Poetitzant futbol

Futbol i poesia no són enemics, encara que fa temps que no es parlen. A banda de pinzellades esporàdiques, la poesia no sol endinsar-se en el fangós terreny futbolístic. Entre aquestes aventures d'una nit, recordo la gran Oda a Platko d'Alberti i poqueta cosa més. Però llegint l'As, veig que encara sobreviu algun lletraferit entre tanta ferralla informativa. Es tracta d'Ignacio Acedo, i s'encarrega d'escriure les cròniques de Las Palmas en el seu calamitós periple per la categoria de plata del futbol espanyol. No sento cap mena de simpatia especial pel conjunt canari, però mai em perdo aquestes grans narracions que fa el periodista de l'As.

Sota titulars com "Pedro Vega regresa para desangrar a Las Palmas ", "Santifiquen a Adrián ", "La Unión Deportiva abre el ataúd y toma aliento " o "Recreo del Sevilla Atlético ante un rival cadavérico ", trobem grans perles dignes de menció. L'estil pot agradar més o menys, però no deixa indiferent. Gràcies Acedo per fer-me riure els diumenges llegint les desventures de Las Palmas. Així narrava el gol que va suposar la derrota canaria de la darrera jornada: "Pero todo cambió de súbito. La yugular isleña la destrozó un hijo de cuna. Un regalo del destino para su gente. Una crueldad para los que ya no son de su cuadrilla. Así es el fútbol. Reserva guiños entrañables o ignominiosos. Según se mire." Gran.

De l'autor del gol, Pedro Vega, explica que "apareció para darse un homenaje. Aunque se infle a pregonar que no alimenta su saña tener la camiseta de su vida enfrente, su disimulo es pura ficción. Pedro Vega soñaba que pasara todo lo que trajo el partido. Elevó al Poli Ejido, le echó una pala de tierra a Las Palmas y, como corolario delicioso, reivindicó su rango."