Noms propis de la Copa Amèrica

Ha acabat la primera jornada de la competició, amb 6 partits que ens deixen un espectacular bagatge golejador. S'arriba a la conclusió que val la pena mirar aquesta Copa Amèrica. Però més enllà dels resultats estrictes, destacarem els jugadors que més ens han agradat en el debut de les seves seleccions.

• Diego Lugano: Costa destacar algun jugador de la celeste, però potser l'únic que podem rescatar del naufragi uruguaià és el central del Fenerbace turc. Amb la seva capacitat defensiva va evitar que la golejada peruana no fos d'escàndol. Amb 26 anys, és una peça bàsica en l'esquema de la seva selecció.

• Juan Carlos Mariño: A Perú tothom parlava de 'la foquita' Farfán o de Pizarro, nou jugador del Chelsea. Però Mariño ens ha sorprès a tots. No només pel golàs que va marcar contra Uruguai, sinó per la seva exquisida tècnica. El migcampista ofensiu de Cienciano, va retornar al seu país després d'un mediocre pas per Argentinos Juniors. Aquest any va destacar en la golejada del seu equip contra Boca Juniors a la Copa Libertadores, però tampoc ha fet una gran temporada. En el primer partit de Copa Amèrica, s'ha destapat l'endimoniat joc d'aquest jugador. La premsa ha destacat la seva aportació i ha volgut parlar amb ell, però no ha volgut comparèixer davant els mitjans

• Juan Arango: Costa destacar algun jugador veneçolà després del paupèrrim joc de la 'vinotinto' davant bolívia. Tot i que els seus rivals el van ofegar, i la seva aportació no va ser molt destacada, Juan Arango és el pilar futbolístic dels amfitrions. La majoria de les escasses jugades que van acabar bé, les va protagonitzar el jugador del Mallorca. Tot i això s'espera molt més d'ell.

• Joselito Vaca: És el típic mitjapunta petit, ràpid i dotat d'una tècnica espectacular. Juntament amb Arce i Moreno, formen un atac molt interessant. El jugador del Blooming bolivià ha arribat a la Copa Amèrica amb 28 anys. Juntament amb el veteraníssim Moreno van portar de corcoll la defensa veneçolana, i de moment han aconseguit esgarrapar un punt amb el que ningú comptava.

• Humberto Suazo: 'El chupete' va anotar dos gols en la remuntada xilena davant Ecuador. Només veient les finalitzacions, ja es veu que Suazo és un davanter rematador. El flamant fitxatge del Monterrey mexicà ha marcat 23 gols en 24 partits jugats en l'apertura xilè. Una xifra realment il·lustrativa.

• Oscar Bagui: Destaquem el defensa de l'Olmedo Colombià per el seu bon partit davant de xile. El jugador de 24 anys va fer un partit seriós i molts el situen a l'onze ideal d'aquesta competició. Caldrà veure si la seva actuació va ser un miratge o es mantindrà en els propers partits.
  
  
• Robinho: Sense Ronaldinho i Kaká, el jugador del Madrid ha de portar el pes ofensiu de la 'canarinha'. Una tasca molt feixuga, però que no ha pesat sobre Robinho, que va ser de llarg, el millor jugador brasiler en la derrota contra Mèxic. La seva capacitat de desbordar les defenses rivals va brillar sobre la resta dels seus companys. El mal resultat de Brasil obligarà Robinho a prémer fort l'accelerador del seu equip.

• Nery Castillo: És la sensació mexicana. Ja va destacar la seva actuació en la copa d'or, però aquesta vegada, l'esquerrà d'Olimpiacos va fer una demostració de qualitat tècnica. El gol que va marcar contra Brasil segurament serà el millor de la competició. A vegades peca d'individualisme, però l'atac mexicà depèn del seu treball ofensiu.

• David Ferreira: Colòmbia va caure apallissada davant de Paraguai, però Ferreira va poder brillar entre la mediocritat dels cafeters. Aquest mitja punta del Paranaense, era l'única via d'atac del seu equip. Ràpid i explosiu en l'u contra u, va iniciar les millors ocasions del seu equip.

• Roque Santa Cruz: Màxim golejador després de la primera jornada amb el seu hat-trick. El jugador del Bayern de Múnic, va destrossar la defensa colombiana amb gols d'autèntic '9'. El seu company Cabañas també va ser un element destacat de la davantera guaraní amb dos gols més.

• Eddie Johnson: El filial d'Estats Units (que arriba a la competició plagada de teòrics suplents), va plantar cara a Argentina, la gran favorita. El jove davanter del Kansas City, va ser el més perillós de l'equip nordamericà. De fet, va provocar el penal que ell mateix transformaria per avançar el seu equip en el marcador.

• Leo Messi: Poca cosa es pot dir del millor jugador del món del moment. Argentina jugava amb el fre de mà, però Messi sempre porta una marxa més. Sense ell, la remuntada hagués estat més complicada. És d'una altra galàxia.