Poetitzant futbol

Futbol i poesia no són enemics, encara que fa temps que no es parlen. A banda de pinzellades esporàdiques, la poesia no sol endinsar-se en el fangós terreny futbolístic. Entre aquestes aventures d'una nit, recordo la gran Oda a Platko d'Alberti i poqueta cosa més. Però llegint l'As, veig que encara sobreviu algun lletraferit entre tanta ferralla informativa. Es tracta d'Ignacio Acedo, i s'encarrega d'escriure les cròniques de Las Palmas en el seu calamitós periple per la categoria de plata del futbol espanyol. No sento cap mena de simpatia especial pel conjunt canari, però mai em perdo aquestes grans narracions que fa el periodista de l'As.

Sota titulars com "Pedro Vega regresa para desangrar a Las Palmas ", "Santifiquen a Adrián ", "La Unión Deportiva abre el ataúd y toma aliento " o "Recreo del Sevilla Atlético ante un rival cadavérico ", trobem grans perles dignes de menció. L'estil pot agradar més o menys, però no deixa indiferent. Gràcies Acedo per fer-me riure els diumenges llegint les desventures de Las Palmas. Així narrava el gol que va suposar la derrota canaria de la darrera jornada: "Pero todo cambió de súbito. La yugular isleña la destrozó un hijo de cuna. Un regalo del destino para su gente. Una crueldad para los que ya no son de su cuadrilla. Así es el fútbol. Reserva guiños entrañables o ignominiosos. Según se mire." Gran.

De l'autor del gol, Pedro Vega, explica que "apareció para darse un homenaje. Aunque se infle a pregonar que no alimenta su saña tener la camiseta de su vida enfrente, su disimulo es pura ficción. Pedro Vega soñaba que pasara todo lo que trajo el partido. Elevó al Poli Ejido, le echó una pala de tierra a Las Palmas y, como corolario delicioso, reivindicó su rango."

Última oportunitat

Diumenge: Barça-Madrid. El partit que tots hem somiat jugar i que ens conformem amb viure'l com espectadors. Cada any és una història diferent: aquest any uns són favorits, el següent ho són els altres. Però al final, el resultat mai és fidel als pronòstics. I parlant de fidelitats, n'hi haurà una que en el gran derbi estarà en joc: la meva amb Ronaldinho.

Sempre he defensat al crack brasiler fins la mort, però ja estic cansat de que em faci tantes vegades el salt. I quin millor partit per donar-li una última oportunitat que el clàssic contra l'etern rival. El Gauxo tornarà a la titularitat, i per fer-me recuperar la fe en ell no s'haurà de limitar a llençar faltes i fer veure que pressiona de tant en tant. Vull que recuperi la xispa i la velocitat que tenia abans de perdre's entre el fullam de la nocturnitat. Que torni a somriure després de vorejar la ficció en una jugada de somni que no surt per la crueltat de l'atzar. Que torni a agafar la pilota en cursa superant rivals desplomats davant de tanta energia futbolística acumulada a les seves cames. Que els madridistes que tanta llenya al foc posen sobre la figura del brasiler, tornin a aplaudir les seves màgiques intervencions. Si això no es produeix, jo em passo al bàndol dels que han perdut l'esperança de recuperar al que fou el millor jugador del món.

Premier Day

Avui era una jornada digna de veure a la Premier. A la sobretaula, un Liverpool-Manchester United que prometia emoció i taquicàrdies, i a mitja tarda el derbi londinenc entre l'Arsenal i el Chelsea. Però els dos partits no han passat de ser correctes, ja que el respecte mutu ha congelat les idees en la zona d'atac dels quatre equips. En el primer partit, espessor general a la zona d'atac del Liverpool, que malgrat dominar el partit, no ha disposat de grans ocasions per marcar. Només Babbel, un dels cridats a ser grans, ha donat una brisa fresca a la línia ofensiva dels reds. El Manchester United per la seva banda, s'ha dedicat a especular, i el gol marcat per Tévez en una jugada de córner, ha fet desaparèixer la poca iniciativa que tenien els dimonis vermells. Tot i així, l'oportunitat més clara de la segona part l'han tingut els visitants, després d'una genialitat de Cristiano Ronaldo, que ha servit en safata una pilota a Rooney que, incomprensiblement, ha fallat.
En el partit de l'Arsenal, s'ha vist la solidesa del líder, que ha pogut comptar amb la presència de Cesc, que reapareixia després de la seva lesió. Al final, els gunners s'han imposat per 1-0 gràcies al gol de Gallas. Amb aquests dos resultats, la Premier comença a semblar cosa de dos, ja que Arsenal i Manchester augmenten la diferència amb els seus perseguidors.

Això Suma: Els arbitratges a la Premier no tallen contínuament el joc xiulant 'faltetes' com a la Lliga Espanyola, sinó que deixen jugar molt més. Caldria que els àrbitres miressin una mica com xiulen a les illes i prenguessin nota, ja que l'espectacle sortiria guanyant.

Copa d'Àfrica 2008 - Ghana

Ja falta poc perquè comenci la màxima competició africana de seleccions. La Copa d'Àfrica d'aquest any es jugarà a Ghana. La seva selecció viu el compte enrere pel torneig amb la mirada posada en la gran final. La darrera vegada que els ghanesos van aconseguir el triomf a la competició continental va ser l'any 1982 quan es van imposar a la final a Líbia, l'amfitriona. Així que le fam de títols és superlativa en un país que aporta grans perles futbolístiques al vell continent.

Ghana ha viscut uns anys de consolidació en el panorama internacional, amb la seva primera participació en un Mundial l'any 2006, en el qual van mostrar el seu joc atrevit i sense complexos. L'eliminació a mans de Brasil a vuitens de final va significat el punt i final a la primera aventura mundialista de la selecció, però va deixar un bon regust de boca a la seva afició. Els joves també demanen pas amb força, i en el passat mundial sots 17 es van plantar a semifinals, on van perdre contra Espanya per 2-1 després d'una prórroga. Per tant, la copa d'Àfrica no es cap utopia pel país organitzador.

La porteria de l'equip ghanés està defensada per Richard Kingston i Sammy Adjei. Kingston va ser el porter titular durant el mundial 2006, però el seu paper de suplent al Birmingham ha creat dilemes al seleccionador Claude Le Roy, que ha fet jugar a Adjei en els darrers amistosos.

La defensa compta amb John Mensah, indiscutible baluart del Rennes, que pot estar acompanyat per altres consagrats futbolistes com Hans Sarpei o John Plantsil. També pot ser el moment del debut del jove Daniel Opare, lateral dret de 17 anys que va sorprendre al passat mundial sots17.

El mig del camp és el principal actiu ghanés, amb força i talent reunits en el trident Appiah, Essien i Muntari, un luxe que farà rutllar l'engranatge ghanés. Atenció també a la progressió d'André Ayew o la regularitat de Laryea Kingston, que poden complementar la maquinària de creació i destrucció futbolística que Le Roy formarà al centre del terreny de joc.

Asamoah, Amoah, Agogo i la perla Ransford Osei hauran de barallar-se pels dos llocs lliures en la zona d'atac. Asamoah Gyan és el màxim golejador de la selecció, però l'arribada d'Osei pot dinamitar la davantera de Ghana.

En resum, Ghana formarà un equip compacte, amb molta fortalesa física i sobretot una gran dosi de qualitat al mig del camp. Si sap conjugar correctament les seves habilitats, serà una de les aspirants a aconseguir el campionat.

Arsenal, campió de la copa sudamericana

Després del 2-3 de l'anada, Arsenal va patir per mantenir la renda, ja que l'Amèrica es va avançar per 0-2. Però Andrizzi es va convertir en l'heroi local quan als pocs minuts d'entrar al camp feia l'1-2 que seria definitiu per la gran victòria d'aquest club modest de l'Argentina.

Grups de l'Eurocopa

GRUP A: Suiza, Turquía, Portugal y República Checa.
GRUP B: Austria, Polonia, Alemania y Croacia.
GRUP C: Holanda, Italia, Francia y Rumanía.
GRUP D: Grecia, Rusia, España y Suecia.

Aquest matí s'ha fet el sorteig de grups de l'Eurocopa 2008, i ha deixat els emparellaments que veieu a sobre. En el grup A, Portugal i la República Txeca són favorits davant dels amfitrions i els turcs. En el B, Alemanya i Croàcia se la juguen en una lligueta molt centreeuropea. El grup de la mort és el C, amb éls dos finalistes del mundial, Italia i França, acompanyats d'Holanda i Romania, quasi res. El grup D és el dels equips capaços del millor i el pitjor. Grècia és l'actual campió, mentre que Rússia i Espanya en fan una de freda i una de calenta. Suècia intentara imposar el seu físic per classificar-se.

Camí a Sudàfrica - CONCACAF

Estats Units i Mèxic seran amb tota seguretat dues de les seleccions que es classificaran pel mundial d'aquest grup nordamericà.

En la lluita per acompanyar-los hi haurà Costa Rica, una selecció consolidada que compta amb la molts jugadors del Deportivo Saprissa, com Walter Centeno i Michael Barrantes. Aquest any l'equip va guanyar la Copa UNCAF, però no va passar dels quarts de final de la Golden Cup, on va tenir una actuació molt discreta (Empat contra Haití i derrota contra Canadà a la lligueta).

Un dels que també estarà lluitant per anar al mundial serà Honduras, amb un molt bon equip. Maynor Suazo, Edgar Alvarez, Wilson Palacios i sobretot David Suazo són alguns dels jugadors destacats. Guatemala, Canadà i Trinitat i Tobago són altres dels equips que poden donar la sorpresa.

El format de competició són dues eliminatòries a doble partit. D'aquesta fase en resultaran 12 equips que es dividiran en 3 grups de 4 equips. Els dos primers de cada lligueta jugaran la definitiva lligueta per decidir quins 3 equips aniran al mundial i quin serà l'equip que jugui la repesca contra el cinquè classificat de la CONMEBOL.

Aposta: Mèxic, Estats Units i Honduras al mundial i Costa Rica a la repesca.