Teymourian, Nekounam, Karimi, Madanchi (Zandi 62'), Hashemian(Enayati 88') i Khatibi.

Corea del Sud: Lee Woon-jae, Kim Jin-kyu, Kim Sang-sik, Kim Chi-woo, Oh Beom-seok, Kang Min-soo, Kim Jung-woo, Son Dae-ho (Kim Do-heon 105'), Lee Chun-soo, Lee Dong-gook(Cho Jae-jin 46') i Yeom Ki-hunChoi (Sung-kuk 80').

La pluja i l'excessiu respecte que es demostren ambdós equips, està deslluïnt el partit. Les ocasions no han sovintejat durant la primera mitja hora, exceptuant algun detall de qualitat de Mahdavikia o escassos intents de contraatacs coreans. Durant els darrers minuts de la primera part, el matx ha agafat un altre aire, i els orientals han accelerat el ritme del joc. Fruit d'aquest canvi de velocitat, l'equip farsi ha disposat de la primera clara oportunitat. Karimi s'ha plantat sol davant del porter Lee, però ha estavellat la pilota contra el seu cos. En el temps afegit, ha arribat el segon avís dels iranians, amb un xut llunyà que un defensa coreà han pogut enviar a còrner. Al final dels primers 45 minuts, empat a zero.

La segona part ha començat amb la mateixa tònica, i la intensa pluja ha afogat els atacs dels dos equips. Gairebé cap ocasió, i final del partit sense gols. La pròrroga no ha variat el trist panorama, i l'empat a zero ha permanegut inamobible. L'entrenador d'Iran, veient que l'empat no tenia remei, ha posat el porter Talebloo al terreny de joc, pensant en la tanda de llançaments des dels 11 metres. Els penals han decidit el destí dels dos equips. I Corea s'ha imposat per 4-2.

Festival de futbol

Mirem cap on mirem, estem envoltats de futbol. Encara que avui sigui un dissabte qualsevol del mes de juliol, i que per tant, en principi no hi hauria d'haver masses partits, l'oferta futbolística és espectacular. En primer lloc, l'Atlètic de Madrid ha entrat a l'escena en la Copa Intertoto. Els matalassers han jugat a Romania el partit d'anada de l'eliminatòria contra el Gloria Bistrita. Sota una calor infernal (40 graus), l'equip entrenat per Javier Aguirre s'ha vist superat per 2 a 1. El gol de Seitaridis al minut 55, manté vives les esperances dels madrilenys. Per la seva banda, la Sampdoria ha encarrilat l'eliminatòria amb la victòria a domicili per 0-1 davant el Cherno More. El Lens ha empatat a zero contra el Chernomorets (els noms no són gaire originals), i l'Hamburg s'ha hagut de conformar amb un empat a 1 a Moldàvia contra el Dacia Chisinau.

Avui també han començat els quarts de final de la Copa d'Àsia. En el primer partit, Japó i Austràlia han empatat a 1, i han hagut de decidir qui passava a semifinals als penals. Els asiàtics han estat més afortunats i s'han imposat per 4-3. A l'altre partit, un dels amfitrions, el Vietnam, jugava a Tailàndia contra la selecció de l'Iraq, que s'ha imposat per 2-0 amb gols de Mahmoud, davanter que milita a la lliga de Qatar. Demà es juga l'Iran-Corea del Sud a les 12.20 per decidir qui es veu les cares amb Iraq, i a les 15.20 serà el torn d'Uzbekistan i l'Aràbia Saudita. Els partits es poden veure per canals asiàtics de televisió.

I per si no n'hi hagués prou, l'Eurocopa sub19, ha acabat la fase de grups. Espanya i Grècia han assolit les semifinals, deixant fora a Portugal i Àustria. Al grup B, Alemanya i França han fet el mateix amb Rússia i Sèrbia. Dimarts es jugaran les semifinals.

Per demà, "només" tenim la resta de quarts de final de la copa d'Àsia, la final del mundial sub20 entre Argentina i República Txeca, i més partits de Copa Intertoto. Quasi res.

Gloria Bistrita 2 - 1 Atletico Madrid goals
Uploaded by tzonner

Argentina - Xile 3-0 (Mundial Sub20)

Argentina serà la rival de la República Txeca. L'equip albiceleste es va imposar per 3-0 al conjunt xilè. Al final del partit, els incidents entre jugadors xilens i la policia canadenca, ens va fer recordar que el futbol ha de suportar la feixuga càrrega de la violència. Una llàstima per aquells que en disfrutem pacíficament. Resum del partit:

Mundial Sub20

Àustria es rendeix a la superioritat txeca, en un partit que catapulta a aquests joves de l'est d'Europa a la final del mundial sub20 que es disputa al Canadà. El rival serà un sudamericà, ja que Argentina i Xile es juguen aquesta matinada el lloc que resta per la gran final. Els argentins parteixen com els favorits, però no hi ha res clar.

La Copa d'Àsia arriba a quarts de final

Ja ha acabat la fase de grups, i només vuit seleccions opten a endur-se el títol continental asiàtic. En el grup A, Iraq ha liderat el grup amb una victòria contra Austràlia i dos empats. Els 'aussies' s'han refet, i amb una golejada a l'última jornada han deixat fora un dels amfitrions, Tailàndia. Oman, la ventafocs del grup s'ha quedat amb dos punts.

Pel que fa al grup B, Japó ha demostrat la seva superioritat, amb dues victòries i un empat. L'acompanyarà a la següent fase un altre dels amfitrions, Vietnam. Fora han quedat els Emirats Àrabs i Qatar. El grup C ha deparat alguna sorpresa. Uzbekistan i Iran passen, mentre que la Xina queda fora, al igual que Malàsia, una de les seus del torneig. L'últim grup ha complert les espectatives, i l'Aràbia Saudita ha dominat amb claredat. Corea del Sud ha estat segona. El tercer i quart lloc han estat per Indonèsia i Bahrain respectivament.

Classificació completa

Els quarts de final començaran el dia 21 de juliol, amb els enfrontaments Japó-Austràlia i Iraq-Vietnam. El dia 22 serà el torn d'Iran-Corea del Sud i Aràbia Saudita-Uzbekistan.

2 Punts G molt diferents

Font: Fiebremaldini

(G)iuly ha fitxat per la Roma. I parlant d'extrems, penso en (G)arrincha, incomparable jugador brasiler que va marcar època. A (G)iuly i (G)arrincha els separen un (G)rapat d'anys, i són dos punts (G) molt diferents. De tots és sabut que el punt (G) designa un lloc que dóna plaer, i quan parlem de (G)arrincha, parlem d'orgasme visual. No es pot dir el mateix de (G)iuly, un (G)ran professional però limitat tècnicament. Tampoc podem comparar els (G)ols que han fet un i altre.

El francès s'hi esforçava, però l'aficionat mai arribava a l'orgasme veient-lo jugar. Amb Garrincha tot era diferent, el plaer estava assegurat. Però mirem el vídeo, que no està de més arribar al clímax.

El mercat no s'atura

El mercat de fitxatges està calent. Les llistes de jugadors que interessen als equips no acaben mai. Que si aquests volen fitxar tal que si els altres els interessa pasqual... La mateixa història de sempre. Però no se li ha de restar importància, ja que com diu un amic meu, els títols es comencen a guanyar ara. I té tota la raó del món, perquè els jugadors són, al cap i a la fi, els que han de donar punts al seu equip. Per tant no s'ha de desmeréixer tot el moviment del mercat futbolístic.

I d'entre les últimes incorporacions, m'ha cridat l'atenció la d'Andrés Guardado pel Deportivo de la Coruña. És un jugador que m'encanta. Va fer una Copa d'or de cine, i a la Copa Amèrica no ha acabat de brillar perquè sortia d'una lesió, però ell i Nery Castillo són els dos jugadors que més m'han agradat de Mèxic. És un jugador de banda esquerra, amb una gran tècnica i capacitat per desbordar. També té gol, cosa que als gallecs els hi anirà de perles. I per no trencar amb la dinàmica corunyesa dels darrers temps, és joveníssim. Només té 18 anys.

Un altre que també crec que pot ser interessant és Pablo Garcia. Si continua amb la forma que ha acabat la Copa Amèrica (Va ser el millor del seu equip contra Brasil), el mig del camp del Murcia es veurà clarament reforçat.

Font:titirotslucho

La samba eclipsa el tango

Foto:AFP

Brasil - Argentina 3-0

El tango argentí va veure com la samba l'anul·lava. Sense brillar, el joc brasiler va ofegar el futbol de toc argentí. Una llàstima pel futbol que s'imposés Brasil d'aquesta manera. Ja en el minut 3, un gol de bandera de Baptista posava la final coll avall per a la canarinha. Els argentins no s'han trobat còmodes en cap moment, i tot i les ocasions claríssimes de Riquelme, no han acabat mai de disfrutar dels passos del seu tango acompasat. En canvi, la samba dels brasilers seguia sonant, tot i que sense fer-ho al ritme alegre que ens tenen acostumats. Dunga ha dibuixat un esquema defensiu a la italiana, i en una de les poques sortides a l'atac de la primera part, un centre de Dani Alves - que ha entrat de suplent- s'ha trobat amb la cama d'Ayala que depositava la pilota al fons de la xarxa. 2 a 0 mitja part.

La segona ha començat amb una llum d'esperança albiceleste, que ha millorat en el seu joc. Però Brasil s'ha encarregat d'aturar aquesta reacció a base de faltes (Prop de 40). Argentina ha anat perdent el nord, i ha acabat perdent el partit en un contraatac culminat magistralment per Wagner Love que ha cedit la pilota a Alves per deixar el 3 a 0 definitiu al marcador. La canarinha suma la seva 8ena Copa Amèrica, i Argentina allarga la sequera de títols (no guanyen des de l'any 1993). A Brasil ho celebraran a ritme de samba, mentre que a l'Argentina intentaran oblidar la derrota al compàs d'un tango.

Gols: 1-0 Julio Baptista (3), 2-0 Roberto Ayala (40, en pròpia porteria) i 3-0 Daniel Alves (69)

Brasil: Doni - Maicon, Alex, Juan, Gilberto - Josué, Mineiro, Elano (Daniel Alves, 34) - Julio Baptista - Robinho (Diego, 90+1) i Vágner Love (Fernando, 90).

Argentina: Roberto Abbondanzieri - Javier Zanetti, Roberto Ayala, Gabriel Milito, Gabriel Heinze - Juan Verón (Luis González, 67), Javier Mascherano, Esteban Cambiasso (Pablo Aimar, 59) - Juan Román Riquelme - Lionel Messi i Carlos Tévez.

Argentina 0-3 Brasil (0-1 Baptista)
Uploaded by GolesTV

A l'altra punta del món

Mentre el món mediàtic del futbol mira cap a Occident (des del nostre punt de vista), on es juga la Copa Amèrica a Veneçuela, i el Mundial sub20 de Canadà, a l'Orient es juga l'AFC Asian Cup, la màxima competició continental entre països asiàtics i d'Oceania. Indonesia, Malaisia, Tailàndia i Vietnam són els organitzadors de la 14ena edició d'aquest torneig, que va començar a disputar-se l'any 1956.

Les primeres 4 edicions (Hong kong 1956, Corea del Sud 1960, Israel 1964 i Iran 1968) van jugar-se amb un sistema de lligueta, sense una final. Corea del Sud es va proclamar campiona en els dos primers tornejos, i els amfitrions Israel i Iran van guanyar els seus. (Israel passaria després a formar part de la UEFA i deixaria de participar en la Copa d'Àsia.)

Iran va mantenir la seva hegemonia durant les dues competicions següents (Tailàndia 1972 i Iran 1976). Kuwait va trencar aques domini iranès l'any 1980, en una copa organitzada per ells mateixos. Posteriorment els kuwaitians van participar al mundial 82 jugat a Espanya.

A partir d'aquell moment va arribar la supremacia d'Aràbia Saudita, que va participar en 5 finals consecutives. A les edicions de Singapur 1984, Qatar 1988 i Emirats Àrabs 1996, en va resultar triomfadora. La selecció japonesa els va privar del títol a Japó 1992 i Líban 2000.

L'última Copa d'Àsia es va jugar a Xina l'any 2004, amb la victòria dels nipons sobre els amfitrions a la final.

Per tant, només cinc països han aixecat la copa durant aquestes 13 AFC Asian Cup. Japó, Iran i Aràbia Saudita ho han fet en 3 ocasions, mentre que Corea del Sud l'ha guanyat dues vegades i Kuwait només una.

Els Sub20 ja ho tenen après

Foto:Marca

Espanya sub20 ha quedat eliminada per penals...en els quarts de final del mundial de Canadà. Les promeses estatals ja tenen la lliçó apresa. La història interminable de la selecció, que sempre es queda a les portes del cel a les grans cites internacionals. La República Txeca era el rival en aquesta ronda, i tot i saber-se inferior futbolísticament, va jugar les seves cartes. Fins i tot es va avançar en el marcador en un servei de córner. Els espanyols només van aconseguir empatar en un gol de Mata. Però amb l'empat no n'hi havia prou, ja que abocava el partit als maleïts penals. Una vegada més, la selecció estatal va perdre l'oportunitat de jugar les semifinals.

L'altre partit de quarts jugat ahir va acabar amb la victòria d'Àustria contra els Estats Units per 2 a 1, després d'una prórroga. Avui completen el quadre els partits Xile-Nigèria i Argentina-Mèxic.

Mèxic guanya la prèvia de la final

Foto:AFP

Uruguai - Mèxic 1-3

Mèxic va guanyar la consolació, un partit que no serveix de res. Tot i que Abreu avançava la celeste en un remat de cap, els asteques aconseguien anivellar el partit amb un gol del carismàtic de Blanco de penal. A la segona part, Omar Bravo d'un potent xut, avançava els mexicans, que s'asseguraven el tercer lloc del torneig amb la canonada de Guardado que tocava al travesser i entrava dins la porteria de Carini. Avui arriba el gran moment amb la final.

Gols: 1-0 Abreu (22), 1-1 Blanco (p) (38), 1-2 Omar Bravo (68) i 1-3 Guardado (76)

Uruguai: Fabián Carini - Andrés Scotti, Diego Lugano, Carlos Valdez - Maximiliano Pereira, Pablo García (Walter Gargano, 79), Cristian Rodríguez, Jorge Fucile - Ignacio González (Fabián Canobbio, 74) - Diego Forlán (Vicente Sánchez, 74) i Sebastián Abreu.

Mèxic: Guillermo Ochoa - José Antonio Castro, Francisco Rodríguez, Jonny Magallón, Fausto Pinto (Andrés Guardado, 64) - Gerardo Torrado, Ramón Morales, Jaime Lozano (Jaime Correa, 78), Cuauhtémoc Blanco - Nery Castillo y Omar Bravo (Luis Landín, 88).

Font: Rojadirecta

No es pot oblidar

3 de setembre de 1990. Eliminatoria de classificació pel Mundial Itàlia 90. Xile juga a Maracanà contra Brasil. La canarinha en fa prou amb un empat per classificar-se, mentre que els xilens necessiten una victòria. El partit avança, i la davantera brasilera s'estavella contra el porter Roberto Rojas una vegada i una altra. Finalment, al minut 49 de partit, Careca fa embogir la torcida amb l'1-0. Xile està fora del Mundial.

De sobte, cau una bengala a la gespa de l'estadi, i Roberto Rojas cau a terra afectat pel llançament. Els metges i companys d'equip corren a ajudar-lo, ja que sembla que té una ferida i sagna abundantment. Els xilens abandonen el camp amb el porter estirat a la llitera. El partit es suspèn pels greus incidents. Duríssim.

Però aquí arriba la part més forta de la història. Roberto Rojas arriba a l'hospital i no té rastres de pólvora a la ferida, que presenta un tall molt net. Les sospites començen a multiplicar-se. Poc després, els fets surten a la llum. El porter xilè duïa un bisturí dins els guants, i aprofitant el fum de la bengala, es va inferir un tall a la cara, per tal que suspenguessin el partit i donessin el seu equip guanyador del partit. Un cop coneguts els fets, Roberto Rojas va ser inhabilitat de per vida per la FIFA, que li va prohibir jugar a futbol federat.

Saviola ja és merengue

El Madrid ha fitxat Saviola. Potser surt bé la jugada a l'equip de Schuster, però de moment 'El conill', porta un historial decebedor. Va arribar al Barça en una de les operacions més cares del conjunt blaugrana, i mai ha demostrat valer tot el que es va pagar per ell. A Sevilla també suplent, i al Mònaco va fer un xic més, però no va destacar més que altres davanters com Chevanton. Els números demostren que és un jugador sobrevaloradíssim. Té gol, sí, però no té futbol. L'equip blanc es va desfer en el seu dia de Michael Owen, un jugador que dóna mil patades al 'pibito'.

L'argentí era el mimat de la premsa barcelonina, amb la seva cara de bon nen i el seu paper de màrtir, imatge que li va valer la prorrogació del seu desorbitat contracte. Ara la premsa madrilenya es vanaglòria de la contractació de Saviola pel Madrid, però veurem si el bon tracte perdura. Potser m'equivoco (com tantes altres vegades), però a primer cop d'ull, sembla un fitxatge que no triomfarà.

Foto: www.sport.es

Argentina a la final

Argentina - Mèxic 3-0

Es va complir el guió previst. Argentina ja és a la final. L'albiceleste va derrotar Mèxic en un gran partit, especialment a la segona part. La primera va ser de domini asteca, però no es va traduir en gols, i al fil del descans, Heinze va avançar els argentins. En la segona part, Argentina va tornar a mostrar la seva millor cara, com ja ho va fer davant Perú o Estats Units. Messi va marcar el segon. Un gol de traca i mocador, i Riquelme va tancar la golejada amb un llançament de penal. Brasil els espera a la final.

Gols: 1-0 Heinze (45), 2-0 Messi (61), 3-0 Riquelme (p) (66)


Argentina: Roberto Abbondanzieri - Javier Zanetti, Roberto Ayala, Gabriel Milito, Gabriel Heinze - Juan Verón (Fernando Gago, 78), Javier Mascherano, Esteban Cambiasso - Juan Román Riquelme (Pablo Aimar, 86) - Lionel Messi i Carlos Tévez (Rodrigo Palacio, 78).

Mèxic: Oswaldo Sánchez - Israel Castro, Rafael Márquez, Jonny Magallón, Fausto Pinto - Fernando Arce, Gerardo Torrado (Alberto Medina, 46), Jaime Correa (Gonzalo Pineda, 83), Andrés Guardado - Juan Carlos Cacho (Omar Bravo, 46) i Nery Castillo.

A Brasil li toca la loteria

Brasil - Uruguai 2-2 (penals 5-4)

Molt gran. El partit ha acabat amb empat a 2 gols. Brasil ha començat fort amb el gol de Maicon, però ha cedit el protagonisme als blau cel, que amb un Recoba molt incisiu han aconseguit l'empat. L'alegria ha durat poc al bàndol 'charrua', que ha vist com en una pilota penjada a l'àrea tornava a anar a remolc del marcador. La segona part ha desaparegut la canarinha, i els uruguaians, de la mà de Pablo Garcia han dominat el partit. Abreu en un gol de fe ha posat novament l'empat.

Els penals han decidit el finalista. 11 metres han separat la blau cel de la final. Els 4 primers penals han deixat un 3-3 al marcador. Diego ha llançat perfecte i ha posat el 4-3. Abreu havia de marcar. Portava el dorsal 13, i si fallava el seu equip quedava eliminat. Ha decidit xutar a l'estil Panenka. Gol. 4-4. Fernando ha fallat per Brasil, i Pablo Garcia, l'heroi uruguaià tenia a les mans el passaport a la final. Però el seu llançament s'ha trobat amb el pal. Brasil ha fet el 5-4, i un altre dels destacats, Lugano ha fallat el seu tir. La loteria ha decidit que Brasil serà el finalista.

Gols: 1-0 Maicon (12), 1-1 Forlan (35), 2-1 Baptista (40), 2-2 Abreu (70)

BRASIL: Doni, Maicon, Alex, Juan, Gilberto, Mineiro, Gilberto Silva, Josué, Julio Baptista; Vágner Love i Robinho.

URUGUAI: Fabián Carini; Diego Lugano, Diego Scotti, Darío Rodríguez, Jorge Fucile, Diego Pérez, Maximiliano Pereira, Pablo García, Cristian Rodríguez; Diego Forlán i Álvaro Recoba

Brazil vs Uruguay 2-2 TVTUGA
Uploaded by simaodcosta

GRANDIÓS

Només hi ha una paraula per definir el partit de semifinals de Copa Amèrica d'avui. Grandiós. Perquè hi ha poques coses més grans futbolísticament parlant que aquest partit de futbol. Brasil i Uruguai han deixat al llarg de la història duels memorables a les retines dels espectadors. Avui serà un d'ells. El guanyador serà el primer finalista de la Copa Amèrica. N'hi ha per tenir la pell de gallina. Val la pena mirar el partit encara que sigui a les 3 de la matinada a Catalunya. Cal posar el despertador i no perdre's ni un minut. Comença el compte enrere...

(line up Uruguay - Brazil)(Probables alineacions)

Uruguai: Fabián Carini - Diego Lugano, Andrés Scotti, Darío Rodríguez - Maximiliano Pereira, Pablo García, Diego Pérez, Cristian Rodríguez, Jorge Fucile - Alvaro Recoba i Diego Forlán.

Brasil: Doni - Maicon, Alex, Juan, Gilberto - Gilberto Silva, Mineiro, Josué, Julio Baptista - Robinho i Vágner Love.

Un 16 de juliol amb Obdulio

Maracaná, 1950. Brasil es prepara per la gran festa que suposarà la consecució del títol de campió del IV Mundial de futbol. Al voltant de 200.000 ànimes contemplen en directe el partit més important de les seves vides. Brasil és una màquina de jugar a futbol, s'ha desfet de Suècia(7-1) i d'Espanya (6-1) en una final amb format de lligueta, en la qual el conjunt "celeste" ha patit més del compte per derrotar al combinat suec (3-2), i no ha passat d'un empat davant Espanya (2-2). Brasil en té prou amb un empat per quedar campió.

El partit comença amb domini aclaparador brasiler, però el domini no es tradueix en gols. Arriba la mitja part i amb ella els nervis de l'afició local, en el seu afany de deixar vista per sentència la final. Al minut 2 de la represa Friaça obre finalment el marcador establint l'1-0. Crits de joia i alegria a les grades, alleugeriment general d'un pes que començava a fer acte de presència sobre les espatlles brasileres.

Obdulio Varela, el capità uruguaià, camina 30 metres fins al fons de la xarxa, recull la pilota de les entranyes de la porteria i amb parsimoniós pas s'apropa a l'àrbitre del partit mentre planta la pilota al mig del camp, i li reclama fora de joc en la jugada del gol. Obdulio demana la presència d'un traductor per poder parlar amb l'àrbitre, i les 200.000 persones de Maracanà perden de vista a Friaça, per observar amb nerviosisme a Obdulio i les seves al·legacions.

Després d'uns minuts d'incertesa que han deixat freds tant a jugadors com aficionats locals, Obdulio Varela deixa de protestar a l'àrbitre i es dirigeix als seus companys "Ahora sí que vamos a ganar el partido" són les seves paraules. Anys després explicaria que si el partit no es refredava Brasil podria haver fet un gol darrere un altre, i que per aquest motiu va decidir protestar al jutge del partit, corrent el risc de ser expulsat.

El partit continua, amb un conjunt uruguaià jugant el joc lent i mesurat que havia practicat tot el partit. Al minut 66 aquest joc lent esdevé sorpresiu en una jugada de Schiaffino que d'un xut alt pel pal curt estableix l'empat i instal·la el nerviosisme a les pleníssimes grades de Maracaná. Malgrat això, Brasil amb aquest resultat encara és campiona del món.

Però al minut 79 es va gesta la tràgedia quan Ghiggia fa una cabalcada per la seva banda, i un cop en disposició de xutar, clava la pilota en els cors brasilers, pel pal curt de la porteria on un desafortunat Barbosa no arriba. És el 2-1. Gigghia es van convertir llavors una de les 3 úniques persones al món que van fer enmudir Maracanà amb 200.000 persones. Els altres dos són Frank Sinatra i el Papa de Roma.

El partit acaba. Dessolació brasilera, i desconcert total per un guió imprevist, la sel·lecció d'Uruguai rep la copa enmig d'una gran conmoció i envoltada d'un ambient de discreció. Brasil ha patit la derrota més dolorosa de la seva historia. Com a nota curiosa, el San Lorenzo - River Plate que es jugava en aquell mateix instant, es va aturar i les grades van iniciar el crit de "uruguayo, uruguayo" dedicats a Walter Gómez jugador uruguaià de River que no va poder jugar el mundial per estar sancionat.

Obdulio Varela va evitar qualsevol felicitació institucional, va defugir la rebuda multitudinària que tot Uruguai havia preparat amb la seva arribada. La mateixa nit de la final, Obdulio va sortir a prendre cerveses per Rio de Janeiro i emborratxar-se en solidaritat amb els derrotats. Després d'aquella final, li van regalar un cotxe que li van robar al cap d'una setmana. Obdulio va morir al 1996 amb 78 anys, però com un heroi.

Trivial

Juga al trivial per comprovar si ets prou mític futbolísticament parlant.

• Trival General de futbol (15 Preguntes)

Promeses a la recerca del somni

Els supervivents del Mundial Sub 20 a Canadà disputen els vuitens de final

Ja podem tremolar, que arriben els vuitens de final del mundial Sub20. Els emparellaments ja estan fets, i ens deixen partits molt interessants. Els Estats Units de Freddy Adu s'enfronten a la celeste de Cavani i companyia. Per la seva banda, l'enganyosa selecció d'Espanya juga contra el decepcionant combinat brasiler, que s'encomanarà a la seva estrella Pato per pasar a quarts de final. Xile jugarà contra Portugal per guanyar, i també per mantenir la seva porteria a zero. Els favorits, Mèxic juguen contra el Congo, amb l'esperança que la inspiració de Giovanni Dos Santos mantingui el ritme victoriós dels asteques, que són els únics que han aconseguit guanyar els tres partits de la lligueta de primera fase. L'Argentina d'Agüero intentarà desempallegar-se dels polacs.

Plàcid per Argentina

Argentina - Perú 4-0

Argentina no va voler ser menys que Brasil, Mèxic i Uruguai. L'albiceleste va tornar a fer valer la seva superioritat individual sobre l'equip peruà, que va mostrar les seves mancances defensives. Malgrat això, els argentins no van avançar-se al marcador fins la segona meitat, quan un Riquelme estelar deixava anar la seva cama esquerra, connectant un xut que Butron només va poder veure com esclatava al fons de la xarxa. A partir d'aquest moment, es va refermar la superioritat argentina, que va rubricar la victòria amb el primer gol de Messi en aquesta Copa Amèrica.

Gols: 1-0 Riquelme (46), 2-0 Messi (62), 3-0 Mascherano (75), 4-0 Riquelme (85)


Argentina: Roberto Abbondanzieri - Javier Zanetti, Roberto Ayala, Gabriel Milito, Gabriel Heinze - Juan Verón (Fernando Gago, 71), Javier Mascherano, Esteban Cambiasso (Pablo Aimar, 83)- Juan Román Riquelme - Lionel Messi i Diego Milito (Carlos Tévez, 46).


Perú: Leao Butrón - Jhon Galliquio, Santiago Acasiete, Miguel Villalta, Edgar Villamarín (Israel Zúñiga, 64), Walter Vilchez - Juan Carlos Bazalar, Paolo de la Haza, Juan Carlos Mariño (Andrés Mendoza, 74) - Claudio Pizarro i Paolo Guerrero (Pedro García, 54).

Foto:Infobae

Pluja de gols sense paraigües

Mèxic - Paraguai 6-0

Pluja de gols mexicana davant Paraguai. En cap moment l'equip paraguaià ha estat a aixopluc del vendaval asteca. Al minut 2, l'expulsió del porter de Paraguai, ha condicionat el partit, que sempre ha tingut l'equip tricolor com el clar dominador. Ara toca esperar rival per semifinals en l'enfrontament Argentina-Perú.

Gols: 1-0 Castillo (p) (2), 2-0 Torrado (26), 3-0 Castillo (38), 4-0 Arce (78) 5-0 Blanco (86), 6-0 Bravo (90)

Mèxic: Oswaldo Sánchez; Israel Castro, Rafael Márquez, Johny Magallón, Fausto Pinto; Gerardo Torrado, Jaime Correa, Fernando Arce (Blanco 79'), Andrés Guardado; Nery Castillo(Bautista 53') i Juan Carlos Cacho (Omar Braco 64').

Paraguai: Aldo Bobadilla; Darío Verón(Vera 45'), Julio Cáceres, Paulo Da Silva, Claudio Morel Rodríguez; Carlos Bonet, Edgar Barreto, Cristian Riveros, Jonathan Santana (Zaya 2'); Oscar Cardozo(Cabañas 67') i Roque Santa Cruz.

Mexico Vs Paraguay 6-0 TvTuga
Uploaded by simaodcosta

Foto: infobae

Torna la samba

Brasil - Xile 6-1

Brasil portava uns partits sense convèncer ningú, però amb l'arribada de la fase decisiva, el futbol samba va tornar a deixar-se veure en un partit de seleccions. A la mitja hora el partit ja estava finiquitat, i només quedava la incògnita de quants gols marcaria Brasil. Robinho va presentar la seva candidatura a millor jugador del torneig, i de passada també a màxim golejador. De Xile ben poqueta cosa. Només el gol de Suazo, que segurament és dels millors que hem vist en aquesta Copa Amèrica.

Gols: 1-0 Juan (17), 2-0 Baptista (23), 3-0 Robinho (28), 4-0 Robinho (50), 5-0 Josué (69), 5-1 Suazo (76) i 6-1 Vagner Love (85)

Brasil: Doni - Maicon (Elano, 71), Alex, Juan (Naldo, 73), Gilberto - Mineiro, Gilberto Silva, Josué - Julio Baptista - Robinho (Afonso, 65) i Vágner Love.

Chile: Claudio Bravo - Alvaro Ormeño, Pablo Contreras, Ismael Fuentes - Gonzalo Jara (José Luis Cabión, 56) - Gonzalo Fierro (Jorge Valdivia, 46), Arturo Sanhueza, Manuel Iturra, Mark González (Matías Fernández, 66) - Humberto Suazo i Juan Lorca.

Foto: copaamerica.com

La celeste pels núvols

Uruguai - Veneçuela 4-1

La 'vinotinto' i la celeste van mostrar el futbol que havien amagat en el seu enfrontament previ. El partit va ser trepidant, amb molt de ritme, i un joc vistós per part dels dos equips. Uruguai, que fins ara havia fet un joc pèssim, va donar la seva millor imatge i va decantar la balançar amb un golàs de Pablo Garcia. A partir d'aquest moment, els amfitrions van veure's plenament superats pel conjunt 'charrua', que va segellar la victòria amb dos gols més.

Gols: 1-0 Forlan (39), 1-1 Arango (41), 2-1 Pablo Garcia (65), 3-1 Rodriguez (87), 4-1 Forlan (90)

Veneçuela: Renny Vega - Héctor González, José Manuel Rey, Alejandro Cichero, Jorge Rojas - Luis Vera, Miguel Mea Vitali (Alejandro Guerra, 76), Ricardo Páez, Juan Arango - Giancarlo Maldonado (César González, 71) i Fernando de Ornelas (Daniel Arismendi, 46).

Uruguai: Fabián Carini - Diego Lugano, Andrés Scotti, Darío Rodríguez (Diego Godín, 89) - Maximiliano Pereira, Pablo García, Diego Pérez, Cristian Rodríguez, Jorge Fucile - Diego Forlán i Alvaro Recoba (Ignacio González, 79).

Prèvia de l'hora de la veritat

Argentina - Paraguai 1-0

La lògica es va imposar. Els dos entrenadors van decidir reservar les seves figures, i el partit només va servir per constatar que Argentina és la gran favorita al títol. De fet, és l'únic equip que ha aconseguit 9 punts de 9 possibles. Però ara arriba l'hora de la veritat, i veurem si segueix la ratxa.

Gols: 1-0 Mascherano (79)

Argentina: Roberto Abbondanzieri - Hugo Ibarra, Nicolás Burdisso, Daniel Díaz, Javier Zanetti - Luis González (Javier Mascherano, 67), Fernando Gago, Esteban Cambiasso (Lionel Messi, 67) - Pablo Aimar (Roberto Ayala, 85) - Carlos Tévez i Rodrigo Palacio.


Paraguai: Aldo Bobadilla - Darío Verón, Julio César Cáceres, Julio Manzur - Edgar González, Enrique Vera, Jonathan Santana (Roque Santa Cruz, 81), Aureliano Torres - Julio Dos Santos (Edgar Barreto, 69) - Salvador Cabañas i Nelson Cuevas (Dante López, 58).

Tots cap a casa

Colòmbia - Estats Units 1-0



Estats Units ja ha fet el paperet, o el paperines en aquesta Copa Amèrica. La derrota ahir contra Colòmbia confirma que és el pitjor equip que ha visitat Veneçuela. Els números almenys així ho demostren. Però el que sorprèn, és que hagin decidit portar la selecció B a un torneig de tant de renom. Colòmbia també se'n va per la porta del darrere.



Gols: 1-0 Castrillón (14)



Colòmbia: Róbinson Zapata - Camilo Zúñiga, Luis Amaranto Perea, Mario Yepes, Javier Arizala - John Viáfara (Vladimir Marín, 55), Jorge Banguero, Jaime Castrillón - Macnelly Torres (David Ferreira, 85) - Hugo Rodallega i César Valoyes (Andrés Chitiva, 78).



Estats Units: Brad Guzan - Bobby Boswell, Heath Pearce, Drew Moor, Danny Califf - Justin Mapp (Charlie Davies, 65), Kyle Beckerman, Ricardo Clark, Sacha Kljestan - Eddie Johnson (Lee Nguyen, 72) i Hérculez Gómez (Eddie Gaven, 46).

El 0-5 Monumental

L'Argentina-Colòmbia de l'altre dia, va fer evocar el mític partit que va enfrontar les dues seleccions en la fase de classificació del mundial 94. Els cafeters comptaven amb una selecció plena de grans jugadors, però arribaven al Monumental de River per enfrontar-se a una potència del futbol mundial. Maradona pronosticava la victòria dels seus, però els deus (no pas els Déus) també s'equivoquen. El 0-5 forma part de la història daurada dels colombians, que durant el període 90-94 van fer-nos gaudir amb el seu futbol descarat i tècnic. Rememorem el partit, amb els comentaris de Radio Caracol. Simplement brutal.

De penal i gràcies

Brasil - Equador 1-0

Brasil va derrotar el conjunt equatorià, que necessitava un miracle per aconseguir classificar-se. La 'canarinha' va patir per desarmar la defensa d'Ecuador, fins que un penal comès sobre l'home franquícia de Brasil, Robinho, va acabar amb les escasses esperances equatorianes.


Gols: 1-0 Robinho (p) (56)


Brasil: Doni - Dani Alves (Alex Silva, 81), Alex, Juan, Gilberto (Kléber, 57) - Mineiro, Gilberto Silva, Josué, Julio Baptista (Diego, 73) - Robinho y Vágner Love.

Equador: Marcelo Elizaga - Néicer Reasco, Jorge Guagua, Giovanni Espinoza, Oscar Bagui - Antonio Valencia, Edison Méndez, Walter Ayoví (Felipe Caicedo, 76), Segundo Castillo - Félix Borja (Carlos Tenorio, 60) y Cristian Benítez.

Lleig, lleig

Mèxic - Xile 0-0

Només em va fer falta veure els primers 15 minuts de partit per saber el resultat final. Per primer cop en la competició, vaig anar a dormir a la mitja part, convençut que el marcador no es mouria. Aquest matí he vist el resum i s'ha confirmat la meva predicció. Empat a zero. Mèxic líder de grup, i Xile a quarts de final (El Colòmbia-Estats Units d'avui no tindrà cap mena d'alicient). El seleccionador asteca, Hugo Sánchez, va decidir donar descans als seus millors homes, però els que van jugar tampoc s'hi van haver d'esforçar massa. No parlaré més d'aquest partit perquè no val la pena perdre-hi el temps.

Gols:No



Mèxic: Guillermo Ochoa - José Antonio Castro, Jonny Magallón, Francisco Rodríguez, Jaime Lozano - Alberto Medina, Jaime Correa, Gonzalo Pineda (Fernando Arce, 81), Andrés Guardado (Adolfo Bautista, 46) - Cuauhtémoc Blanco i Omar Bravo (Luis Angel Landín, 74).


Xile: Claudio Bravo - Sebastián Rocco, Pablo Contreras, Ismael Fuentes - Gonzalo Fierro, Arturo Sanhueza, Manuel Iturra, Carlos Villanueva (Matías Fernández, 70), Rodrigo Tello - Juan Lorca (Mark González, 77) i Humberto Suazo.

Són diferents

Sudamèrica és diferent. Quan a Europa és estiu allà és hivern. Si a Europa anem ben estressats, ells s'ho agafen amb calma. Si a Europa tenim la vida pautada fins al punt de tenir reservats 5 minuts per anar a cagar, ells fan i desfan sense preocupar-se dels horaris. I en el futbol passa el mateix.

A la Copa Libertadores d'aquest any, per exemple, les semifinals havien de ser Gremio-Boca (que va acabar essent la final) i Cucuta-Santos. Però la Conmebol va decidir que no podia ser que s'arribés a una hipotètica final brasilera, així que va canviar els emparellaments. Així de fàcil.
Pel que fa a la pràctica estricta de l'esport rei també observem diverses característiques que fan del nou continent un món a part. En primer lloc, els partits en alçada. Ara tothom s'ha apuntat al carro de queixar-se (sobretot els equips que hi han d'anar a jugar), però tota la vida s'han jugat aquests partits. A més tenen aquell no sé què que els fa especials. No em feu dir si és el colorit de la pantalla de la televisió, l'esforç que han de fer els jugadors o els estranys efectes que agafa la pilota, però són partits únics i genials. Esperem que el senyor Blatter es repensi això de prohibir jugar partits FIFA en alçada, perquè el futbol és de tots.

La segona característica, és de les més grans, i queda demostrada en aquesta Copa Amèrica. La manera de veure i viure la vida dels sudamericans es trasllada al terreny de joc amb la voluntat de jugar sense pressa, amb calma, però sempre bonic. Tot i la italianització del futbol, encara podem gaudir del genuí futbol lent, pausat i de toc. Els jugadors que juguen a Europa perden aquesta essència, però n'hi ha que la conserven, i fan que sigui un espectacle digne de veure. Això es tradueix en més gols, que són la salsa d'aquest esport. Només cal mirar que el promig de gols a la copa Amèrica és de 3,5 gols per partit, mentre que en el pasat mundial amb prou feines era de 2,3.

Mmmmmmm Empat

Veneçuela - Uruguai 0-0


Els dos equips es classificaven amb l'empat a gols. Un d'ells era l'amfitrió, i l'altre el decepcionant combinat uruguaià. Resultat? Obviament empat. Els jugadors van decidir fer un dia de descans i fer vacances abans de quarts de final. El primer partit sense gols d'aquesta copa va completar el grup A, un grup en el qual queda fora de competició el conjunt bolivià, que futbolísticament mereixia ocupar el lloc d'una d'aquestes dues seleccions.

Gols: No



Veneçuela: Renny Vega - Héctor González, José Manuel Rey, Alejandro Cichero, Edder Pérez - Luis Vera, Miguel Mea Vitali (Pedro Fernández, 75), César González, Juan Arango - Giancarlo Maldonado (José Torrealba, 57) i Fernando de Ornelas (Alejandro Guerra, 65).



Uruguai: Fabián Carini - Diego Lugano, Andrés Scotti, Darío Rodríguez, Jorge Fucile - Maximiliano Pereira, Pablo García, Diego Pérez, Cristian Rodríguez - Diego Forlán (Sebastián Abreu, 79) i Vicente Sánchez (Alvaro Recoba, 67).

El futbol dóna l'esquena a Bolívia

Bolívia - Perú 2-2

El futbol ha estat injust amb Bolívia. L'equip dirigit per Erwin 'Platini' Sánchez ha desenvolupat un joc de toc molt vistós, però que no ha estat efectiu. Aquesta matinada els verds han vist finalitzada la seva presència a la Copa Amèrica després d'empatar amb Perú, que avança a quarts de final.

Els bolivians han sortit decidits a guanyar el partit, i Moreno amb un golàs ha avançat el seu equip. Però les jugades a pilota parada han matat el conjunt verd, i el nou matador del Chelsea, Claudio Pizarro ha empatat en una rematada de cap. Abans d'acabar la primer part Campos ha tornat a avançar el seu equip, sembrant la il·lusió entre els aficionats bolivians.

La segona part més domini bolivià, però una piloa aèria a pocs minuts del final, ha fet esvair el somni verd. Pizarro ha fet de botxí amb el seu segon gol.

Gols: 1-0 Moreno (24), 1-1 Pizarro (34), 2-1 Campos (45) 2-2 Pizarro (85)



Bolívia: Hugo Suárez - Miguel Hoyos, Ronald Raldes, Juan Manuel Peña, Lorgio Alvarez - Leonel Reyes, Jhasmany Campos (Gonzalo Galindo, 67), Gualberto Mojica (Jorge Ortiz, 80), Joselito Vaca - Jaime Moreno i Augusto Andaveris (Juan Arce, 58).



Perú: Leao Butrón - Jhon Galliquio (Joel Herrera, 55), Alberto Rodríguez, Edgar Villamarín, Walter Vilchez - Juan Carlos Mariño, Paolo de la Haza, Damián Ismodes (Roberto Jiménez, 71) - Jefferson Farfán (Ysrael Zúñiga, 45) - Paolo Guerrero i Claudio Pizarro.