-->

30/6/07

Futbol a ritme de música

Juan Carlos Luces interpreta el tema que marca la pauta musical de la competició sudamericana. Amn la jornada de descans viscuda ahir, aprofitem per ballar la música que escoltarem durant tota la copa. La lletra de la cançó també ens permetrà recordar les seleccions que participen. Alelele, Alelela, Yo quiero ganar la Copa.....

Divertida animació d'Oliver i Benji per amenitzar la musiqueta la que ha penjat un usuari del Youtube.

URUGUAI - BOLÍVIA (30 de juny 22:05)

Partit d'urgències aquesta nit entre Uruguai i Bolívia. Els 'charrua' han de guanyar si no volen posar peu i mig fora de la competició, i els bolivians aspiren a no perdre per mantenir vives les seves esperances de classificació. S'espera que la celeste incorpori Rodíguez, Pereira i Scotti a l'alineació titular, per tal d'assolir major control en el mig del camp. Els verds en canvi, mantindran l'onze que va esgarrapar un punt en la primera jornada.



Uruguai: Fabián Carini - Carlos Diogo, Diego Lugano, Andrés Scotti, Darío Rodríguez - Diego Pérez, Maximiliano Pereira, Pablo García, Cristian Rodríguez - Diego Forlan i Vicente Sánchez.

Bolívia: Sergio Galarza - Miguel Hoyos, Ronald Raldes, Juan Manuel Peña, Lorgio Alvarez - Leonel Reyes, Ronald Garcia, Gualberto Mojica, Joselito Vaca - Juan Carlos Arce i Jaime Moreno.








VENEÇUELA - PERÚ (1 de juliol 00:20)

Els amfitrions lluitaran contra el líder del grup per assolir el passaport a quarts de final. Per la seva banda, el conjunt peruà desprèn alegria i optimisme de cares al partit d'aquesta nit. Amb una victòria, el conjunt de Pizarro i companyia aconseguiria un probable primer lloc definitiu del grup. La 'vinotinto' comptarà amb el suport de l'afició veneçolana, que emplenara l'estadi fins la bandera.

Veneçuela:
Renny Vega - Héctor González, José Manuel Rey, Alejandro Cichero, András Rouga - Luis Vera, Miguel Mea Vitali, Ricardo Páez, Juan Arango - Giancarlo Maldonado i Fernando de Ornelas.

Perú:
Leao Butrón - John Galliquio, Miguel Villalta, Santiago Acasiete, Alberto Rodríguez, Walter Vílchez - Pedro García, Juan Carlos Bazalar - Jefferson Farfán - Claudio Pizarro i Paolo Guerrero.

29/6/07

Noms propis de la Copa Amèrica


Ha acabat la primera jornada de la competició, amb 6 partits que ens deixen un espectacular bagatge golejador. S'arriba a la conclusió que val la pena mirar aquesta Copa Amèrica. Però més enllà dels resultats estrictes, destacarem els jugadors que més ens han agradat en el debut de les seves seleccions.
  • Diego Lugano: Costa destacar algun jugador de la celeste, però potser l'únic que podem rescatar del naufragi uruguaià és el central del Fenerbace turc. Amb la seva capacitat defensiva va evitar que la golejada peruana no fos d'escàndol. Amb 26 anys, és una peça bàsica en l'esquema de la seva selecció.

  • Juan Carlos Mariño: A Perú tothom parlava de 'la foquita' Farfán o de Pizarro, nou jugador del Chelsea. Però Mariño ens ha sorprès a tots. No només pel golàs que va marcar contra Uruguai, sinó per la seva exquisida tècnica. El migcampista ofensiu de Cienciano, va retornar al seu país després d'un mediocre pas per Argentinos Juniors. Aquest any va destacar en la golejada del seu equip contra Boca Juniors a la Copa Libertadores, però tampoc ha fet una gran temporada. En el primer partit de Copa Amèrica, s'ha destapat l'endimoniat joc d'aquest jugador. La premsa ha destacat la seva aportació i ha volgut parlar amb ell, però no ha volgut comparèixer davant els mitjans

  • Juan Arango: Costa destacar algun jugador veneçolà després del paupèrrim joc de la 'vinotinto' davant bolívia. Tot i que els seus rivals el van ofegar, i la seva aportació no va ser molt destacada, Juan Arango és el pilar futbolístic dels amfitrions. La majoria de les escasses jugades que van acabar bé, les va protagonitzar el jugador del Mallorca. Tot i això s'espera molt més d'ell.

  • Joselito Vaca: És el típic mitjapunta petit, ràpid i dotat d'una tècnica espectacular. Juntament amb Arce i Moreno, formen un atac molt interessant. El jugador del Blooming bolivià ha arribat a la Copa Amèrica amb 28 anys. Juntament amb el veteraníssim Moreno van portar de corcoll la defensa veneçolana, i de moment han aconseguit esgarrapar un punt amb el que ningú comptava.

  • Humberto Suazo: 'El chupete' va anotar dos gols en la remuntada xilena davant Ecuador. Només veient les finalitzacions, ja es veu que Suazo és un davanter rematador. El flamant fitxatge del Monterrey mexicà ha marcat 23 gols en 24 partits jugats en l'apertura xilè. Una xifra realment il·lustrativa.


  • Oscar Bagui: Destaquem el defensa de l'Olmedo Colombià per el seu bon partit davant de xile. El jugador de 24 anys va fer un partit seriós i molts el situen a l'onze ideal d'aquesta competició. Caldrà veure si la seva actuació va ser un miratge o es mantindrà en els propers partits.

  • Robinho: Sense Ronaldinho i Kaká, el jugador del Madrid ha de portar el pes ofensiu de la 'canarinha'. Una tasca molt feixuga, però que no ha pesat sobre Robinho, que va ser de llarg, el millor jugador brasiler en la derrota contra Mèxic. La seva capacitat de desbordar les defenses rivals va brillar sobre la resta dels seus companys. El mal resultat de Brasil obligarà Robinho a prémer fort l'accelerador del seu equip.

  • Nery Castillo: És la sensació mexicana. Ja va destacar la seva actuació en la copa d'or, però aquesta vegada, l'esquerrà d'Olimpiacos va fer una demostració de qualitat tècnica. El gol que va marcar contra Brasil segurament serà el millor de la competició. A vegades peca d'individualisme, però l'atac mexicà depèn del seu treball ofensiu.

  • David Ferreira: Colòmbia va caure apallissada davant de Paraguai, però Ferreira va poder brillar entre la mediocritat dels cafeters. Aquest mitja punta del Paranaense, era l'única via d'atac del seu equip. Ràpid i explosiu en l'u contra u, va iniciar les millors ocasions del seu equip.

  • Roque Santa Cruz: Màxim golejador després de la primera jornada amb el seu hat-trick. El jugador del Bayern de Múnic, va destrossar la defensa colombiana amb gols d'autèntic '9'. El seu company Cabañas també va ser un element destacat de la davantera guaraní amb dos gols més.

  • Eddie Johnson: El filial d'Estats Units (que arriba a la competició plagada de teòrics suplents), va plantar cara a Argentina, la gran favorita. El jove davanter del Kansas City, va ser el més perillós de l'equip nordamericà. De fet, va provocar el penal que ell mateix transformaria per avançar el seu equip en el marcador.

  • Leo Messi: Poca cosa es pot dir del millor jugador del món del moment. Argentina jugava amb el fre de mà, però Messi sempre porta una marxa més. Sense ell, la remuntada hagués estat més complicada. És d'una altra galàxia.

Argentina té Messi

Argentina - Estats Units, 4-1

El favorit de la Copa Amèrica s'enfrontava als Estats Units, molt enfeblits per les seves baixes. Per això el partit semblava un tràmit pels argentins. Els nordamericans han sortit al camp molt ben situats, i fruit del joc tranquil dels sudamericans, ha arribat l'ensurd. Un contraatac que Milito ha hagut d'aturar amb penal per evitar que l'home més actiu dels Estats Units, Eddie Johnson quedés sol davant 'El Pato'. El mateix davanter ha llançat el penal situant el sorprenent 0-1 al marcador. Però els argentins han contestat rapidament al matiner gol, amb l'empat de Crespo, que posava les coses al seu lloc.

Es preveia golejada. Els argentins han continuat tocant lentament fins al punt d'avorrir, i quan el matx era soporífer, ha aparegut l'ariet ofensiu argentí per desfer el mur de defenses rocosos del tiet Sam. Leo Messi ha combinat amb Crespo, i 'Valdanito' no ha fallat. 2-1, i Argentina podia respirar tranquila. A partir d'aquest moment, joc encara més pausat, i avorriment general. Fins que Aimar i Tévez han decidit segellar la primera victòria de l'albiceleste. Regust agredolç de la gran favorita al títol.

Gols: 0-1 Johnson (p) (8), 1-1 Crespo (11), 2-1 Crespo (64), 3-1 Aimar (78), 4-1 Tévez (85)


Argentina: Roberto Abbondanzieri; Javier Zanetti, Roberto Ayala, Gabriel Milito y Gabriel Heinze; Juan Sebastián Verón, Javier Mascherano y Esteban Cambiasso; Juan Román Riquelme; Lionel Messi i Hernán Crespo. .

Estats Units: Kasey Keller; Marvell Wynne, Jay DeMerit, Jimmy Conrad y Jonathan Bornstein; Ben Olsen, Benny Feilhaber, Ricardo Clark y Justin Mapp; Eddie Johnson i Taylor Twellman.

Bofetada a Colòmbia




Paraguai - Colòmbia 5-0

Paraguai no juga a res, però la seva efectivitat espanta. Colòmbia ho ha pogut viure aquesta matinada. Els colombians han intentat imposar un futbol de toc, amb més bona intenció que bon resultat. Un penal fallat per Domínguez amb 0-0 al marcador, ha enfonsat els cafeters. Paraguai ha aprofitat la seva primera ocasió clara per avançar-se. I per si fos poc, només començar la segona part, ha arribat el segon de Roque Santa Cruz. Remuntar un 2 a 0 al conjunt paraguaià és una tasca titànica, i Colòmbia s'ha llançat a l'atac per aconseguir un miracle. Però el desencert colombià era patent. Només Ferreira ha donat certa sensació de perill amb la pilota als peus. Els contraatacs dels vermell i blancs han estat demolidors, i Santa Cruz ha signat el hat-trick que el situa com el màxim golejador del torneig. Cabañas ha completat la bofetada a Colòmbia amb dos gols més, reivindicant la seva titularitat. Bofetada en tota regla, amb un gol per cada dit.

Gols: 1-0 Santa Cruz (29) 2-0 Santa Cruz (45) 3-0 Santa Cruz (79) 4-0 Cabañas (84) 5-0 Cabañas (87)

Paraguai:
Justo Villar, Darío Verón, Claudio Morel, Julio Cáceres, Paulo Da Silva, Cristian Riveros, Jonathan Santana (Enrique Vera), Carlos Bonet, Edgar Barreto, Roque Santa Cruz, (Dante López) y Óscar Cardozo (Salvador Cabañas).

Colòmbia:
Miguel Calero, Iván Córdova, Mario Yepes, Gerardo Vallejo, Javier Arizala, (Vladimir Marín), Fabián Vargas, David Ferreira, Álvaro Domínguez (Macnelli Torres), Jhon Viáfara, Hugo Rodallega (Luis Gabriel Rey) y Edixon Perea.


28/6/07

Si no vols caldo...

El Mundial Sub-20 comença aquest dissabte



Qui deia que aquest estiu trobaríem a faltar el futbol?? No hi ha mundial ni eurocopa, però estem gaudint d'una Copa Amèrica impressionant. I pels que no en tenien prou, a partir de dissabte comença el Mundial sub-20 a Canadà. Un espectacle en tota regla el que ens donaran les joves promeses de 24 països del món. Veurem en acció jugadors contrastats com el Kun Agüero, Gerard Piqué, Giovanni Do Santos. Però també desenes de jugadors interessants per tenir en el punt de mira per d'aquí pocs anys. Des de futbolmitic també farem un seguiment de tota l'actualitat que ens arribi des de Canadà.

PARAGUAI - COLÒMBIA

Avui és el torn del Grup C. Argentina és la principal favorita, però haurà d'anar amb compte, ja que en aquesta Copa Amèrica no hi ha favoritisme que valgui. Obre la jornada el Paraguai-Colòmbia, duel amb olor defensiva. Els colombians basaran el seu joc d'atac en la seva jove promesa, Hugo Rodallega, mentre que Paraguay compta amb els coneguts Roque Santa Cruz i Cardoso. Aquests seran els triats per trencar el mur defensiu de la rereguarda rival.
Paraguai: Justo Villar; Darío Verón, Julio Cáceres, Paulo da Silva; Carlos Bonet, Cristian Riveros, Edgar Barreto, Aureliano Torres o Claudio Morel; Jonathan Santana o Salvador Cabañas; Roque Santa Cruz y Oscar Cardozo.
Colòmbia: Miguel Calero; Gerardo Vallejo, Luis Amaranto Perea o Iván Ramiro Córdoba, Mario Yepes, Javier Arizala; Alvaro Domínguez o Vladimir Marín, Fabian Vargas, John Viáfara; David Ferreira; Hugo Rodallega y Edixon Perea.

ARGENTINA - ESTATS UNITS

Per la seva banda, l'Argentina de Messi s'enfronta al rocós conjunt dels Estats Units, debilitat per les baixes ja conegudes de Donovan i Dempsey entre d'altres. Veurem si els argentins poden dinamitar la defensa nordamericana en el seu debut.

Argentina: Abbondanzieri; Zanetti, Ayala, Gabriel Milito, Heinze; Verón, Mascherano, Cambiasso; Riquelme; Messi y Crespo.

Estats Units: Keller; Boswell, DeMerit, Conrad, Bornstein; Nguyen, Clark, Feilhaber, Mapp; Twellman y Johnson.

Mèxic esquila la 'canarinha'


Brasil 0-2 Mèxic
Brasil sempre és favorit. Jugui amb qui jugui. No poder comptar amb les seves figures no és excusa per una 'canarinha' que va veure com Mèxic li tallava les ales de bon principi. Una tricolor que arribava tocada per la derrota davant Estats Units a la final de la Copa d'or, i amb tantes baixes com els brasilers. Amb la mancança de grans figures la màgia la va posar la selecció d'Hugo Sánchez. Nery Castillo va obrir el marcador amb un gol digne de figurar en els museus. Barret al defensor i xut perfecte que només va poder aturar la xarxa. Ramon Morales desfeia tota esperança de remuntada canarinha amb un llançament de falta magistral. La segona jornada es presenta espectacular.

Gols: 1-0.m.24, Nery Castillo; 2-0.m.29, Ramón Morales.



Brasil: Doni; Maicon (m.78, Dani Alvez), Alex, Juan, Gilberto; Mineiro, Gilberto Silva, Elano (m.46, Afonso), Diego (m.46, Anderson); Vágner Love y Robinho.



Mèxic: Oswaldo Sánchez; Rafael Márquez, Jonny Magallón, Israel Castro, Fausto Pinto; Fernando Arce, Ramón Morales (m.78, Jaime Lozano), Gerardo Torrado, Jaime Correa, Juan Carlos Cacho (m.69, Omar Bravo) y Nery Castillo.



Dr.Jekyll i Mr.Hide

Ecuador 2-3 Xile

La millor manera de definir el partit entre Xile i Ecuador és fent referència a la novel·la d'Stevenson, del doctor Jekyll que es transforma totalment en el pervers Mr.Hide. I és que el matx d'ahir ens va deparar dues meitats totalment oposades. En la primera, Ecuador dominava en joc i marcador, però un excés de confiança va fer que la segona part canviés totalment el decorat.

Els xilens, desapareguts durant el primer temps, amb un Matigol decebedor, van reapareixer a la represa amb ganes de capgirar el marcador. A manca de 10 minuts pel final, Humberto Suazo establia l'empat amb el seu segon gol de la nit. Finalment, Villanueva donava el triomf a 'la vermella', en un grup que es preveu emocionantíssim després de la derrota brasilera.


Estadi: Cachamay (Puerto Ordaz)
35.000 espectadores

Gols: 1-0 Valencia (16) 1-1 Suazo (21) 2-1Benítez (23) 2-2 Suazo (80) 2-3 Villanueva (87)




  • Ecuador: Cristian Mora - Ulises de la Cruz, Iván Hurtado, Giovanni Espinoza, Oscar Bagui - Segundo Castillo, Edwin Tenorio, Antonio Valencia, Edison Méndez - Cristian Benítez y Carlos Tenorio (Felipe Caicedo, 76).





  • Chile: Claudio Bravo - Alvaro Ormeño, Pablo Contreras, Jorge Vargas, Mark González - Arturo Sanhueza, Rodrigo Meléndez (Carlos Villanueva, 73), Jorge Valdivia, Matías Fernández (Miguel Riffo, 46) - Reinaldo Navia (Juan Lorca, 46) y Humberto Suazo.

27/6/07

ECUADOR - XILE
(28 de juny 00:30 hores)


Ecuatorians i xilens viuen a l'ombra dels gegants brasilers i mexicans en el grup B. Aquesta nit s'enfronten en un duel que definirà quin dels dos equips tindrà encara opcions reals d'arribar a quarts. Ecuador es presenta amb un estat de forma molt fluix, mentre que Xile arriba amb un equip rejovenit ple de talent. Matías Fernández, 'Matigol' serà un dels atractius de la vermella. A priori l'equip xilè és favorit per imposar-se en aquest duel, però veient els partits d'aquesta matinada, qui sap.

Els equatorians jugaran un esquema 4-4-2 mantenint la idea forjada al passat Mundial d'Alemanya. Per la seva banda, l'equip de Nelson Acosta apostarà per una 3-4-2-1, deixant Suazo (no confondre amb el nou fitxatge de l'Inter) sol en la punta d'atac.


Possibles alineacions

Ecuador:
Marcelo Elizaga o Cristian Mora; Ulises de la Cruz, Iván Hurtado, Giovanni Espinoza, Néicer Reasco; Segundo Castillo, Edwin Tenorio, Edison Méndez, Antonio Valencia; Cristian Benítez y Carlos Tenorio.

Chile: Claudio Bravo; Miguel Riffo, Pablo Contreras, Jorge Vargas; Gonzalo Fierro, Arturo Sanhueza, Rodrigo Meléndez, Mark González; Jorge Valdivia, Matías Fernández; Humberto Suazo.



BRASIL - MÈXIC (28 de juny 02:50 hores)

La part positiva del partit és que són dos grans equips, i això augura un gran partit. La part negativa són les baixes dels dos equips. A Brasil no poden comptar amb Kaká i Ronaldinho, i el seu seleccionador no vol comptar amb Roberto Carlos i Ronaldo. Per la seva banda, els problemes s'acumulen a l'equip D'Hugo Sánchez. A les renúncies d'Osorio, Pardo i Salcido per jugar el torneig, s'han de sumar les baixes de Borgetti - que es perdrà tot el torneig amb tota seguretat - i Guardado per lesió.

El duel és d'urgències, i el que en surti derrotat serà el blanc de les crítiques. Brasil no es pot permetre perdre cap partit, i Mèxic arriba tocat després de perdre la Copa d'Or davant dels Estats Units.
Possibles alineacions:


Brasil: Hélton - Maicon, Juan, Alex, Gilberto - Gilberto Silva, Mineiro, Elano, Diego - Robinho y Wágner Love.

México: Oswaldo Sánchez – Jose Antonio Castro, Rafael Márquez, Jhonny Magallón, Jaime Lozano - Gerardo Torrado, Pineda, Arce, Cuauhtémoc Blanco – Omar Bravo y Nery Castillo.

Copa Amèrica - Grup A Jornada 1

No hi ha ventafocs


Veneçuela, 2 - Bolívia, 2

Gols: 1-0 Giancarlo Maldonado (21), 1-1 Jaime Moreno (38), 2-1 Ricardo Paez (56) , 2-2 Arce (84)

Veneçuela: Vega - H. González, Rey, Cichero, Rojas - Vera, Mea Vitali, Paez (Vielma, 72), Arango - Maldonado (Torrealba, 78), De Ornelas (Guerra, 60).

Bolívia: Galarza - Hoyos, Raldes, J.M. Peña, Lorgio Alvarez - Reyes (Darwin Peña, 60), Ronald García, Mojica, Vaca (Galindo, 71) - Arce, J. Moreno (Cabrera, 75).

Veneçuela, l'amfitriona del torneig s'enfrontava a l'equip de Bolívia amb tot l'optimisme del món. Després de la cerimònia d'inauguració - celebrada després del partit Uruguai-Perú - els 'vinotinto' estaven segurs que la festa continuaria amb una victòria fàcil davant dels Bolivians, que partia com la ventafocs del grup.

En canvi, el partit ha començat amb una altra dinàmica. Els verds dominaven la possessió de la pilota, amb un joc pausat de passades curtes. Una altra manera de veure el futbol. Els centrals preferien arriscar una entrega abans que optar per llançar la pilota. Els amfitrions no s'esperaven aquest inici, i s'han vist completament desbordats. L'esperit del 94 es mantenia en el bàndol bolivià, amb Moreno i Peña, components d'aquella fantàstica selecció. Però, coses del futbol, la primera arribada clara dels veneçolans, ha suposat el primer gol. Maldonado s'ha plantat sol davant Galarza i ha creuat la pilota lluny del seu abast. Semblava que el partit canviaria d'amo.

La verd no s'ha enfonsat, i amb el seu joc exquisit - a vegades ornamentat amb alguna errada titànica - ha continuat el seu setge sobre la porteria de Vega. Precisament un dels supervivents del 94, Moreno s'ha plantat dins l'àrea, i després de fintar el seu defensor, ha creuat la pilota amb força. El seu xut l'ha desviat lleugerament un defensa, i la pilota s'ha allotjat en el fons de la xarxa. L'1-1 començava a fer justícia al que s'estava veient a la gespa.

La segona part ha començat amb la mateixa tònica, però amb Bolívia una mica menys intensa. Una clamorosa errada defensiva dels verds, ha permès Paez quedar-se sol a pocs metres de la línia de gol. El veneçolà ha picat la pilota per sobre de la desesperada sortida de Galarza. El gol feia embogir l'estadi de Pueblo Nuevo. Bolívia semblava morta, i les seves arribades començaven a escassejar. Però a manca de 5 minuts pel final, una jugada per la banda dreta la culminava Arce rematant amb fortuna, i establint el 2-2 definitiu. El marcador ja no es mouria, malgrat l'àrbitre obviés un clamorós penal a l'últim minut a favor dels locals.
  • De Bolívia ens quedem amb el seu joc de toc parsimoniós, i amb la qualitat de Moreno, Arce i Vaca, tot i que s'ha trobat a faltar major qualitat en l'últim terç de camp. Finalment, Peña és el pilar defensiu indiscutible.
  • Veneçuela ha decebut en aquest primer partit. Arango no ha aparegut en cap moment, i el joc de la 'vinotinto' no ha estat a l'alçada de les circumstàncies. La pressió de ser amfitrions ha pesat sobre els veneçolans.

Perú escombra la celeste


Uruguai, 0 - Perú, 3

Gols: 0-1 Villalta (27), 0-2 Mariño (69), 0-3 Guerrero (88)

Perú: Butron - Galliquio, Villalta, Acasiete, Rodríguez, Vilchez - Pedro García (Mariño, 57), Bazalar - Farfán (De la Haza, 80) - Pizarro (Mendoza, 77), Guerrero. DT: Julio César Uribe

Uruguay: Carini - Diogo, Lugano, Godín, D. Rodríguez - Diego Pérez, Pablo García, Canobbio (C. Rodríguez, 46) - Estoyanoff (Vargas, 80), Forlán, Sánchez (Abreu, 66). DT. Oscar Tabárez


Partit inaugural de la Copa Amèrica 2007, i primera sorpresa. La selecció celeste no ha pogut comptar amb la seva estrella, ‘El chino’ Recoba. Primer mal presagi per uns uruguaians que en cap moment han entrat en el partit. D’altra banda, Perú, amb un joc tranquil ha fet un partit molt seriós, anant de menys a més a mesura que passaven els minuts.

Com tots els primers partits d’aquestes competicions, el ritme de joc ha començat lent, i amb respecte mutu entre les dues seleccions. Perú tocava amb calma a la seva zona defensiva, i Uruguai no trobava la manera de fer circular la pilota amb criteri ofensiu. Els ‘charrúa’ han volgut agafar el timó del partit, però s’han trobat amb el primer gol peruà. Una falta centrada al segon pal l’ha connectat al segon pal el central Villalta amb el cap, sense que Carini pogués fer res per evitar el gol.

Amb el marcador en contra, els homes d’Oscar Washington Tavárez han afegit una marxa al seu joc, però aquesta accelerada ha durat poc. Mentrestant, la connexió Farfan-Guerrero-Pizarro filaven perfectes jugades de contraatac. En una d’elles, Guerrero ha anotat el segon gol, que no ha pujat al marcador per un suposat fora de joc. El 0-1 no s’ha mogut fins al descans.

La segona part s’ha iniciat amb una espurna d’esperances per Uruguai, que assetjava la porteria de Leandro Butrón. Però un nouvingut al partit, el jove peruà Mariño, ha sorprès a tothom completant una contra amb un xut espectacular per l’escaire. El gol donava ales als incaics, era el 0-2. A partir d’aquest moment, davallada moral dels celestes. Els atacs dels homes d’Uribe s’han multiplicat, i el 0-3 no ha estranyat ningú. Jugada boníssima que acaba als peus de Mendoza, que posa la pilota a Guerrero perquè marqui a plaer. Uruguai desconegut, i Perú esperançador en el debut de la Copa Amèrica.
  • Entre les runes uruguaianes, poques perles podem destacar. Partit nefast de Forlan, Stoyanoff i el mig del camp celeste. Destaca l’atreviment d’el Cebollita Rodríguez i la seguretat defensiva de Lugano, poc arropat per la resta de la defensa.
  • Dels peruans, caldrà tenir en compte Mariño, un jove jugador que ha sorprès pel seu bon fer. És cert que li ha sortit tot rodat a partir del gol, però pot ser una interessant peça de recanvi al trident Farfan-Guerrero-Pizarro.

26/6/07

Copa Amèrica (Grup A - Jornada 1)

URUGUAI - PERU (27 de juny 00:05 Hores)



El partit inaugural de la Copa Amèrica 2007 arriba carregat d'emoció. Els 'charrúa' arriben amb ganes de revenja, ja que els peruans van allunyar a Uruguai de la classificació del Mundial 2006, guanyant 1-3 a Montevideo, i empatant a zero a Lima. Però en el partit que jugaran d'aquí menys de 36 hores, el combinat celeste és el clar favorit. Els uruguaians hauran d'esperar l'estat físic de Recoba, que és dubte per una lesió muscular. Si no hi ha canvis d'última hora, l'alineació podria ser: Carini a la porteria, la defensa formada per Diogo, Lugano, Godín i Darío Rodríguez; un mig del camp amb Diego Pérez, Pablo García i Canobbio. La punta d'atac en principi la composaran el trident Recoba, Forlán i Vicente Sánchez. Per la seva part, el combinat peruà encara no té definit l'onze inicial, tot i que es presumeix que mantindrà el 3-3-2-2 habitual, amb Butrón sota pals, Alberto Rodríguez de lliure, custodiat per Miguel Villalta i Santiago Acasiete; els carrilers poden ser Galliquio i Vilchez, amb Bazalar en el mig del camp. Farfán i Pedro García com jugadors més creatius i Claudio Pizarro amb Paolo Guerrero a la davantera.




VENEÇUELA - BOLÍVIA (27 de juny 02:50 Hores)

Dues nacions fraternitzades políticament s'enfronten en un partit que definirà les opcions de classificar-se d'uns i altres. Tenint en compte que Uruguai és el principal candidat al liderat del grup, una victòria catapultaria al vencedor cap als quarts de final. Per tant, les amistats s'hauran de deixar al vestidor. Bolívia és la ventafocs del grup, i els amfitrions hauran d'imposar-se si no volen problemes inesperats per obtenir el passaport de quarts. Els de casa tenen practicament perfilat l'onze titular, a l'espera de l'evolució de la lesió muscular del defensa José Manuel Rey. L'equip veneçolà estarà format pel porter Renny Vega, els defenses Héctor González, Alejandro Cichero, José Manuel Rey (o Leonel Vielma) i Jorge Rojas. El mig del camp tindrà Luis Vera, Miguel Mea Vitali, Ricardo David Páez i Juan Arango. Finalment, els dos homes encarregats d'obrir la porteria rival seran Giancarlo Maldonado i Fernando De Ornelas. Per la part boliviana, a manca de l'últim entrenament, l'alineació d'Erwin Sánchez podria ser: Sergio Galarza a la porteria; Miguel Hoyos, Juan Manuel Peña, Ronald Raldes, Lorgio Alvarez a la defensa; Leonel Reyes, Ronald García Jhasmani Campos (o Gonzalo Galindo), Joselito Vaca formant el centre del camp; Jaime Moreno i Juan Carlos Arce a l'atac.

L'entrevista

“A Espanya tot és molt més fosc”
Jesús Téllez explica la polèmica sorgida dins el comitè català d’àrbitres



Jesús Téllez és un enamorat de l’esport. De ben petit es va decantar per la pràctica del futbol, que el va portar a conèixer el món de l’arbitratge. Mentre iniciava una meteòrica carrera arbitrant cada temporada una categoría més alta, compaginava la seva afició amb els seus estudis. Comenta com a dada curiosa que va jugar amb l’equip de futbol de l’Autònoma, on va compartir vestidor amb el conegut periodista Manel Fuentes. Però aviat va deixar la seva faceta de jugador per una prometedora carrera com àrbitre. Una decisió que li va canviar la vida.

L’any 2001 va aconseguir el premi de l’ascens a primera divisió. Durant tres temporades va xiular una cinquantena de partits. En aquest periode va viure dos cops durs. El primer, quan va haver de suspendre un partit de Copa del Rei entre el València i el Castelló per l’impacte d’una bateria de mòbil en el seu cap. El segon, quan el van descendir a segona divisió, l’any que “va xiular més bé” segons ens comenta. A la categoria de plata va dirigir un centenar de partits a més de encontres internacionals de la selecció catalana. Ara dedica la seva feina a tasques institucionals i formatives, sempre dins del seu àmbit vocacional, l’arbitratge.


Finals del 2006. Tempesta dins el comitè d’àrbitres de Catalunya. Jordi Roche accedeix a la presidència de la federació catalana de futbol. Una de les seves primeres decisions va ser destituïr a Francesc Casajoana, que portava 12 anys com a màxim responsable del comitè d’àrbitres. En el seu lloc, hi posa a César Ochoa, sense consultar a la resta de col·legiats. A partir d’aquest moment, molts àrbitres decideixen convocar una vaga per demanar unes eleccions. Després de molts incidents es convoquen per desembre del mateix any. Jesús Téllez Sanchez, és l’escollit per ser el president en funcions fins a les eleccions.

Explica’m una mica com vas ser triat president del comitè d’àrbitres.

Va ser una tasca…temporal, perquè segons marquen els estatuts del comitè d’àrbitres i la federació catalana, una persona que es vulgui presentar com a candidat a la presidencia no pot exercir les seves funcions de president i llavors el que estava com a president, que era César Ochoa… doncs quan va començar el període electoral va haver de presentar la seva dimissió.

Ocha era president, però no va ser escollit democràticament?

No, es que democràticament, no.... a veure, els estatus de la federació contemplen que el president del comitè tècnic d’arbitres és un president proposat pel president de la catalana. Un càrrec de confiança, i això és el que marquen els estatuts. Podem discutir si això es just o injust, bo o dolent. Però el que està reglamentat és que el president de la catalana nomena el president del col·legi d’arbitres. Això ha sigut així tota la vida.

En aquell moment, molts àrbitres no van estar a favor de la decisió, i van convocar vagues…

Exacte, hi va haver un grup d’àrbitres que no els va semblar bé que posés a aquest noi com a president i llavors van reclamar unes...no eleccions perquè no està reglamentat i no es pot dir que siguin eleccions, però van reclamar que es fés una consulta a tot el col·lectiu arbitral.

Ells es queixaven de l’estructura aquest que marquen els estatuts o ho feien perquè no estaven d’acord amb que nomenessin a l’Ochoa?

Home, ha sigut...tot ha anat lligat no? Ells han aprofitat que no els hi agradava aquest candidat diem-ne per criticar l’estructura dels estatuts i reclamar una cosa que al segle XXI està bé que un col·lectiu pugui triar els seus dirigents.

Tot l’enrenou de vagues, qui el va promoure? Tots aquests àrbtires que estaven en contra del nomenament estatutari? Què van fer exactament?

Es va formar una plataforma, i tots els membres d’aquesta plataforma van començar a negociar amb en Jordi Roche per aquest tema. Dins de les negociacions ells es van plantar i van dir que si no se’ls donava el que ells estaven demanant, farien una vaga, no xiularien.

I al final la van fer…

Molts àrbitres es van negar a xiular alguna jornada

Van haver-hi partits que no tenien àrbitres?

Pocs perquè amb la gent que estava disposada a arbitrar ja s’anaven fent els partits. Això va ser possible perquè hi havia una gran quantitat d’àrbitres disposats a tirar endavant la situació. Igual va durar unes 2 o 3 setmanes quan estaven totes les competicions en joc.

No va haver-hi cap incidència a part del tema vagues?

Bé, sé d’algun cas que algun àrbitre de la plataforma va anar a veure partits i havien intentat convèncer a l’arbitre per a que no arbitrés.

Coaccionant-lo d’alguna manera?

No sé si tant, aviam jo he sentit rumors i queixes no sé fins a quin punt son certs, que alguns àrbitres havien fet comentaris despectius a l’àrbitre mentre arbitrava. Però això ja són ... suposo que alguna situacio d’aquest tipus es debia donar.

Finalment es van fer les eleccions, i Ochoa va sortir reelegit. Però quins interessos poden motivar a la gent presentar-se per ser president del comitè d’àrbitres de Catalunya?

Bàsicament línies d’actuació i de gestió. Va haver-hi una sèrie de gent que pensava que l’Ochoa era molt jove, de trenta pocs anys, i que com a àrbitre com a molt havia arribat a arbitrar a segona B. Ells pensaven que no estava preparat per ser president, que era una errada per part de la federació posar-lo a ell i haver tret a en Casajoana que era una persona que portava molts anys en el càrrec. A ells els va semblar que això seria una ruptura i que seria una ruptura per a pitjor.

Penses que el president té influència sobre els ascensos i descensos dels àrbitres?

A nivell territorial? Home és el “senyor” president...(riures)

No podria haver-hi un interès per part dels àrbitres de la plataforma de pensar que seria millor que hi hagués algú de la seva confiança?

Bé, jo crec que ells pensen en línies d’actuació. En formes de fer. En aquest sentit no sé si hi havia alguna cosa que els hi feia por.En principi els ascensos i descensos, a vegades és molt complicat perquè hi ha molta gent que està molt igualada i... triar qui va amunt i qui es queda és una feina difícil. Però per això hi ha tota una sèrie de mecanismes com els informes i les proves físiques. I si aquesta feina es fa ben feta, el procés ha de ser el més just possible.

Però a nivell estatal els ascensos i descensos funcionen diferent...hi ha limits d’àrbitres segons la comunitat d’on provenen?

No, no. Però és un pacte tàcit perquè els àrbitres es reparteixin territorialment perquè interessa a l’hora de nomenar els partits. N’hi ha d’haver de tot arreu perquè estigui repartit. Si tots fossin de Madrid, qui xiularia els partits d’equips de Madrid contra equips catalans, per exemple?

A Catalunya funciona igual?

Home està clar que es segueix una mica la lògica, tot i que el que està clar és que el sistema d’ascensos i descensos a Espanya és molt més fosc. Ningú en sap res, no hi ha cap mena d’informació.

O sigui, a Catalunya es mesuren les actuacions dels àrbitres amb els informes, les proves físiques i de coneixements, i a Espanya no?

A nivell estatal només valen els informes. Però amb la diferència que aquí a Catalunya quan els àrbitres tenen informe en un partit, abans d’anar a xiular el següent partit han rebut una còpia de l’informe. El funcionament és més transparent.

I saben la seva evolució...


Exacte saben què han fet bé i malament. A nivell estatal tu mai no saps res, ni les notes que t’han posat, ni què diu l’informe fins a final de temporada. Llavors et diuen com has quedat classificat dins la llista de col·legiats. Tant et poden dir l’1 com el 20. És tot molt més fosc i tenen molta més maniobra a l’hora de fer les classificacions.

Si és tan fosc el procés d’ascensos mai es sap quins seran els ascendits...

Ningú sap com és el procés, com no saps mai com estàs...

Clar no influeixen factors com les proves físiques, i llavors passen casos com els dels assistents de Mejuto González que no van anar al mundial per no passar-les?

Mira, t’explicaré el curiós cas d’aquests líniers. Els dos van ser seleccionats entre els 6 millors d’Europa, i com no passen les proves, és una vergonya per la federació espanyola. Acaba la temporada, i els baixen de categoria a tots dos

Estaven a primera i baixen a segona divisió...

Estaven a primera internacionals, entre els 6 millors d’Europa, i al final de temporada els diuen que són dels 4 pitjors dels 48 que hi han a primera.

Sense tenir en compte les seves actuacions! Doncs... què és el que compta?

Clar, a l’hora de regir la classificació, són les teves actuacions al camp. Però com no saps quines són ni saps la de tots els altres. La federaciu et diu que has estat malament al camp i t’ho has de creure.

Un sistema molt polititzat no?

Bueno, si, polititzat en el sentit que hi han altres factors esportius que tenen molta influència i que s’escapen de les mans dels àrbitres. De fet la federació aplica un índex corrector que ningú sap quin és, ni quina influència pot tenir en el resultat final.

Raül Agné, entrenador del Girona

Després del brillant ascens de categoria, el Girona afronta una nova etapa a segona B. L'escollit per ocupar la banqueta és Raül Agné, tècnic de 37 anys, que havia militat a l'entitat en la faceta de jugador. De fet, el de Mequinensa formava part de la plantilla que fa quatre temporades va assolir l'últim ascens gironí a aquesta categoria. Després d'aquest èxit, Agné va penjar les botes per dedicar-se a la direcció tècnica. Perelada i Palamós són els dos equips on ha entrenat, sempre amb resultats positius. Amb aquesta incorporació, el Girona comença a perfilar el seu nou projecte per la propera temporada.

25/6/07

Resum Mèxic-Estats Units

Partidàs entre Estats Units i Mèxic ahir a la final de la Copa d'Or. Ritme trepidant, i atacs sense treva. Aquest enfrontament és un esperançador entrant per a la Copa Amèrica que comença dimecres. La banda esquerra de Mèxic amb Castillo i Guardado ens ha deixat moments de nivell futbolístic sublim. Però tot i el gran partit de la tricolor, Donovan, Dempsey (que no viatjaran a la Copa Amèrica) i companyia van dinamitar les esperances mexicanes aprofitant la feblesa defensiva del seu rival. Cal destacar el golàs que marca Benny Feilhaber, jove jugador de l'Hamburg, que establia el 2-1 que seria definitiu.

24/6/07

USA VS Mexico 2-1 (en directe)



Minut 94: Final del partit. Estats Units campió de la Copa d'Or de la CONCACAF 2007.

Minut 91: Bravo reclama penal per una empenta d'Onyewu. En directe no ho ha semblat.

Minut 90: S'afegiran 4 minuts.

Minut 88: Oportunita d'or de Batista per empatar el partit. S'ha trobat la pilota a la frontal de l'àrea petita però el porter ha rebutjat a corner. I acte seguit error increïble de Beasley en el contraatac. Donovan li cedeix la pilota perquè marqui a plaer, però aquest l'estavella al travesser.

Minut 87: Rematada d'Omar Bravo que surt fora.

Minut 85: Mèxic ho intenta, però les idees són escasses. Mentrestant, els Estats Units controlen veteranament el temps del partit.

Minut 83: El cansament passa factura als equips, que han baixat el ritme.

Minut 80: Mèxic apreta per buscar l'empat. Però els contraatacs nordamericans són molt perillosos. Bautista substitueix Jaime Lozano.

Minut 77: Entra l'heroi mexicà al camp. Chuatemoc Blanco substitueix Alberto Medina.

Minut 74: Ching regateja el porter mexicà però el seu xut s'estavella al pal. Mèxic està tocat.




Minut 72: Goooooooooooool dels EUA!! 2-1!! Golàs de Feilhaber que engalta un xut de fora de l'area que es cola per l'escaire del porter.


Minut 68: Un desafortunat Dempsey abandona el terreny de joc. En el seu lloc entra Twellman.

Minut 65: Mèxic es refà. Falta lateral que Omar Bravo pentina, però la pilota frega el segon pal.


Minut 60: Goooooool dels Estats Units!!! Gooool de Donovan, que ha enganyat el porter. El penal sembla clar.




Minut 59: Penal a favor d'Estats Units!!!

Minut 58: Els mexicans creen molt de perill en els serveis de cantonada. Cada vegada que es serveix un còrner, s'apropa el 0-2.

Minut 55: Uns centímetres separen Brian Ching del gol. Una centrada per l'esquerra arriba a les mans del porter mexicà després que Ching no arribi a tocar la pilota tot i allargar la cama.

Minut 54: Bona jugada de Medina que acaba amb un xut ras a les mans de Howard. El partit no dóna treva.

Minut 53: Dempsey xuta fluix i desaprofita un contraatac ben trenat pel conjunt local.

Minut 52: Remat de cap de Márquez a la sortida d'un còrner que surt fora.

Minut 50: Pavel Pardo dóna una assistència en profunditat a Omar Bravo que no encerta a definir. El porter Howard refusa a còrner. En el servei de cantonada Castillo connecta un xut de fora de l'àrea que surt alt per ben poc.

Minut 48: El partit està en una fase elèctrica. Els dos equips juguen a un ritme molt elevat i el segons gol del partit es comença a intuir.

Minut 47: Claríssima doble oportunitat dels Estats Units. Dempsey xuta amb la única oposició del porter però no encerta a endreçar la pilota al fons de la xarxa.

Comença la segona part







Minut 44: Goooooool de Mèxic. Gol de Guardado. La tricolor avisava per les bandes, i en una espectacular jugada, el jove jugador mexicà, que va començar com suplent el torneig, fa el seu primer gol. USA, 0 - Mexico, 1.




Minut 41: Les ocasions s'alternen. Castillo s'escapa de la seva marca i es queda sol davant Howard, però creua massa la pilota.

Minut 39: Combinació excel·lent de la davantera nordamericana que acaba amb un xut a boca de canó. El porter mexicà refusa mostrant una agilitat extraordinària. Omar Bravo substitueix Borgetti.

Minut 36: El davanter mexicà Borgetti es lesiona tot sol en una jugada desafortunada. Es dol dels isquiotibials de la cam esquerra.

Minut 34: Bona jugada per la dreta de l'atac nordamericà que acaba amb falta al lateral de l'àrea sobre Brian Ching. La falta és xutada per Beasley directament a porteria, però Oswaldo Sánchez rebutja amb els punys. Segueix l'empat a zero.

Minut 29: Castillo està desbordant una vegada i una altra la defensa americana. Després de regatejar tres defensors ha rebut una falta a la frontal. Pardo fa el xut però surt a còrner després de rebotar a la barrera. El còrner el refusa Howard.

Minut 25: Xut de Beasley de fora de l'àrea que s'estavella a l'exterior de la xarxa. El gol s'apropa, ja que els dos equips estan perdent la por a anar a l'atac.

Minut 23: Dos còrners consecutius rematats per Márquez sense perill.

Minut 20: El joc s'ensopeix, i els mexicans abusen dels desplaçaments de Rafa Márquez a Borgetti per crear perill, sense èxit.

Minut 16: Ocasió claríssima dels EUA. Jugada per banda dreta de Donovan que posa un centre a Beasley que completament sol no controla bé. Malgrat tot, arriba a fer el xut, però el porter mexicà refusa la pilota com pot.

Minut 15: Arriben els primers ensurds defensius de la tricolor. Beasley és a punt d'aprofitar un malentès entre Osorio i el seu porter Oswaldo Sánchez per obrir el marcador. Els Estats Units comencen a treure's la son de les orelles.

Minut 10: Mèxic està trobant espai per les bandes tot i que encara no ha pogut profunditzar. El capità dels nordamericans, Bocanegra ha vist la targeta groga en una de les internades mexicanes per la banda dreta. En el servei de la falta hi ha hagut un penal televisiu del mateix Bocanegra sobre Borgetti, que l'àrbitre no ha xiulat.





Minut 5: Mèxic ha sortit decidit a sorprendre a l'equip nordamericà. Al minut 3, Borgetti no ha arribat per poc a un centre arribat de la banda esquerra que s'ha passejat per la porteria de Tim Howard.




Tot a punt per començar la final, amb Rafa Márquez entre els onze triats pel seleccionador mexicà Hugo Sánchez. L'estadi Soldier Field presenta una magnífica entrada per aquest partit. Abans dels himnes hem pogut veure a Joseph Blatter, president de la FIFA saludar als jugadors dels dos equips.














Final de la Copa d'Or

Mèxic i els Estats Units juguen aquesta nit la final de la Copa d'Or de la CONCACAF. Els dos equips han fet bons els pronòstics i es jugaran el triomf final. Una bona ocasió per veure amb quin estat de forma arriben les dues seleccions a la Copa Amèrica de Veneçuela 2007. Futbolmitic seguirà el partit en directe, a través del canal Shangai Sports, i us farem arribar les principals incidències del matx. Destaca la presència del defensa mexicà del Barça, Rafael Márquez, que ja és als Estats Units. El seleccionador Hugo Sánchez es mostra optimista per la final d'aquest vespre, tot i que la tricolor ha patit molt per arribar a la final. A la lligueta, una victòria agònica davant de Panamà va segellar la classificació per a quarts de final. En aquesta fase, un gol de Borgetti a la pròrroga va donar el passaport per les semifinals. I les portes de la final es van obrir quan Pardo va obrir la llauna defensiva de Guadalupe. Els nordamericans per la seva banda, arriben molt més ferms a aquesta final, ja que han guanyat tots els partits del torneig. El partit es disputa a l'estadi Soldier Field de Chicago a partir de les 9 del vespre, hora catalana. L'àrbitre designat pel partit és el guatemaltenc Carlos Batres. Els tricolors intentaran prendre a l'amfitrio el títol de campió, en vitrines nordamericanes des de l'última edició.

23/6/07

Mèxic-Guadalupe

Semfinals de la Copa d'or. Mèxic ataca sense treva, però s'estavella una i altra vegada contra la defensa de Guadalupe, l'equip revelació del torneig. Finalment, al minut 69, Pardo fa el que veuen al vídeo. La final serà Mèxic-Estats Units.

Copa Amèrica 2007



El proper 26 de juny començarà la 42ª edició de la Copa Amèrica, que enguany s'organitza a Veneçuela. Brasil i Argentina són un any més les principals favorites al triomf final. Però les absències de Ronladinho i Kaká enfebleixen el favoritisme de la 'canarinha'. Els 'albicelestes' en canvi, podran comptar amb Messi i Riquelme, les dues grans estrelles argentines.
Aquesta competició es remunta a 1916, fet que la converteix en la competició internacional més antiga de les que encara s'organitzen. Argentina i Uruguai són els països més guardonats, amb 14 títols cadascun. Per la seva banda, Brasil, l'actual campió n'ha guanyat 7, tot i que cal destacar que de les darreres 4 edicions s'ha proclamat campió en 3 (1997,1999 i 2004). Paraguai i Perú segueixen a les 3 grans potències futbolístiques sudamericanes amb dos títols, mentre que Colòmbia i Bolívia han aconseguit una Copa Amèrica.
Veneçuela 2007 manté el format habitual de 3 grups de quatre equips. D'aquests, passen a quarts de final els dos primers de cada grup i els dos millors tercers. La final es jugarà a Maracaibo el dia 15 de juliol.
  • GRUP A

És el grup més incert de tots. L'amfitrió, Veneçuela, s'enfronta a Uruguai, Perú i Bolívia. A priori els 'charrúa' són clars favorits en un grup on els de casa tenen moltes opcions de classificació. Els bolivians són la ventafocs del grup.

  • GRUP B

Brasil, Mèxic, Chile i Ecuador. Un grup molt interessant per mesurar la capacitat de brasilers i mexicans per imposar-se a equips complicats.

  • GRUP C

Argentina, Paraguai, Colòmbia i els Estats Units formen un grup molt rocós. Argentina haurà de suar de valent contra equips defensivament molt ben treballats. El factor Messi pot decidir.

KanouTÉ AMB PASTES

Té amb pastes. A Kanouté de ben segur que li encanten, perquè vol tornar a jugar a Anglaterra. Abans de jugar la Copa del Rei de futbol amb el Sevilla, el seu representant ha afirmat que el davanter vol tornar a la Premier.

El jugador de 30 anys s'ha destapat com a golejador aquesta temporada. El gegant africà ha marcat 19 gols en 29 partits de lliga jugats, un registre espectacular. Sembla que l'equip sevillà està disposat a negociar per ell, ja que consideren que poden aconseguir una important suma de diners per un jugador de la seva edat. El Portsmouth sembla l'equip més interessat en fer-se amb els serveis del jugador de Mali.

Henry, blaugrana

La temporada del Barça ha estat decebedora. Ni lliga, ni Champions, ni Copa. És per això que la directiva de Laporta s'ha afanyat a il·lusionar l'afició amb jugadors de qualitat. El primer en arribar és Thierry Henry, el davanter francès de l'Arsenal. Henry arribarà a Barcelona a canvi de 24 milions d'euros. El jugador de 30 anys, és considerat un dels millors jugadors del món, i assegura una trentena de gols per temporada. L'entrenador barcelonista Frank Rijkaard ha manifestat que l'equip no variarà l'esquema tàctic, fet que promou la intriga per saber quin dels 4 cracks s'asseurà a la banqueta. Ronaldinho, Eto'o, Messi o Henry? S'accepten pronòstics.
D'altra banda, el central romanès de la Roma, Chivu pot engreixar la llista d'altes del Barça, així com Yaya Touré, migcampista del Mònaco. Els dos jugadors poden confirmar-se a les properes hores.
En l'apartat de baixes, Saviola no descarta jugar en el Reial Madrid la propera temporada. Altres jugadors podrien abandonar el club formant part d'algun traspàs per abaratir-ne el cost.

El ressorgiment dels bàvars



L'estirp germànica del Bayern de Múnic semblava morta. Durant la seva època daurada, el sol fet de mencionar el nom d'aquest equip de futbol, feia esgarrifances entre els seus rivals. A les competicions europees tothom els volia esquivar. Però les darreres temporades han abocat als bàvars cap a la mediocritat. Ja ningú s'espanta quan s'enfronta al Bayern. De fet, l'equip no jugarà la propera edició de la Champions League, i s'haurà de conformar amb la disputa de la desprestigiada copa de la UEFA.

Però els germànics sempre han sapigut refer-se dels cops més durs. Han aconseguit aixecar el país de les runes després de dues guerres mundials, i la seva capacitat per remuntar situacions adverses és immensa. L'encarregat de fer ressorgir el club, és 'El Kàiser' Franz Beckenbauer, el president del club.

No ha calgut esperar massa per apreciar la construcció del club. Els fitxatges han començat a arribar, i són d'aquells que fan fer dentetes a qualsevol club: Luca Toni, Frank Ribéry, Marcell Jansen, Jan Schlaudraff, José Ernesto Sosa, Hamit Altintop i Zé Roberto. Una constel·lació de grans jugadors que tenen la missió de fer despertar la bèstia. Europa pot tornar a tremolar.

La ciutat de Milà, en guerra per Suazo

Durant els darrers dies, Milan i Inter estan protagonitzant una petita batalla per fer-se amb els serveis del davanter hondureny del Càller italià, David Suazo. Sembla que els dirigents del Milan havien arribat a un acord amb el club del jugador, però Suazo s'hauria compromès a firmar per l'altre equip de Milà, l'Inter de Moratti.

Les últimes hores de negociacions apropen Suazo al conjunt nerazzurri, fent prevaldre la paraula del jugador per sobre de la dels directius del Càller. Així doncs, l'hondureny lluirà el blau i negre de l'Inter.

Aquest jugador és un desconegut per a la majoria de seguidors de futbol, però durant les últimes
temporades ha signat registres espectaculars. Aquest jugador de 27 anys, és conegut com 'La Pantera', adjectiu molt ben trobat per un depredador d'àrea com ell. La temporada 2005-2006 va marcar 22 gols, i aquesta temporada n'ha fet 14. Aquesta capacitat golejadora l'ha ajudat a aconseguir el premi de millor jugador estranger de la Sèrie A. És lògic que els grans equips es barallin per fer-se amb els seus serveis.
Recull de gols de 'La Pantera':






22/6/07

Escolta Ràdio d'esports

Molts esdeveniments esportius els podem seguir a través de la ràdio per internet. Aquí teniu una llista dels canals que podeu sintonitzar amb un sol clic.

Copa Amèrica a Ecuador: Escolteu-la



Radio Marca: 24 hores d'informació esportiva sense pauses. És de les més escoltades, i dóna molt d'espai al futbol territorial. Escolta-ho





Radio Deporte (Veneçuela): Intressant emissora amb programació especial durant la Copa Amèrica. Escolta-ho.

21/6/07

Altres esports

altres

Altres lligues

Altres lligues

Futbol mític

Mític

1/6/07

CLASSIFICACIÓ LLIGUES MUNDIALS


Passejant pel Futbol

Un recorregut pel futbol que es viu a diferents països del món. La història, grans moments, competicions, grans jugadors i altres curiositats d'indrets desconeguts.

Totes les competicions


Futbol Internacional

Món

Europa

Amèrica del Sud

Amèrica del Nord

Àfrica

Àsia

Oceania



Futbol de clubs
Món

Europa

Amèrica del Nord

Amèrica del Sud

Àfrica

Àsia

Oceania