Espectacle a la Premier

Brutal. 11 gols en un partit. Portsmouth i Reading han protagonitzat el duel de la jornada, que ha acabat amb un 7 a 4 final. Jo m'estava mirant el Manchester City - Newcastle, que tampoc ha estat malament, ja que el sorprenent City ha remuntat el 0-1 de Martins, i s'ha imposat per 3-1. M'han agradat molt els homes d'Eriksson, amb un Petrov en ratxa, i Elano posant el toc de qualitat. Anglaterra enamora.

Antiespectacle

L'altre dia vaig estar mirant aquest petit video a Fiebremaldini sobre el mític partit del mundial 82 entre Alemanya i Àustria, que va deixar fora Algèria. Els alemanys van fer un gol i a partir d'aquí els dos equips es van dedicar a marejar la perdiu. El públic, davant d'aquest lamentable espectacle, va començar a indignar-se. Però al final, els afectats van ser els pobres algerians, que tot i guanyar 2 partits i només perdre'n un, van quedar eliminats. Alemanya va arribar a la final, i també va eliminar a França en una semifinal èpica, de la qual em ve al cap l'esfereïdora sortida del porter Schumacher, un dels personatges més criminals que ha trepitjat la gespa. A la finalíssima, derrota germànica contra l'Itàlia de Paolo Rossi. Per una vegada, els azzurri van fer un favor l futbol. Alemanya no s'ho mereixia.

Futbol-Circ

Soccer Freestyle Mix 2007 - More free videos are here

Per internet circulen infinitat de vídeos amb jugadors fent malabarismes diversos. Durant els partits no tenen molta eficàcia, però són bonics de veure. Així que podeu perdre 2 minuts de la vostra vida disfrutant amb les acrobàcies de diversos futbolistes en aquest video.

L'equip revelació

El Lió no va líder de la lliga francesa, i això és notícia. Però encara crida més l'atenció que l'equip que encapçala la classificació sigui el Nancy. L'equip entrenat per l'uruguaià Pablo Correa està aconseguint uns resultats excel·lents, sobretot al seu estadi, l'Stade Marcel Picot. Pel Nancy hi han passat jugadors de renom com Michel Platini, Roger Lemerre o Mustapha Hadji (Actualment hi juga el seu germà petit). Malgrat això, les seves vitrines només contenen una copa francesa i una copa de la lliga, aconseguida l'any 2006, el mateix any que van recuperar una plaça a la primera divisió francesa.

Rakitic croat a última hora

El jove jugador del Schalke 04, Ivan Rakitic, té una història ben curiosa. Nascut fa 19 anys a Suïssa, aquest migcampista d'ascendència croata es va formar al Basilea. També va representar a la selecció Suïssa sots-17, sots-19 i sots-21. Però fa uns mesos va decidir jugar amb Croàcia. De fet, al setembre, va debutar contra Estònia i Andorra, marcant un gol. Lògicament al país alpí no estan massa contents amb ell, ja que s'han gastat molts recursos durant la seva formació, i ara veuen com se'ls hi ha escapat de les mans una jove promesa (L'any passat va fer 11 gols en 33 partits a Basilea, i aquesta temporada porta 2 golets en 5 partits amb el Schalke 04).

Comença la Champions

Avui, per primera vegada a la temporada, l'himne de la Champions ha sonat per diferents camps d'Europa. Hem vist l'eficient Milà superar al Benfica de Rui Costa per 2 a 0, a l'efectiu Madrid guanyar amb dificultats al Werder Bremen per 2 a 1, o al València imposar-se a Gelserskirschen (o com es digui), amb un gol de Villa.

Els equips anglesos per la seva banda, han sumat només un punt cadascun. El Liverpool no ha passat de l'empat a 1 davant el Porto, mentre que la SORPRESA (Amb majúscules) ha saltat a Stamford Bridge, ja que el Rosenborg ha aconseguit endurse un meritori 1 a 1.

El tercer bloc, el podem dedicar als partits avorrits, com el Marsella-Besiktas, que ha acabat amb victòria local per 2 a 0. A destacar que només sacar de centre, un jugador marsellès ha llançat la pilota fora de banda (?). No vull ni imaginar la possibilitat que hagi apostat a que el primer que passava en el partit era que hi hauria una sacada de banda, que és possible. D'altra banda l'Olympiakos ha empatat a 1 amb la Lazio en un partit a porta tancada (Perden tota l'emoció els partits sense públic).

I finalment, cal parlar del Xaktar Donestk, que ha fet un bon equip, i ha donat una lliçó de futbol contra el fluix Celtic. Atenció a la davantera ucraïnesa, amb Nery Castillo, Brandao i Lucarelli.

No anem pas bé

Foto: MarcaMedia

Amb aquest Barça tindrem més disgustos que cap altra cosa si no canvien molt les coses. Quan un veu els seus partits, s'adona de la superioritat futbolística, però hi ha un problema a l'hora de concretar aquesta superioritat en gols. Demà els diaris publicaran mil solucions, mil alternatives, que segurament estaran ben raonades i seran bones, però hi ha un element més enllà del tàctic que pesa com una llosa sobre aquest equip. Falta mentalitat guanyadora. Només veient el conformisme que regna dins el camp quan hi ha un empat, es veu aquesta manca de ganes de guanyar. Els motius? dins el vestuari segur que els saben, i de fora només podem especular. Però com va dir l'Enric Bañeres en el seu bloc, l'ombra de Ten Cate és molt llarga, i cal un personatge que posi mà dura i que faci de psicòleg dins l'equip. Neeskens em fa l'efecte que està de figureta, i la figura del segon entrenador és vital.

Sí, és ell

És Ronnie Ekelund. Molts el recordareu pels seus mítics partits amb el Barça B, però pocs sabreu que va jugar 33 minuts amb el primer equip, un 19 de març de 1994 al Sardinero. I encara menys, sabreu que se'n va fer quan va marxar del club blaugrana.

Doncs aquest danès, nascut l'any 1972 i format a les files de Brondby, va emigrar a Anglaterra on va jugar amb el Southampton, per llavors passar al Manchester City i al Coventry amb més pena que glòria. L'any 96 va fitxar per l'Odense, on s'hi va estar tres temporades, fins que el Tolosa es va fer amb els seus serveis. Tampoc va funcionar la cosa, i va anar al Walsall, on per variar, tampoc va anar del tot bé. L'any 2001, inicia la seva aventura als Estats Units, amb el San Jose Earthquakes, on acumula 11 gols en 91 partits, i fins i tot el nomenen a l'alineació ideal de la lliga l'any 2002. Des del 2005 juga als California Cougars, a la segona divisió nordamericana.

Jugant a predir

Quan s'apropa un partit important, ens veiem envoltats de "porres" entre amics per veure qui encerta el resultat del partit. N'hi ha que tenen sort i sempre l'encerten, però els menys afortunats com jo, ens resignem a perdre un parell d'euros cada vegada que hi juguem. Però ara potser veiem la llum al final del túnel de la nostra mala sort, perquè hi ha diversos portals d'internet que s'atreveixen a predir resultats. Per sort, no l'encerten sovint, perquè sinó el futbol seria molt avorrit. Si els voleu provar, visiteu http://www.totomaster.com/, i poseu el partit que us vingui de gust. Per cert, que el Barça guanya gairebé sempre per 3 a 1. Jo ja ho firmo.

Mundial femení

Foto: AP

El mundial FIFA femení va començar ahir amb el partit entre Argentina i Alemanya, amb la victòria de les europees per 11 a 0. En el torneig hi prenen part 16 països de tot el món,i es juga des de l'any 1991. Curiosament, aquesta és la segona vegada que el mundial es disputa a la Xina, ja que la primera edició també la va organitzar el gegant asiàtic. Estats Units domina el palmarès amb dos títols, tot i que les vigents campiones són les jugadores alemanyes, que l'any 2003 es van imposar a Suècia. En el torneig no hi participa cap país musulmà, tot i que disposen de selecció. A la fotografia, veiem una jugadora iraniana que no ensenya res de cuixa, en un partit contra Siria. Ha de ser molt incòmode jugar d'aquesta manera.

Itàlia 90

Per a molts, el mundial d'Itàlia 90, va ser dels pitjors que s'han jugat. Però per mi és el més especial, perquè és el primer que recordo. Jo per aquells temps tenia set anys acabats de fer, i esperava el campionat del món amb candeletes. El meu pare m'havia regalat una enciclopèdia de futbol on sortia un repàs de tots els mundials fins l'any 1978, i vaig llegir-lo de dalt a baix, imaginant com eren aquests partits. A més, també tenia un calendari amb tots els horaris del mundial, així que tenia un arsenal d'informació per disfrutar de l'esdeveniment.

De manera que el 8 de juny d'aquell any em vaig asseure al sofà davant de la tele per veure com Argentina perdia contra Camerun amb el mític gol de cap d'Omam Biyik, que es va empassar Pumpido. Animat per aquest espectacle, vaig decidir mirar Itàlia-Àustria, però el meu pare em va enviar a dormir (Sort, perquè aquell estil italià de desfer futbol potser m'hagués animat a no mirar més partits). Els dies van anar passant, i vam arribar al 13 de juny. Eren les 5 de la tarda, i Espanya jugava contra Uruguai. El meu pare em portava cap a casa en cotxe després del cole, i vaig escoltar per la ràdio com Ruben Sosa fallava un penal, que deixava el 0-0. Va ser el primer empat sense gols que vaig seguir en directe, encara que només vaig mirar una estoneta de partit. Però jo seguia al·lucinant amb aquell mundial.

Cada vegada que mirava un partit, els ulls em brillaven amb l'emoció. Veient l'Higuita, vaig descobrir que el porter-davanter existia, encara que a l'hora de pati encara hi hagués algú que afirmés que no valia. Mirant els Emirats Àrabs vaig descobrir que hi havia països que tenien seguidors ben estranys, i que vestien de forma molt peculiar. Els camerunesos m'encantaven, perquè corrien com bojos i jugaven espectacular. A més, com era una selecció a priori dèbil, encara els tenia més simpatia. D'Itàlia em quedava amb Schilacci i Baggio, que a mi em donava la sensació que tenien molt mala llet, allò que ara en diem pit i collons. Brasil em va decebre, perquè a la meva enciclopèdia guanyaven sempre, i en aquell mundial van quedar fora a vuitens contra Argentina. Aquell partit el recordo especialment, perquè havia anat a la platja amb la família i volia tornar ràpid per veure el duel. Va ser la primera vegada que veia Maradona brillar en directe, i vaig sentir una barreja de tristesa i alegria quan Caniggia va eliminar als brasilers amb el seu gol.

Però hi havien altres equips que recordo especialment. La fe que tenien els irlandesos em va xocar positivament, i també em feien molta gràcia les pallassades de Paul Gascoine amb la selecció anglesa. Dels holandesos vaig conèixer la màgia de Gullit, Van Basten i companyia, i fins i tot em vaig empassar el seu partit contra Egipte. D'Alemanya vaig comprovar-ne la seva mentalitat guanyadora. Finalment hi havia Espanya. Què podem dir-ne? Doncs que en el primer partit que van guanyar, contra Corea del Sud, Michel va fer tres gols. No se li va acudir res més que dir "Me lo merezco" mentre es senyalava a ell mateix. Una mostra de manca d'humiltat que encara avui passa factura. Jo era un nen, i volia que guanyés la selecció estatal. Però aquell gest no em va agradar gens. Sort que el protagonista era un jugador del Madrid.

Pell de gallina

Milers de persones aixecades, corejant l'himne del seu país. Estadis plens de gom a gom, que seran testimonis dels destins de les diferents seleccions europees que lluiten per participar a l'eurocopa de l'any vinent a Àustria i Suïssa. Només imaginar l'escena, se'm posa la pell de gallina. I dimecres en podrem gaudir, perquè hi ha un seguit de partidassos que valen la pena veure. En el grup A, hi ha un duel importantíssim entre Portugal i Sèrbia, que es veuran les cares sabent que no poden permetre's el luxe de punxar. L'empat seria un mal resultat pels dos, així que el matx pot ser espectacular. Pel que fa al grup B, França i Itàlia s'hauran de guanyar les garrofes contra Escòcia i Ucraïna, que semblen disposades a allunyar de l'eurocopa als dos finalistes del mundial. Un altre dels destacats de la jornada de demà serà l'Anglaterra-Rússia, que promet emocions fortes. L'empat afavoriria a Croàcia, líder de grup, que viatja a Andorra. Veurem si els andorrans fan sonar la flauta.

Llista dels partits que es podran veure televisats per internet (Font: Rojadirecta):

• 12:00 Euro 2008 (Calif.): Armenia - Azerbaiyán


• 18:00 Euro 2008 (Calif.): Finlandia (FIN) - Polonia (POL)


• 18:00 Euro 2008 (Calif.): Andorra - Croacia


• 18:30 Euro 2008 (Calif.): Eslovaquia (SVK) - Gales (WAL)


• 19:00 Euro 2008 (Calif.): Noruega (NOR) - Grecia (GRE)


• 19:30 Euro 2008 (Calif.): Bulgaria - Luxemburgo


• 19:30 Euro 2008 (Calif.): Turquía (TUR) - Hungría (HUN)


• 20:00 Euro 2008 (Calif.): Bosnia Herzegovina - Moldovia


• 20:00 Euro 2008 (Calif.): Eslovenia - Belarús


• 20:00 Euro 2008 (Calif.): Dinamarca (DNK) - Liechtenstein


• 20:30 Euro 2008 (Calif.): República Checa (CZE) - Irlanda (IRL)


• 20:30 Euro 2008 (Calif.): Macedonia - Estonia


• 20:45 Euro 2008 (Calif.): Albania (AL) - Holanda (NL)


• 20:45 Euro 2008 (Calif.): Ucrania (UKR) - Italia (ITA)


• 21:00 Euro 2008 (Calif.): Francia (FRA) - Escocia (SCO)


• 21:00 Euro 2008 (Calif.): Inglaterra (ENG) - Rusia (RUS)


• 22:00 Euro 2008 (Calif.): España (ESP) - Letonia (LVA)


• 22:00 Euro 2008 (Calif.): Portugal - Serbia

Nigèria, campiona

Nigèria s'ha endut el mundial sots17 de Corea del Sud, després d'imposar-se a la final a Espanya per 3 a 0 en els llançaments de penal. Encapçalats pel màxim golejador del torneig, Macauley Chrisantus - que no trigarà a marxar del seu país - els africans han aconseguit el seu tercer títol en aquesta categoria. L'empat a zero dels 120 minuts de joc reflecteix la manca de gol dels espanyols, que han trobat molt a faltar a Bojan, l'estrella de la selecció, que estava sancionat. Ara les joves promeses tornaran als seus països, i les ofertes els començaran a ploure, i entraran a l'espiral mercantilista del món del futbol actual. Bona sort.

Aquells diables vermells

Fa practicament deu anys, el Machester United assolia una de les fites més importants de la seva història. La temporada 1998/99, amb l'eclosió del talentós Beckham, i la consagració de grans il·lustres com Ryan Giggs o Nicky Butt, van aconeguir el triplet o trèbol. El trèbol consistia en guanyar la Champions, la lliga i la copa FA. Tothom recorda aquella final europea al Camp Nou, amb les llàgrimes de Kuffour del Bayern, per la impotència de veure com en 2 minuts el Manchester prenia als alemanys un trofeu que ja tenien a la butxaca. Segurament un dels moments més mítics del futbol modern, i que serveix sempre d'exemple per donar recolzament històric a la dita de "no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat". Per cert, que els còrners dels de Manchester els sacava 'Becks'.

PD: Un altre dia escriuré sobre aquest partit, i explicaré la pena que em van fer els pobres muniquesos.

Guai del Paraguai

Petita dosi de freakisme provocada per la manca de temps. Els gols de la jornada 6 de la lliga de Paraguai. Aquests no surten ni al millor Gol a Gol de la història. (Font: Rojadirecta, superaguilas)

On para??

Gbenga Samuel Okunowo. Escoltant aquestes paraules, més d'un es posarà les mans al cap, o si més no, farà un somriure rememorant aquells temps que Van Gaal patia anades d'olla que acabaven amb fitxatges de l'estil Bogarde o alineacions amb el nigerià Okunowo. Aquest lateral dret va arribar a can barça després de tres temporades al Shooting Stars de lagos, equip de primera divisió de la seva terra natal. Amb els blaugrana, va tenir molt protagonisme durant la temporada 98/99, en la que va jugar 14 partits (entre ells algun de Champions). Però llavors es va enfonsar a l'oblit. Després d'una temporada al Benfica, no va trobar equip i va entrenar-se amb el Sabadell, el van cedir al Badajoz, on no va acabar la temporada. La seva carrera va continuar al Ionikos grec, però el fracàs va ser sonat.

La temporada 2003-2004 va provar sort al Dinamo de Bucarest, on va jugar 2 partits. La temporada següent ho va intentar a l'SK Tirana albanès. Després de tantes decepcions, va arribar a la lliga d'Ucraïna, on va jugar al Metalurgs de Donestk ( 2 partits). La 2006-2007 el van cedir a l'Stal Alchevsk on va jugar 11 partits, i aquesta temporada continua en aquest equip.

En l'apartat internacional, ha jugat 13 vegades amb la selecció absoluta de Nigèria. El seu apreci pel seu país, l'ha portat a tenir mala relació amb alguns directius de clubs, sobretot quan la selecció el convocava. Durant la seva estada al Benfica, es va allargar les vacances, i davant de la mala maror que això va crear, ell va afirmar que el seu entrenador benfiquista, Juup Heynckes era "un home comprensiu" i que el "perdonaria per estar tant de temps a Nigèria". Això sí, comprenia que el club on jugava reclamés la seva presència, ja que era el "Benfica qui pagava".

Saturday Fever

foto: FIFA

Ja només queden 8. El mundial sots-17 va començar amb 24 equips, i 16 ja han marxat cap a casa. Espanya, França, Ghana, Perú, Argentina, Nigèria, Anglaterra i Alemanya són els triats per jugar els quarts de final. Pel camí s'han quedat grans seleccions com Brasil, Colòmbia o Tuníssia, però això no fa baixar el nivell del torneig.

Avui a les 9, Espanya i França s'enfronten en el primer partit de quarts, i Ghana i Perú jugaran l'altre matx a les 12 del matí, hora catalana. Demà seran Argentina i Nigèria els que obrin el foc, mentre que Anglaterra i Alemanya tancaran aquesta fase.

Avui a més, tenim:

• 15:30 Bundesliga, amb 6 partits molt interessants: Werder bremen - E. Frankfurt, Hertha BSC - Wolfsburg, Hannover - Bochum, Energie Cottbus - Nurnberg, Hansa Rostock - B. Dortmund i Disburg - A. Bielefeld.
• 16:00 Premier League, 3 partits: Liverpool - Derby Country, Fulham - Tottenham, Newcastle - Wigan. A les 18.15 es juga el Manchester United - Sunderland.
• 20.30 Calcio, Empilo - Inter.
• 22.00 Lliga espanyola: Saragossa - Racing i Llevant - Múrcia