L'entrevista

“A Espanya tot és molt més fosc”
Jesús Téllez explica la polèmica sorgida dins el comitè català d’àrbitres

Jesús Téllez és un enamorat de l’esport. De ben petit es va decantar per la pràctica del futbol, que el va portar a conèixer el món de l’arbitratge. Mentre iniciava una meteòrica carrera arbitrant cada temporada una categoría més alta, compaginava la seva afició amb els seus estudis. Comenta com a dada curiosa que va jugar amb l’equip de futbol de l’Autònoma, on va compartir vestidor amb el conegut periodista Manel Fuentes. Però aviat va deixar la seva faceta de jugador per una prometedora carrera com àrbitre. Una decisió que li va canviar la vida.

L’any 2001 va aconseguir el premi de l’ascens a primera divisió. Durant tres temporades va xiular una cinquantena de partits. En aquest periode va viure dos cops durs. El primer, quan va haver de suspendre un partit de Copa del Rei entre el València i el Castelló per l’impacte d’una bateria de mòbil en el seu cap. El segon, quan el van descendir a segona divisió, l’any que “va xiular més bé” segons ens comenta. A la categoria de plata va dirigir un centenar de partits a més de encontres internacionals de la selecció catalana. Ara dedica la seva feina a tasques institucionals i formatives, sempre dins del seu àmbit vocacional, l’arbitratge.


Finals del 2006. Tempesta dins el comitè d’àrbitres de Catalunya. Jordi Roche accedeix a la presidència de la federació catalana de futbol. Una de les seves primeres decisions va ser destituïr a Francesc Casajoana, que portava 12 anys com a màxim responsable del comitè d’àrbitres. En el seu lloc, hi posa a César Ochoa, sense consultar a la resta de col·legiats. A partir d’aquest moment, molts àrbitres decideixen convocar una vaga per demanar unes eleccions. Després de molts incidents es convoquen per desembre del mateix any. Jesús Téllez Sanchez, és l’escollit per ser el president en funcions fins a les eleccions.

Explica’m una mica com vas ser triat president del comitè d’àrbitres.

Va ser una tasca…temporal, perquè segons marquen els estatuts del comitè d’àrbitres i la federació catalana, una persona que es vulgui presentar com a candidat a la presidencia no pot exercir les seves funcions de president i llavors el que estava com a president, que era César Ochoa… doncs quan va començar el període electoral va haver de presentar la seva dimissió.

Ocha era president, però no va ser escollit democràticament?

No, es que democràticament, no.... a veure, els estatus de la federació contemplen que el president del comitè tècnic d’arbitres és un president proposat pel president de la catalana. Un càrrec de confiança, i això és el que marquen els estatuts. Podem discutir si això es just o injust, bo o dolent. Però el que està reglamentat és que el president de la catalana nomena el president del col·legi d’arbitres. Això ha sigut així tota la vida.

En aquell moment, molts àrbitres no van estar a favor de la decisió, i van convocar vagues…

Exacte, hi va haver un grup d’àrbitres que no els va semblar bé que posés a aquest noi com a president i llavors van reclamar unes...no eleccions perquè no està reglamentat i no es pot dir que siguin eleccions, però van reclamar que es fés una consulta a tot el col·lectiu arbitral.

Ells es queixaven de l’estructura aquest que marquen els estatuts o ho feien perquè no estaven d’acord amb que nomenessin a l’Ochoa?

Home, ha sigut...tot ha anat lligat no? Ells han aprofitat que no els hi agradava aquest candidat diem-ne per criticar l’estructura dels estatuts i reclamar una cosa que al segle XXI està bé que un col·lectiu pugui triar els seus dirigents.

Tot l’enrenou de vagues, qui el va promoure? Tots aquests àrbtires que estaven en contra del nomenament estatutari? Què van fer exactament?

Es va formar una plataforma, i tots els membres d’aquesta plataforma van començar a negociar amb en Jordi Roche per aquest tema. Dins de les negociacions ells es van plantar i van dir que si no se’ls donava el que ells estaven demanant, farien una vaga, no xiularien.

I al final la van fer…

Molts àrbitres es van negar a xiular alguna jornada

Van haver-hi partits que no tenien àrbitres?

Pocs perquè amb la gent que estava disposada a arbitrar ja s’anaven fent els partits. Això va ser possible perquè hi havia una gran quantitat d’àrbitres disposats a tirar endavant la situació. Igual va durar unes 2 o 3 setmanes quan estaven totes les competicions en joc.

No va haver-hi cap incidència a part del tema vagues?

Bé, sé d’algun cas que algun àrbitre de la plataforma va anar a veure partits i havien intentat convèncer a l’arbitre per a que no arbitrés.

Coaccionant-lo d’alguna manera?

No sé si tant, aviam jo he sentit rumors i queixes no sé fins a quin punt son certs, que alguns àrbitres havien fet comentaris despectius a l’àrbitre mentre arbitrava. Però això ja són ... suposo que alguna situacio d’aquest tipus es debia donar.

Finalment es van fer les eleccions, i Ochoa va sortir reelegit. Però quins interessos poden motivar a la gent presentar-se per ser president del comitè d’àrbitres de Catalunya?

Bàsicament línies d’actuació i de gestió. Va haver-hi una sèrie de gent que pensava que l’Ochoa era molt jove, de trenta pocs anys, i que com a àrbitre com a molt havia arribat a arbitrar a segona B. Ells pensaven que no estava preparat per ser president, que era una errada per part de la federació posar-lo a ell i haver tret a en Casajoana que era una persona que portava molts anys en el càrrec. A ells els va semblar que això seria una ruptura i que seria una ruptura per a pitjor.

Penses que el president té influència sobre els ascensos i descensos dels àrbitres?

A nivell territorial? Home és el “senyor” president...(riures)

No podria haver-hi un interès per part dels àrbitres de la plataforma de pensar que seria millor que hi hagués algú de la seva confiança?

Bé, jo crec que ells pensen en línies d’actuació. En formes de fer. En aquest sentit no sé si hi havia alguna cosa que els hi feia por.En principi els ascensos i descensos, a vegades és molt complicat perquè hi ha molta gent que està molt igualada i... triar qui va amunt i qui es queda és una feina difícil. Però per això hi ha tota una sèrie de mecanismes com els informes i les proves físiques. I si aquesta feina es fa ben feta, el procés ha de ser el més just possible.

Però a nivell estatal els ascensos i descensos funcionen diferent...hi ha limits d’àrbitres segons la comunitat d’on provenen?

No, no. Però és un pacte tàcit perquè els àrbitres es reparteixin territorialment perquè interessa a l’hora de nomenar els partits. N’hi ha d’haver de tot arreu perquè estigui repartit. Si tots fossin de Madrid, qui xiularia els partits d’equips de Madrid contra equips catalans, per exemple?

A Catalunya funciona igual?

Home està clar que es segueix una mica la lògica, tot i que el que està clar és que el sistema d’ascensos i descensos a Espanya és molt més fosc. Ningú en sap res, no hi ha cap mena d’informació.

O sigui, a Catalunya es mesuren les actuacions dels àrbitres amb els informes, les proves físiques i de coneixements, i a Espanya no?

A nivell estatal només valen els informes. Però amb la diferència que aquí a Catalunya quan els àrbitres tenen informe en un partit, abans d’anar a xiular el següent partit han rebut una còpia de l’informe. El funcionament és més transparent.

I saben la seva evolució...

Exacte saben què han fet bé i malament. A nivell estatal tu mai no saps res, ni les notes que t’han posat, ni què diu l’informe fins a final de temporada. Llavors et diuen com has quedat classificat dins la llista de col·legiats. Tant et poden dir l’1 com el 20. És tot molt més fosc i tenen molta més maniobra a l’hora de fer les classificacions.

Si és tan fosc el procés d’ascensos mai es sap quins seran els ascendits...

Ningú sap com és el procés, com no saps mai com estàs...

Clar no influeixen factors com les proves físiques, i llavors passen casos com els dels assistents de Mejuto González que no van anar al mundial per no passar-les?

Mira, t’explicaré el curiós cas d’aquests líniers. Els dos van ser seleccionats entre els 6 millors d’Europa, i com no passen les proves, és una vergonya per la federació espanyola. Acaba la temporada, i els baixen de categoria a tots dos

Estaven a primera i baixen a segona divisió...

Estaven a primera internacionals, entre els 6 millors d’Europa, i al final de temporada els diuen que són dels 4 pitjors dels 48 que hi han a primera.

Sense tenir en compte les seves actuacions! Doncs... què és el que compta?

Clar, a l’hora de regir la classificació, són les teves actuacions al camp. Però com no saps quines són ni saps la de tots els altres. La federaciu et diu que has estat malament al camp i t’ho has de creure.

Un sistema molt polititzat no?

Bueno, si, polititzat en el sentit que hi han altres factors esportius que tenen molta influència i que s’escapen de les mans dels àrbitres. De fet la federació aplica un índex corrector que ningú sap quin és, ni quina influència pot tenir en el resultat final.