El Derbi

Era dissabte al vespre. Jo estava assegut en una cafeteria prenent un te amb llimona fred. En aquell moment els vaig veure. Eren ells, no hi havia cap mena de dubte. Estaven junts però se'ls veia mal avinguts, com si no s'acabessin de recuperar de la crisi que patien. Se'm feia difícil de pair. Feia pocs mesos estaven als núvols. I en canvi ara semblaven ànimes en pena, incapaços de despendre alegria. Viure a la mateixa ciutat no els estava ajudant gens. Vaig demanar un llom amb formatge.

Mentre em portaven l'entrepà, intentava desviar la meva atenció cap al plat, però era impossible. Els seguia veient allà, plantats com estaquirots, sense fer res. Abans, la gent que estava en els bars sempre se'ls miraven fixament, sense perdre detall de tot el que feien. Però ara ja ningú els parava atenció. Només jo, esperonat per les falses esperances d'un revifament sobtat. Van passar gairebé dues hores sense que fessin res de profit.

Finalment, l'àrbitre va acabar amb el suplici. Barça i Espanyol havien empatat a zero.

Nicolas Cage in Livin Bernabeu

Eduardo Da Silva

L'esgarrifosa entrada que ha rebut el jugador de l'Arsenal aquesta tarda en el partit que enfrontava el seu equip al Birmingham. Segons diuen, s'ha trencat la tibia i el peroné, i es perdrà l'Eurocopa. Una llàstima per una perla futbolística que promet molt.

Els que tingueu estómac, podeu mirar algunes fotos.

La bota d'Europa

Lúltim llibre que he llegit de futbol és "Historias del Calcio", d'Enric González. Més que un llibre és un recull dels seus articles publicats a El País quan era corresponsal del diari a Roma. És senzillament espectacular, com si fessis el cafè amb una persona que no parés d'explicar-te anècdota rere anècdota sobre la lliga italiana.

Abans de llegir el llibre em confessava contrari a la lliga italiana, avorrida com ella sola, però des de que "Historias del Calcio" va caure a les meves mans, tinc certa simpatia pels pintorescs equips que juguen a la bota d'Europa.

Gran article

Rebelion.org ha publicat un article molt interessant sobre origens humils d'equips mítics i breus retrats de jugadors compromesos políticament. No té desperdici.

Llegir Article

Arrenca la copa d'Àfrica

Diuen que a Àfrica hi ha el futur del futbol. Mentida, hi ha el present. Drogba, Eto'o, Touré, Kanouté, Adebayor, Muntari, Essien... no són promeses sinó estrelles contrastades en el firmament futbolísitc actual. Per tant ens trobem davant d'una de les competicions internacionals més importants del planeta. Una llàstima que es jugui en dates complicades en les quals la gent amb obligacions laborals no podem fer-ne el seguiment que ens agradaria.

En els primers 2 dies, hem vist 4 partits molt interessants. Ghana va aconseguir una merescuda victòria per 2 a 1 davant de Guinea amb un golàs de Muntari al darrer instant. En l'altre partit del grup A, Marroc enfonsava a Namíbia amb un contundent 1 a 5. El protagonista del partit va ser el davanter de l'Al-Ain, Soufiane Alloudi, que va fdeleitar als escassos 2.000 seguidors que poblaven l'estadi amb un hat-trick en 28 minuts.

En el grup B, el partidàs entre Nigèria i Costa d'Ivori va acabar amb victòria dels elefants amb un gol espectacular del jugador del Chelsea, Kalou. En l'altre partit, Mali només va poder véncer a Benin amb un penal transformat per Kanouté.

Roberto Fontanarrosa

L'escriptor i vinyetista argentí va morir fa uns mesos, però ens va deixar grans perles gràfiques i literàries que romandran per sempre a la nostra memòria. Un mític.

Guia de la Copa d'Àfrica

Ja hi han molts equips que han fet les seves convocatòries per a la propera Copa d'Àfrica de Ghana. En el Grup B trobem:

• Benin (llista provisional de 26): http://en.wikipedia.org/wiki/Benin_national_football_team
• Costa d'Ivori (el seu seleccionador Uli Stilike no viatjarà): http://en.wikipedia.org/wiki/C%C3%B4te_d%27Ivoire_national_football_team
• Mali: http://en.wikipedia.org/wiki/Mali_national_football_team
• Nigèria (Encara no ha fet la selecció definitiva): http://en.wikipedia.org/wiki/Nigeria_national_football_team

En aquest grup, veurem si Costa d'Ivori fa bons els prnòstics i es classifica com a primera de grup. Benin és l'equip que té menys opcions, amb jugadors d'equips europeus de segona o tercera fila.

Les lligues i els dies

Cada lliga de les importants em recorda a un moment d'un dia concret, segons el seu atractiu.

• El Calcio és avorrit, d'estar per casa. És com un diumenge de ressaca al sofà a les 4 de la tarda, fent la digestió dels canelons.
• La Premier en canvi és el mític dia entre setmana que no tenies plans nocturns però que et fa acabar tornant a casa a les 8 del matí ben engatat després d'una nit grandiosíssima.
• La Lliga espanyola és com la nit de cap d'any. Unes expectatives sobredimensionades per una festa que mai és memorable.
• La Bundesliga és més carregosa. Seria com els divendres a la tarda, en els quals surts cansat de treballar i necessites un descans.
• La lliga Portuguesa i la holandesa són més d'estar per casa. Els típics dies de cada dia que et quedes al sofà mirant alguna pel·lícula passable.
• Argentina és com anar a fer la copeta. Fer un tastet del que és la nit i tornada al llit amb una sensació agredolça.
• Els partits internacionals són com els dissabtes a la nit. El dia per excel·lència per sortir, un fixe a l'agenda, però que varien molt segons la setmana.
• Lliga canadenca, són com el 30 de febrer. Ningú l'ha vist.

L'equip de moda

L'Espanyol està de moda. Avui ha guanyat 3 a 0 al Vila-real, però ja començava el partit amb avantatge. A les notícies del migdia s'han vist imatges de l'entrenament suau d'aquest matí, un fet que desconec si es dóna a can Barça o al Palacio del Merengue, però que almenys mai ens ensenyen. I com l'èxit en el futbol és la suma de capacitats (tècniques i tàctiques), sort i actitud, els blanc-i-blaus ja tenien el tercer factor al seu favor. Perquè només cal veure com hi van els jugadors que entrena Valverde per corroborar aquesta implicació total en els partits. Ja pots tenir l'equip amb més capacitats tècniques del món (Vegeu el Barça), capacitats tàctiques (vegeu Inter), o amb més sort (vegeu el Madrid) -no me n'he pogut estar de caure en la broma fàcil- que si no hi ha actitud, no serveix de res.

Moltes jugades de gol neixen fruit d'una pilota dividida que guanya un jugador contra un altre pel mer fet d'anar-hi amb més fe, i a partir d'aquí es desencadena la jugada que acaba desequilibrant la balança d'un partit. I a l'Espanyol en fe no els guanya cap equip. Per això aquest any són on són, i tenen molts números d'arribar a la Champions.

Copa del Rei

Avui s'han sortejat els emparellaments de vuitens i quarts de final de la devaluada Copa del Rei de futbol. Els partits seran els següents:

• Barça - Sevilla / Recre - Villarreal
• Betis - València / At.Madrid - Valladolid
• Getafe - Llevant / Mallorca - R.Madrid
• Saragossa - Ràcing / Athletic - Espanyol

Entre els 16 participants d'aquesta fase, no trobem cap representant que no jugui a primera divisió. Serà que els grans s'ho prenen seriosament? O que el format afavoreix claríssimament als interessos d'aquests? Jo em decanto per la segona. Però de tota manera, una copa amb el nom del monarca havia de ser elitista per collons.