Sudàfrica 2010

Encara falten 2 anys i mig pel Mundial 2010, però avui a Durban es realitzarà el sorteig preliminar. Serà el primer pas d'un llarg camí que condueix a la màxima festa del futbol internacional.

Veure sorteig en directe

Pels amants del futbol

1970-1971-(Copa--Final)-F-C-Barcelona---Valencia

En una pàgina web d'internet, he trobat aquesta perla. El partit sencer de la final de copa del rei de l'any 1971, un partidàs entre el Barça i el València, digne de les millors videoteques futbolístiques. Una peça de museu de la qual no en direm el resultat per si algú vol gaudir-ne amb incertesa.

Hi seran tots

Tots els favorits excepte els anglesos, estaran a Suïssa i Àustria 2008. Serà un espectacle futbolístic sense hooligans. Per això avui dediquem el post a la portada de The Sun el dia després de la desfeta contra Croàcia. Una de les millors portades esportives que recordo. Fantàstica.

Gol collonut

Gol de Gomez (Stuttgart - Bayern Munich)
Uploaded by esoj2121

El passat cap de setmana el Bayern de Múnic va enfonsar-se a camp de l'Stuttgart en una patètica primera part dels bàvars, que ja perdien per 3 a 0. Precisament el primer gol té collons. Mario Gómez va rematar amb les seves parts la pilota al fons de la xarxa. La premsa alemanya ja s'ha afanyat a patentar la jugada com gol geni(t)al.

Ai Barça!

El Barça fora de casa espanta. Després de la derrota d'ahir a Getafe, es constata que els homes de Rijkaard els manca mentalitat guanyadora quan juguen fora del Camp Nou. No va començar malament el partit, amb el joc de toc habitual, i fins i tot alguna arribada clara com aquella d'Henry a passada d'Iniesta, que el francès no va encertar a marcar (com sol passar-li). Però el gol dels madrilenys va enfonsar a l'equip a la mediocritat més absoluta. La segona part de l'equip va ser lamentable.

A la defensa, Abidal jugava amb un excés de confiança, i de tant en tant la pifiava i perdia la pilota. Són coses que no es perceben si el partit va bé, però que s'exponencien quan van mal dades. La resta, un aprovadet justet, perquè la culpa de la derrota no la té la defensa.

Dels tres homes del mig del camp poca cosa es pot dir. Xavi, Iniesta i Touré es buiden a cada partit. Quan juguen al Camp Nou ho tenen més fàcil perquè els tres de dalt es mouen més i millor, però en partits com el d'ahir, no hi ha opció de passada. L'única cosa que vaig trobar a faltar va ser l'esperit guanyador que imprimeix Deco al joc de l'equip.

Finalment, arribem a la part delicada: Els tres davanters. Rijkaard hauria de ser més intel·ligent i saber quan han de jugar els tres cracks i quan no. Fa dies deia que a Ronaldinho és injust criticar-lo, i mantinc la meva idea. Però ara mateix no pot jugar. Fisicament està fatal, i per això no es mou ni busca desmarcaments habituals en ell. Capítol a part mereix Henry, que és una ombra del jugador de l'Arsenal. El francès s'arrossega pel camp jugant amb la seva capacitat funambulista de voltar la línea de fora de joc. Ni desborda ni fa gol. És una mena d'Ezquerro glamourós. Quina falta ens faria un davanter tipus Larsson!! I es clar, amb aquests dos en estat pèssim, els defenses es centren en Messi, que està sobresaturat de defenses que l'assatgen sense miraments (S'hauria de fer un recull de les entrades criminals que rep).

La pitjor part se l'enduu l'entrenador, que fa els canvis tard i malament. Un dels revulsius(?) d'ahir, Giovanni Do Santos, em fa l'efecte de ser un dels 'blufs' més grans de la història. Aquest noiet viu en els núvols i si vol arribar a ser quelcom en aquest món, hauria de tocar de peus a terra. I Bojan solet no pot revolucionar tots els partits (I si a més l'àrbitre el castiga a ell quan rep patades, ja podem plegar).

Malgrat tot, encara hi som a temps.

GiroBetis??

El Betis podria ser gironí. Resulta que l'empresa immobiliària Rubau ha fet una oferta de 100 milions d'euros per comprar el club sevillà. Recordem que Lopera va anunciar que volia desvincular-se del club que presideix i que porta el seu nom a l'estadi. Serà un nou capítol d'un AKASVAYU Betis?

En Bernat i la RTVE

Dissabte 3 de novembre 13.30 - Menjador de casa:

Mític: Osti, avui a les 13.45 juga l'Arsenal contra el Manchester United.

Un que passava: Doncs serà un partidàs, perquè van primer i segon de la Premier!!

Mític: Va, mirem-lo!!

Un que passava: Si,si. Em sembla que el fan per La 2, que aquest any han comprat els drets.

Mític: Per fi fan servir els diners públics per alguna cosa de profit...

Dissabte 3 de novembre 13.55 - Menjador de casa: (Televisió encesa amb La2)

Mític: Ep! que ja hauria d'haver començat el partit, i aqui estan fent el sorteig de la loteria nacional!

Un que passava: Vaja, a la programació posa que faran el partit en diferit.

Mític: En diferit?? Deu ser conya. Espera que miraré la web de RTVE que posa que faran el partit en directe.

Un que passava: Correcte! Així almenys el mirem per internet.

Mític: Pffff!! Aquí també surt el puto sorteig de la loteria... el faran en diferit també per internet!

Un que passava: Cal que comprin els drets televisius per fer els partits quan ja han acabat?

Mític: Per fer això, els sortia més a compte comprar els drets de la temporada passada i passar els partits ara...

Un que passava: Si això passés amb el Sevilla-Madrid d'aquesta nit, ja saps què diria Schuster oi?

Mític: No sé per on vas...

Un que passava: Doncs que segur que preguntaria d'on és el propietari dels drets de la lliga espanyola!

Mític: I què??

Un que passava: Home, que és català!!

(Inspirat en el gran bloc: Misèries de Catalunya)

El somriure del futbol

Corria la temporada 2002-2003 i el Barça lluitava per classificar-se en sisè lloc a la lliga per jugar la UEFA. Els aficionats culés preferíem passar un vespre al cinema que 90 minuts de patiment veient el nostre demacrat equip. El desquici era general, i l'elecció d'un nou president podia ser una brisa d'aire fresc. L'escollit, Laporta, va prometre portar un mediàtic. En principi havia de ser Beckham, però al final va venir Ronaldinho, un jugador brasiler que militava al PSG i que portava sota el braç el cartell de rebel.

Els aficionats estaven a l'expectativa. El Gaúcho va arribar a Barcelona fent el símbol surfero i rient a tots els llocs on anava. L'alegria es va contagiar, i després d'uns inicis difícils, el Barça va tornar a ser el que era. Ara, el brasiler de somriure infinit viu sota una intensa pluja de crítiques que surten de la boca de tots aquells que l'idolatraven. Ningú recorda que gràcies a ell, l'alegria va arribar a Barcelona, i que des de llavors, tots tornem a preferir una nit de futbol (i del bo) amb el Barça que altres plans alternatius.

El partit de la setmana

Avui és un bon dia per fer l'aperitiu amb la companyia del partidàs de la Premier. Arsenal i Manchester United, o el que seria el mateix, primer i segon de la lliga anglesa, s'enfronten en el duel de la jornada. Els dos equips estan en un moment molt dolç, i l'espectacle està garantit. Les probables alineacions:

Arsenal: Manuel Almunia, Bakari Sagna, William Gallas, Kolo Toure, Gael Clichy, Emmanuel Eboue, Cesc Fàbregas, Mathieu Flamini, Tomas Rosicky, Aliaksandr Hleb, Sheyi Emmanuel Adebayor.

Manchester United: Edwin Van der Sar, Wesley Brown, Rio Ferdinand, Nemania Vidic, Patrice Evra, Cristiano Ronaldo, Michael Carrick, Owen Hargreaves, Ryan Giggs, Wayne Rooney, Carlos Tevez.

Hora: 13.45